El nou cap dels Mossos, un nacionalista ideal per afrontar la sentència del "procés"

 

Si hi ha un càrrec públic a Catalunya que genera més incomoditats que avantatges és el de cap dels Mossos d'Esquadra. Els últims superiors de la policia autonòmica han acabat dimitint o sent cessats tant pel 155 com pel mateix Govern de la Generalitat.

Just quan s'havia recuperat una certa normalitat amb el nomenament de Miquel Esquius, en una maniobra insòlita el Govern ha decidit substituir-lo per Eduard Sallent. El nou cap a la seu d'Egara ha estat reivindicat pel responsable polític dels Mossos, Andreu Martínez, com una persona adequada per afrontar els "reptes de transformació, adaptació i generació de talent" que necessita el cos policial.

No obstant això, el nomenament ha generat recels al si dels Mossos, més quan Miquel Esquius s'ha acomiadat amb una carta pública en què ell mateix es sorprenia de la seva destitució després només deu mesos en el càrrec.

QUI ÉS EDUARD SALLENT?

Amb 47 anys i llicenciat en Filosofia, Eduard Sallent arriba al màxim escalafó de la policia autonòmica des de la seva posició com a intendent a la comissaria general d'informació, és a dir, saltant-se diversos escalafons. D'un cop de ploma, Sallent ha arribat fins al cim de la policia catalana, la qual cosa podria ser degut no només als seus mèrits sinó també al que el Govern espera d'ell.

El seu nomenament ha estat acollit amb alegria per part de la FNEC (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya), l'organització estudiantil nacionalista en què han militat altres figures de l'independentisme com Elisenda Paluzie, l'actual presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya.

No només això, sinó que Guilleries, un grup d'agents independentistes actiu en xarxes socials, ha celebrat l'arribada de Sallent a la prefectura del cos.

ANTICIPANT UNA TARDOR CALENTA

Des del primer moment, a Sallent se li ha ubicat a l'òrbita independentista, lluny de la neutralitat que Esquius i Ferran López --aquest últim, nomenat pel 155-- va procurar mantenir durant la seva executòria.

Amb la vista posada en la situació d'efervescència latent de la societat catalana, que podria reactivar després de la sentència del "procés", al Govern li convé tenir a un "afí" al capdavant de la policia per poder modular la resposta a les eventuals accions dels CDR. A més, aquest nomenament arriba quan es pretén elaborar l'avantprojecte de Llei del Sistema de Policia per a unificar en un sol sistema a Mossos i Policies Locals.

Així mateix, el diari ABC ha apuntat que a la sortida de Esquius pesaria seva disconformitat amb la "guàrdia pretoriana" que Buch ha dissenyant pensant en l'expresident Carles Puigdemont. Tenir a un home de la seva corda a Egara, garantiria al Govern un ambient de treball fluid entre Conselleria i Mossos respecte a aquest "cos a mida" dissenyat per Interior.

Si es repeteix la tardor calenta del primer any de mandat de Torra, al capdavant dels Mossos estarà un responsable que podria tenir una posició més comprensiva amb els aldarulls dels CDR. Al capdavall, va ser el mateix Torra qui va exigir a Buch una neta en Antiavalots després que una part de l'electorat independentista no assumís que la policia havia de mantenir l'ordre p úblico.