dijous, 3 de desembre de 2020

El Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica es lliura a dues botàniques pioneres

|

Les biòlogues Joanne Chory, estatunidenca, i l'argentina Sandra Myrna Díaz han estat guardonades aquest dimecres, 5 de juny, amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2019.


Pioneres en el coneixement de la biologia de les plantes, que són transcendentals en la lluita contra el canvi climàtic i la defensa de la diversitat biològica. Aquesta candidatura ha estat proposada per Juan Carlos del Olmo, membre del jurat del Premi Princesa d'Astúries de Cooperació Internacional 2019.


El treball que desenvolupen les biòlogues Joanne Chory i Sandra Myrna Díaz, per separat, les ha situat a l'avantguarda de noves línies d'investigació amb futures implicacions destacades en la lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes i en la defensa de la biodiversitat.


JOANNE CHORY I SANDRA Myrna


JOANNE CHORY


Joanne Chory (Methuen, EEUU, 19 de març de 1955) es va graduar en Biologia a l'Oberlin College (Ohio) i es va doctorar en Microbiologia a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign en 1984. Va realitzar estudis postdoctorals a Harvard i el 1988 es incorporar a l'Institut Salk, on ha ocupat diversos llocs, entre ells el de directora d'Investigacions i del Laboratori de Biologia Cel·lular i Molecular de Plantes.


Des de 1997 és investigadora del Howard Hughes Medical Institute i, des de 1999, és també professora associada de la Universitat de Califòrnia a San Diego. El seu camp de recerca s'ha centrat en l'estudi dels mecanismes que regulen el funcionament de les plantes, des del nivell molecular fins al cel·lular, així com les reaccions d'aquestes a condicions ambientals d'estrès.


Per dur a terme les seves investigacions ha utilitzat un organisme model, l'Arabidopsis thaliana, desvetllant aspectes rellevants sobre els gens implicats en funcions com la sensibilitat a la llum, les hormones que regulen el creixement de la planta i la resposta davant l'estrès hídric.


Són especialment reconegudes les seves aportacions sobre el paper del fitocrom, una proteïna vegetal sensible a la llum vermella i infraroja, i la coregulació de gens que participen en la fotosíntesi. També estudia el desenvolupament de plantes capaces d'absorbir fins a 20 vegades més diòxid de carboni de l'aire que les normals liderant la Harnessing Plant Initiative de l'Institut Salk.


Es tracta d'un projecte de recerca que lluita contra l'escalfament global i, per tant, el canvi climàtic, a través de l'optimització de la capacitat natural de les plantes per capturar i emmagatzemar el diòxid de carboni i adaptar-se a diferents condicions climàtiques, utilitzant per a això les tècniques d'edició genètica més innovadores, com la CRISPR.


El seu treball ha estat reconegut amb, entre altres, el Premi L'Oreal-UNESCO per a Dones en Ciència, el 'Breakthrough' en Ciència de la Vida i el 'Gruber Prize in Genetics'. És membre electe de The Royal Society (Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2011), de l'American Association for the Advancement of Science (AAAS) i de l'Acadèmia de Ciències de França, entre d'altres.


SANDRA MYRNA DÍAZ


Sandra Myrna Díaz (Bell Ville, Argentina, 27 d'octubre de 1961) es va graduar en Biologia el 1984 a la Universitat Nacional de Còrdova, on es va doctorar el 1989. Entre 1985 i 1991 va ser becària al Centre d'Ecologia i Recursos Naturals Renovables de aquesta universitat i va realitzar una estada postdoctoral a la Universitat de Sheffield. El 1993 va tornar com a professora a la Universitat de Còrdova, on actualment és investigadora de l'Institut Multidisciplinari de Biologia Vegetal, entre altres càrrecs.


També ha participat en activitats i informes del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic i de la Convenció Internacional de Diversitat Biològica.


Referència científica en l'àrea de l'ecologia i especialitzada en botànica, va participar en el desenvolupament d'una eina metodològica per quantificar els efectes i beneficis de la biodiversitat de les plantes i l'ecologia vegetal dels ecosistemes i el seu aprofitament humà en forma de combustible, materials , medicines, tints, alimentació, protecció hídrica i altres aportacions, així com el paper de la biodiversitat per contrarestar el canvi global, per exemple, mitjançant el segrest de carboni atmosfèric.


És membre electe, entre altres, de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, l'Acadèmia de Ciències de França i de The Royal Society (Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2011). Entre els seus nombrosos guardons destaquen els premis 'Konex' de Platí en Biologia i Ecologia, el 'Zayed' al Lideratge en Medi Ambient, el 'Bernardo Houssay' i el 'Ramón Margaleff' d'Ecologia.


EL JURAT


El jurat està compost per: Jesús A. del Álamo; Juan Luis Arsuaga Ferreras; Alicia Asín Pérez; César Cernuda Rego; Juan Ignacio Cirac Sasturain; Miguel Delibes de Castro; Pedro Miguel Echenique Landiríbar; Elena García Armada; Clara Grima Ruiz; Amador Menéndez Velázquez; Sir Salvador Moncada; Ginés Morata Pérez; Enrique Moreno González; Adriana Ocampo Uría; Pelegrina Quintela Estévez, Inés Rodríguez Hidalgo, Manuel Toharia Cortés, María Vallet Regí i Santiago García Granda (secretari).


Els Premis Princesa d'Astúries estan destinats, segons assenyala el seu Reglament, a guardonar "la tasca científica, tècnica, cultural, social i humanitària realitzada per persones, institucions, grup de persones o d'institucions en l'àmbit internacional".


D'acord amb aquests principis, el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica es concedirà a la "tasca de cultiu i perfeccionament de la investigació, descobriment i/o invenció en les matemàtiques, l'astronomia i l'astrofísica, la física, la química, les ciències de la vida, les ciències mèdiques, les ciències de la Terra i de l'espai i les ciències tecnològiques, així com de les disciplines corresponents a cada un d'aquests camps i de les tècniques relacionades amb elles".


El Premi està dotat amb una escultura de Joan Miró -símbol representatiu del guardó-, un diploma, una insígnia i la quantitat en metàl·lic de 50.000 euros.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH