dimarts, 22 de octubre de 2019

Conèixer les avantguardes per entendre el present, nova aposta del CaixaForum

|

Les avantguardes històriques han aterrat al CaixaForum de Barcelona com un dels moviments artístics "clau" per comprendre la contemporaneïtat a través d'una exposició que reuneix 162 peces entre les que destaquen obres de Man Ray, Max Ernst, André Breton, Marcel Duchamp i Sonia Delaunay.


Les avantguardes històriques al CaixaForum


Ho ha ressaltat el director de l'Àrea de Cultura de la Fundació Bancària La Caixa, Ignasi Miró, al costat del director de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), José Miguel G.Cortés; el comissari Josep Salvador, i el director del CaixaForum, Valentí Farràs, en presentar la mostra 'Les avantguardes históricas.1914-1945. Construint nous mons. Col·lecció IVAM'.


Després de recórrer tres ciutats, l'exposició arriba a la capital catalana fins al 15 de setembre fent-se la pregunta de com era la societat europea i mundial en les primeres dècades del segle XX i es proposa demostrar "la repercussió en la cultura contemporània" que van tenir les primeres avantguardes.


La seva influència perdura a nivell teòric i d'utopia, pels nous llenguatges creatius que va proposar i la seva capacitat per convertir-se en senyal del cosmopolitisme cultural, ha explicat Miró, que ha posat l'accent en les peces emblemàtiques i de referència que reuneix la col·lecció de l'IVAM .


"En temps convulsos, gaudir de l'art ens ajuda a ser millors persones", ha destacat el director de l'IVAM, content de la col·laboració amb CaixaForum i l'arribada especial a la seu de la capital catalana, on l'exposició arriba en un format més reduït però amb la mateixa essència, per qüestions d'espai.


Les 'Experiències fragmentàries' que van marcar els inicis inicien el recorregut, estructurat en cinc blocs, amb diferents peces com un poema objecte dadaista de Kurt Schwitters, que suposa un "cant a la resistència", en paraules del comissari, i que està fet a través de restes que es podien trobar en una indústria.


En aquest moment la "possibilitat expressiva" s'amplifica i supera l'acadèmia, ja que l'important deixa de ser la tècnica per donar pas a l'expressió existencial a través d'obres d'art que, sovint, es creaven a través de deixalles i residus que donaven peu a pensar sobre la cultura que condueix a la massacre, a través de les guerres mundials.


El discurs artístic va canviar la percepció del món i va obrir nous escenaris com reflecteix l'espai 'Dinamisme espacial', que reuneix els discos òptics i una peça cinematogràfica de Duchamp, així com les fotografies experimentals de Man Ray, en que aporten "perspectives noves i inesperades" a través de l'ús d'ombres que li permetrien capbussar-se en mons onírics i surrealistes, ha explicat Salvador.


L'esperit de la Bauhaus alemanya (1919-1933) intentava canviar la vida quotidiana i l'arquitectura domèstica mitjançant un model de racionalització i una forma de consum democratitzat, en què activitats diàries es sotmetessin a la planificació, al control i al principi de major eficiència.


Aquesta qüestió s'aborda en l'espai 'La transformació de la vida quotidiana', en què es pot veure la influència de la Bauhaus en l'estudi de nous materials i l'ús de nous recursos i colors primaris, com els que es poden observar en el primer llibre d'artista fet per Joan Miró, que també acompanya la mostra.


En l'àmbit 'El misteri de les formes' s'aborda com la tensió entre els imperatius idealistes i els objectuals travessa l'abstracció moderna, que es planteja com el refinament definitiu de l'art, mentre que l'últim àmbit -'Cossos somiats'- se submergeix en la creació de "mons paral·lels" davant d'una realitat trastocada que proposaven artistes com Sonia Delaunay i André Breton.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH