El País Basc reconeixerà la transsexualitat sense necessitat de diagnòstic mèdic

 

El Parlament Basc ha aprovat aquest dijous la proposició de llei que garanteix que les persones transsexuals seran reconegudes com a tals sense necessitat d'acreditar un informe mèdic ni d'haver-se sotmès a tractament. La norma argumenta que la transsexualitat "no és un trastorn", sinó que forma part de la diversitat humana, de manera que, igual que la identitat sexual, "no es pot diagnosticar".

El PNB, EH Bildu, Elkarrekin Podem i el PSE-EE van registrar al Parlament Basc aquesta proposició per a la reforma de la Llei de No Discriminació per motius d'Identitat de Gènere i de Reconeixement dels Drets de les Persones Transsexuals, que ha comptat amb el seu suport i l'abstenció del PP.

En l'exposició de motius del text es recorda que en els últims anys s'ha produït un "creixent" avanç en favor de la "despatologització" de la transsexualitat en les agendes polítiques, una tendència que es recull en "documents, recomanacions i declaracions emeses per organismes internacionals i experts".

Davant d'aquesta situació, els impulsors d'aquesta reforma legal consideren necessari modificar l'article 3 de la llei basca de reconeixement de les persones transsexuals, amb la finalitat de "despatologitzar la transsexualitat".

A través d'aquesta reforma, es pretén que les persones transsexuals puguin ser reconegudes com a tals "sense tenir necessitat d'un diagnòstic o informe psiquiàtric, psicològic o tractament mèdic previ" que acrediti la seva transsexualitat.

D'aquesta forma, la nova redacció de l'article 3 de la llei estableix que "la noció de transsexualitat fa referència a la situació per la qual el sexe que se li va suposar en néixer a una persona, en atenció als seus genitals, no coincideix amb el sexe que aquesta persona sent i sap que és".

En el text s'afegeix que "la transsexualitat, per tant, només pot conèixer-se a través de l'escolta del que la persona lliurement expressa i, igual que la identitat sexual, no es pot diagnosticar", atès que "no és una malaltia, un trastorn o una anomalia, sinó que forma part de la diversitat humana".

En conseqüència, als efectes d'aquesta llei, la consideració de persona transsexual "es regirà pel dret a la lliure autodeterminació de la identitat sexual", un dret que "no pot ser limitat, restringit, dificultat o exclòs".

Un cop plantejat aquest principi, se subratlla que "les persones transsexuals poden acollir al que estableix aquesta llei sense necessitat d'un diagnòstic o informe psiquiàtric, psicològic ni tractament mèdic".

EL DEBAT

Durant el debat, la parlamentària del PNB Leixuri Arrizabalaga ha subratllat la necessitat de modificar l'actual llei i creu que el canvi proposat "farà possible que cada persona, decideixi amb tota llibertat la construcció de la seva identitat sexual i no necessitarà cap tipus d'informe diagnòstic ". "La transsexualitat no és una malaltia, no és un trastorn o anomalia, és una faceta de la diversitat de les persones", ha defensat.

Arrizabalaga ha assenyalat que la nova llei farà que aquestes persones no siguin considerades malaltes i seran elles mateixes i no altres les que confirmin la seva pròpia identitat. "Estem donant un altre pas, però no l'últim, per deixar de considerar la transsexualitat com una patologia i facilitar els processos de canvi de sexe. Aquestes persones pateixen dia a dia situacions de discriminació i exclusió i és el nostre deure treballar per eliminar tots aquests obstacles que els impedeixen la seva vida diària", ha indicat.

La parlamentària d'EH Bildu Oihana Etxebarrieta s'ha dirigit a les famílies de menors transsexuals que ha seguit el ple des de la tribuna de convidats per dir-los que aquesta "victòria" és d'ells i suposarà "tornar a decidir sobre el propi cos" de manera que "poder operar-se o sotmetre a un tractament serà la decisió de cadascú".

Des Elkarrekin Podem, Eukene Arana ha assenyalat que amb aquesta modificació es fa un pas "molt important en la despatologització de la transsexualitat perquè a través d'aquesta modificació, les persones transsexuals, per fi, no necessitaran un diagnòstic o informe psiquiàtric previ" , però ha mostrat la seva preocupació pel "auge" de formacions d'ultradreta que "semblen obstinats a insistir en la propagació de discursos LGTBIfòbics".

La parlamentària del PSE Natalia Rojo ha destacat que en l'actualitat, la identitat de gènere no s'ha "despatologitzat" per l'OMS i creu que l'aprovació d'aquesta llei suposa un "pas fonamental per als nens bascos" tot i que "encara la societat té etapes que recórrer".

Finalment, la parlamentària del PP Laura Garrido ha defensat que en la llei fins ara vigent, "no es reclama cap diagnòstic d'una malaltia" perquè "no hi ha cap malaltia que diagnosticar", sinó que inclou la previsió de "acreditar la circumstància que una persona és transsexual, als efectes de les previsions que contempla la llei".

"No es tracta per a res de la identitat jurídica de la persona transsexual. Per a nosaltres, és una previsió absolutament garantista, d'accés a les previsions i continguts regulats en la llei", ha insistit.

TRIBUNA DE CONVIDATS

Després de la votació, Elaxar Lersundi -pare del jove transsexual Ekai de 16 anys que es va suïcidar a casa d'Ondarroa, quan portava un any esperant rebre un tractament hormonal- ha dit als mitjans de comunicació que aquesta modificació suposa un avanç.

No obstant, ha destacat que "cal que s'apliqui la llei", i ha reclamat que l'atenció deixi d'estar centralitzada a l'Hospital de Creus i la pugui rebre "cadascú al seu ambulatori".

El portaveu de l'associació de Famílies de Menors Transsexuals de Navarra i Euskadi-Naizen, Arkaitz Ibarzabal, ha qualificat de "emocionant" l'aprovació d'aquesta llei recordant els "moments durs" que han passat. "Veure que la societat va avançant i es van aconseguint canvis així i que es va respectant la diversitat humana i a les persones és emocionant i molt important per a nosaltres", ha assenyalat.

Així mateix, ha explicat que, durant el ple, s'ha acordat del jove Ekai, de les situacions que han passat les famílies quan han accedit a tractaments en Osakidetza o quan han tingut problemes a les escoles, o a la societat en general quan no es els ha respectat la seva identitat en general.

"Penso en fer més fàcil el camí i la vida a totes aquestes persones, menors i adults. Per als menors estem fent un treball perquè tinguin una vida normal; els adults, per desgràcia, van patir molt durant anys i ara les coses estan canviant. Per a molts ha estat una infància perduda i això és el que no volem per als nostres fills", ha conclòs.