dijous, 21 de novembre de 2019

Josep Borrell, assot de l'independentisme, nou cap de la diplomàcia a la UE

|

El ministre d'Afers Exteriors en funcions, Josep Borrell, serà el proper cap de la diplomàcia europea, després de l'acord segellat entre els caps d'Estat i de Govern dels Vint per a la renovació dels alts càrrecs de la UE.


Josep Borrell


Borrell també serà vicepresident de la Comissió Europea. El cap de la diplomàcia espanyola sempre va sonar com un candidat natural per al lloc d'Alt Representant pel seu càrrec actual i el seu coneixement sobre Europa.


Borrell va ser president del Parlament Europeu entre juliol de 2004 i gener de 2007. S'ha imposat a l'actual vicepresident de la Comissió, l'eslovac Maros Sefcovic.


Serà el segon espanyol que ocupi el càrrec de cap de la diplomàcia espanyola després de Javier Solana, que va ser el primer alt representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE durant deu anys, entre octubre de 1999 i novembre de 2009.


Amb el seu nomenament, Espanya torna a tenir un dels considerats 'top jobs', posats de primera fila que són negociats pel Consell Europeu, per primera vegada en 10 anys, des que Javier Solana va deixar de ser 'míster PESC'. Solana també era 'alt representant', un títol molt similar al que ara tindrà Borrell, però ara el càrrec està institucionalitzat i està a cavall entre la Comissió i el Consell.


Així és des de finals de 2009, després de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, amb l'objectiu de reforçar la coherència i coordinació entre les diferents carteres de l'Executiu comunitari, encara que tenint en compte que la UE segueix sense tenir oficialment competències en política exterior i les decisions es prenen per unanimitat dels 28.


A l'alt representant li toca presidir les reunions de ministres del ram, buscar consensos, fer propostes i assegurar la coherència de tota l'acció exterior de la UE, inclòs el comerç i l'ajuda humanitària. Dirigeix el Servei Europeu d'Acció Exterior, una espècie de cos diplomàtic europeu, i l'Agència Europea de Defensa.


Entre 2010 i 2014, un altre espanyol, Joaquín Almunia, va ocupar una vicepresidència de pes, la d'Economia, en la Comissió que presidia el portuguès José Manuel Durao Barroso. El mateix Borrell havia estat president de l'Eurocambra, un altre dels considerats 'top jobs', durant mitja legislatura entre 2004 i 2007.


El lloc d'alt representant no semblava, inicialment, el favorit per al Govern espanyol, que apostava per l'holandès Frans Timmermans com a president de la Comissió i això descartava a un altre socialdemòcrata en la cúpula de les institucions. No obstant això, finalment el joc d'equilibris ha tornat a collocar a un espanyol al capdavant de la política exterior europea.


A més, diverses fonts dubtaven de l'encaix de Borrell en un lloc que implica viatjar permanentment i Espanya semblava apostar per una vicepresidència política o una econòmica, tenint en compte, a més, que els constants viatges de l'alt representant li impedeixen amb freqüència assistir a les reunions del collegi de comissaris. L'espanyol s'ha imposat a l'actual vicepresident de la Comissió, l'eslovac Maros Sefcovic.


Borrell desembarcarà a Brusselles després de poc més d'un any com a ministre d'Exteriors del Govern de Pedro Sánchez. En funcions des de les eleccions generals del 28 d'abril, va ser el cap de llista del PSOE en les europees de maig, alguna cosa que ja li va assenyalar com a probable candidat espanyol a les institucions europees.


VA RENUNCIAR A SER EURODIPUTAT


La setmana passada, davant la demora de la investidura de Pedro Sánchez, va decidir seguir com a ministre en funcions i no prendre possessió del seu escó en l'Eurocambra, però des de l'Executiu es va deixar clar que això no implicava deixar-li fora de la negociació europea.


L'arribada de Borrell a Exteriors va suposar la seva volta a la primera línia política després de més d'una dècada dedicat a altres tasques i 22 anys després d'haver estat ministre d'Obres Públiques en l'últim govern de Felipe González.


Collaborador de Pedro Sánchez des de la seva primera etapa al capdavant del PSOE --va ser un dels experts del seu 'govern en l'ombra'-- en els mesos anteriors a la moció de censura havia recobrat protagonisme pel seu combat contra l'independentisme.


ASSOT DE L'INDEPENDENTISME


De fet, va ser un dels protagonistes de la massiva manifestació a Barcelona convocada per Societat Civil Catalana després del referèndum 1 d'octubre de 2017 i que perseguia mostrar al món que no són majoria els catalans que anhelen la independència. No obstant això, no va voler anar de número 3 en la llista del PSC per Barcelona en les últimes autonòmiques perquè es veia fora de la política en actiu.


Durant el seu mandat en Exteriors, Borrell no ha desistit d'aquesta obstinació i ha donat instruccions i arguments als ambaixadors i cònsols espanyols perquè combatin els intents d'internacionalització del 'procés'.


Entre les seves primeres decisions com a ministre va estar el donar suport públic que li va donar a l'exministre 'popular' Pedro Morenés, llavors ambaixador als Estats Units, per rebatre al 'president' Quim Torra en un acte a Washington.


Entre les últimes, aquesta mateixa setmana ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que paralitzi l'activitat de les 'ambaixades' catalanes a Londres, Berlín i Ginebra, per considerar que estan danyant la política exterior espanyola i treballant al servei d'un projecte secessionista inconstitucional.


Borrell és enginyer aeronàutic per la Universitat Politècnica de Madrid, màster en Recerca Operativa per la Universitat de Stanford (Califòrnia, els EUA), màster en Economia de l'Energia per l'Institut Francès del Petroli a París, doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid a Madrid (Espanya) i catedràtic en excedència de Matemàtiques Empresarials.


Malgrat haver viatjat per quatre continents --li ha faltat Oceania--, els assumptes europeus han estat fonamentals en el seu any com a ministre d'Exteriors, i ja ho van ser també en la seva trajectòria anterior.


Com a ministre d'Obres Públiques, va negociar i va administrar fons de cohesió i estructurals, va presidir diversos consells de ministres europeus en les presidències espanyoles de la UE dels anys 1989 i 1995 i durant una dècada va representar a Espanya en les reunions dels ministres europeus de Transport, Telecomunicacions i Medi Ambient.


La seva trajectòria en els Governs de Felipe González, com a secretari d'Estat d'Hisenda i com a ministre d'Obres Públiques, va acabar en 1996, amb l'arribada de José María Aznar a la Moncloa. Dos anys després, Borrell li va guanyar a Almunia les primàries del PSOE per a ser candidat a la Moncloa, però va dimitir en 1999 enmig de recerques per frau a dos collaboradors seus.


La seva activitat, no obstant això, va seguir lligada a la UE. Des de 2002, va ser membre de la Convenció que va preparar la nonada Constitució europea, participant activament en els treballs sobre govern econòmic, l'Europa social, la política exterior i de defensa, entre altres.


PRESIDENT DE L'EUROCAMBRA ENTRE 2004 I 2007


En 2004 va liderar la llista del PSOE a les eleccions europees i es va convertir en president de la Cambra durant mitja legislatura, conforme a la pràctica de repartir la presidència del Parlament Europeu entre dos grups polítics.


Així, en 2007 es va apartar de la primera fila política, durant gairebé una dècada. En aquests anys, va presidir l'Institut Universitari Europeu de Florència i va formar part del Consell d'Administració d'Abengoa des de 2009. En 2010 es va convertir en president del seu consell assessor internacional.


Precisament la seva condició de membre del Consell d'Administració d'Abengoa li va portar a declarar com a testimoni davant l'Audiència Nacional que va investigar les indemnitzacions milionàries adjudicades poc abans que la companyia presentés el preconcurs de creditors. Borrell no va arribar a ser imputat.


Ja com a ministre, la seva presència en Abengoa va tornar a perseguir-li ja que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) li va imposar una sanció de 30.000 per considerar que havia venut accions de l'empresa usant informació privilegiada quan era conseller.


Borrell va negar l'acusació però va decidir no recórrer la sanció i pagar-la, perquè hauria hagut de presentar recurs davant el Ministeri d'Economia en un moment en què ell era membre del Govern.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH