Reus repeteix el nomenament d'alcalde després de la invalidació de la Justícia

 

L'Ajuntament de Reus (Tarragona) ha convocat per a aquest dimecres 3 de juliol a les 16.00 hores una sessió extraordinària i urgent del Ple per realitzar la votació i nomenament de l'alcalde, Carles Pellicer (JxCat), la proclamació va anul·lar dimarts el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran de la fórmula d'acatament de la Constitució els tres regidors de la CUP.

En una sentència del dimarts 2 de juliol, la Secció Tercera de la Sala del Contenciós-Administratiu indica que Pellicer va ser elegit en una votació en què van participar els tres regidors de la CUP, "la resposta al jurament o promesa que els va ser rebut , en els termes de l'art. 108.8 LOREG, va ser negativa ".

El tribunal va estimar el recurs contenciós electoral promogut pel membre de Vox Jordi Ferré i va dictaminar que l'Ajuntament ha de repetir l'elecció i li donava un termini de tres mesos.

Segons recull la sentència, en el ple del 15 de juny, els tres regidors de la CUP, Marta Llorens, Edgar Fernández i Mònica Pàmies, van usar la fórmula d'acatament: "Ni juro, ni prometo, simplement acato un procediment forçada i obligada per la Junta Electoral Central ".

El TSJC considera que els tres regidors "van negar, obertament, jurar o prometre la Constitució, manifestant, en aquell temps, que simplement acataven un procediment forçats i obligats per la Junta Electoral Central".

I afegeix que "l'expressió 'ni juro, ni prometo' no pot resultar més concloent, lluny de qualsevol ambigüitat, consistint en la llisa i plana negativa a jurar o prometre acatament a la Constitució, sent així que l'afegit d'acatar un procediment no té significat algun ".

Conclou que no es va complir el requisit d'acatament de la Constitució per ser regidors i que no podien participar en la votació de l'alcalde.

ALTRES FÓRMULES

El TSJC veu correctes altres fórmules d'acatament de regidors d'ERC i JxCat que incloïen expressions com "per imperatiu legal" o que indicaven que ho feien perquè ho marcava la llei.

I assenyala que "expressions com el compromís amb els valors d'una anomenada 'república catalana' no poden sinó tenir-se per afirmació d'adhesió a un determinat ideal, o objectiu, en el sentir i compromís de qui les profereix, en el marc constitucional, que admet el respectuós propòsit "de la seva modificació dins de les vies legals.