diumenge, 19 de gener de 2020

El Constitucional aclareix que el 155 no pot ser indefinit perquè és un recurs "excepcional"

|

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) subratlla en la seva sentència en la qual avala per unanimitat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya que es tracta d'un "poder de coerció" que atorga a l'Estat per actuar en aquella comunitat autònoma que amb les seves actuacions "incompleix la Constitució, l'Estat d'Autonomia i altres lleis o atempti greument a l'interès general d'Espanya".


El tribunal de garanties ha donat a conèixer aquest 5 de juliol els dues sentències que desestimen la pràctica totalitat dels recursos que havien presentat el Grup Parlamentari d'Units Podem-A Comú Podem-A Marea i el Parlament contra l'acord del Senat del 27 de octubre de 2017 amb el qual es va donar llum verda a la intervenció de l'autonomia a Catalunya després de la declaració unilateral d'independència (DUI). La decisió es va avançar aquest dimarts 2 de juliol.


Tribunal constitucional


Les dues resolucions, de les que han estat ponents la vicepresidenta Encarnación Roca i el magistrat Pedro González-Trevijano, analitzen el sentit i l'abast d'aquest precepte constitucional, que per primera vegada, des que es va aprovar la Carta Magna el 1978, va ser utilitzat per el Govern de Mariano Rajoy i que va suposar la dissolució del Goveern de Carles Puigdemont i del Parlament i la convocatòria d'eleccions autonòmiques.


Els magistrats, que ara s'estableixen doctrina constitucional sobre l'ús de l'article 155, expliquen que aquest mecanisme és un "poder de coerció estatal sobre les comunitats autònomes" que permet la limitació de la seva autonomia per a "garantir el compliment d'obligacions i preservar l'interès general d'Espanya, en supòsits d'extraordinària gravetat ".


RESTAURAR L'ORDRE CONSTITUCIONAL I FUNCIONAMENT DE LA COMUNITAT


En aquest sentit, assenyalen que es tracta d'un procediment "excepcional" que s'utilitza davant de situacions en què no hi hagi altres vies que permetin el compliment de la Constitució i les lleis.


Per això afirmen que la limitació de l'autonomia que es deriva de l'aplicació d'aquest article ha de ser "temporal", ja que no cal ni la supressió de l'autonomia ni la seva suspensió indefinida, ja que la fi de la intervenció no és altre que "restaurar l'ordre constitucional" i, amb ell, el normal funcionament institucional de la comunitat autònoma.


Pel que fa al límit temporal, els magistrats apunten que aquest ha de ser establert pel Senat, a partir de la proposta del Govern, però que és la pròpia càmera la que ho ha de "apreciar i precisar en el seu propi acord", sense perjudici que les mesures concretes incloses puguin ser objecte de "pròrroga o renovació, prèvia sol·licitud del Govern i aprovació del Senat".


Aquest requisit de temporalitat es va complir en l'acord impugnat, afirma el Tribunal Constitucional.


Les sentències també indiquen que el procediment s'ha d'aplicar "quan les vies generals o comuns de control, jurisdiccionals o no, hagin resultat insuficients per restablir l'ordre constitucional transgredit o així es prevegi amb fonament que hagi de ser". Per tant, és una via de "últim recurs".


ELS REQUERIMENTS DE RAJOY es van formular ADEQUADAMENT


El tribunal entra a valorar el compliment dels requisits per a l'aplicació de l'article i assegura que el requeriment que va fer Mariano Rajoy a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont el 16 d'octubre de 2017, en la qual li pregunta si sis dies abans havia declarat la independència de Catalunya i l'instava al compliment de les seves obligacions constitucionals i al cessament d'actuacions "greument contràries a l'interès general", es va formular adequadament.


Doncs, segons indiquen les sentències, es van identificar correctament les actuacions de les institucions de la comunitat autònoma que donarien lloc a aplicar el 155 i que va ser l'expresident català el que "desvirtua o desnaturalitza el procediment", ja que en la seva contestació no només " no contesta al requeriment ", sinó que no aclareix els fets.


"No nega que s'hagi produït la declaració d'independència, ni ho fa en els termes de la negació expressa que se li requeria, ni la seva resposta conté elements que permetin entendre que la declaració no s'ha produït, estigui o no en vigor. Més bé cal entendre, que en aquesta carta es reafirma la declaració i la seva producció d'efectes ", diu una de les resolucions en referència a la contestació de Puigdemont.


També subratllen que davant tal evasiva, el llavors cap de l'Executiu va enviar un segon requeriment que també va ser desatès i que no consta que el líder independentista donés trasllat al Parlament de Catalunya d'aquests requeriments.


Pel que fa a la tramitació al Senat, els magistrats rebutgen que es incorregués en cap defecte, destacant que la Constitució no especifica les mesures que poden adoptar-se, atorgant així al Govern i al Senat un ampli marge per a valorar quins són necessàries aplicar. Així, destaca que el Senat va oferir l'expresident de la Generalitat intervenir davant aquesta cambra i que la proposta no va ser acceptada per aquest.


DISSOLUCIÓ DE L'PARLAMENT I EL CESSAMENT DEL GOVERN ESTÀ JUSTIFICAT


D'altra banda, els magistrats també han analitzat algunes de les concretes mesures aprovades pel Senat, les quals han estat titllades d'inconstitucionalitat en els recursos de Units Podem i la Generalitat. En concret, el cessament de Puigdemont com a president de la Generalitat i dels seus consellers i la dissolució del Parlament.


El Constitucional considera que aquestes mesures estan justificades ja que el Govern de la Generalitat va mostrar una voluntat de "situar-se al marge de la Constitució, del propi Estatut d'Autonomia i de l'ordenament en el seu conjunt, per tal de constituir, al llarg d'un procés al marge de qualsevol norma i amb menyspreu de tota lleialtat constitucional, un estat independent en forma de república ".


Sobre la cambra parlamentària, el tribunal recorda que les mesures també es pot aplicar si aquest porta a terme "actuacions que incomplissin obligacions constitucionals o legals o atemptessin greument a l'interès general d'Espanya". A més, recorda que els membres de la Mesa del Parlament van rebre diverses advertències sobre la inconstitucionalitat de les seves actuacions, com l'aprovació de les conegudes com a 'lleis de desconnexió'.


També destaca que "la previsió d'una dissolució anticipada del Parlament de Catalunya, amb simultània convocatòria electoral, s'orienta objectivament a la més ràpida constitució d'una nova assemblea que donés lloc a la conclusió de la intervenció".


PUBLICACIONS AL BOPC I EL DOGC


Així mateix, considera adequades a la Constitució totes les mesures aprovades com les relatives al comandament dels Mossos d'Esquadra, durant la vigència de l'aplicació de l'article 155.


L'únic que no ha avalat el Tribunal Constitucional, i per tant ha declarat la seva nul·litat, és un paràgraf de l'acord del Senat, que imposava l'obligació de demanar autorització del Govern central per publicar resolucions en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya oa el Butlletí Oficial del Parlament durant la vigència del 155.


Concretament, aquest paràgraf del punt E.3 de l'acord establia que la publicació en els esmentats Diari Oficial i Butlletí "sense l'autorització o en contra de l'acordat pels òrgans o autoritats que creu a aquest efecte o designi el Govern de la Nació en l'exercici d'aquestes facultats determina la falta de vigència de la disposició normativa corresponent, així com de la manca de validesa i efectes de la resolució, acte o acord objecte de publicació ".

relacionada El Tribunal Constitucional avala l'aplicació del 155 a Catalunya
relacionada Borrell no descarta un nou 155 i considera que Rajoy va trigar massa en aplicar-lo

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH