La Fiscalia demana la inhabilitació de Torra per desobeir a la Junta Electoral

|

La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat condemnar a una inhabilitació d'un any i vuit mesos al president de la Generalitat, Quim Torra, per un presumpte delicte de desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) en no ordenar la retirada de llaços grocs i ' estelades dels edificis de la Generalitat en període electoral.


En el seu escrit d'acusació la fiscalia demana obrir judici oral al president davant la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha instruït el cas, i condemnar-lo per un presumpte delicte de desobediència de l'article 410 del Codi Penal , a més de proposar multar amb 30.000 euros.


Torra treu el llaç groc de la seva façana però manté una pancarta pels presos


El Ministeri Públic demana inhabilitar durant aquest període per a l'exercici de càrrecs públics electius d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, així com per a l'exercici de funcions de govern en aquests àmbits, el que comporta la privació definitiva d'aquests càrrecs i honors durant el temps de condemna i la impossibilitat de obtenir-los en aquest temps.


En l'escrit d'acusació, la Fiscalia relata que Torra va rebre l'11 de març una resolució de la JEC en el qual se li instava, en el termini màxim de 48 hores, a la "immediata retirada de les banderes 'estelades' o llaços grocs que puguin trobar-se en qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat".


La Fiscalia relata com, malgrat la claredat de l'ordre de la JEC, Torra "va decidir desatendre-la malgrat ser coneixedor que la mateixa era ferma en via administrativa i que havia de procedir sense excusa ni pretext al seu estricte compliment".


Així mateix, constata que poc abans del venciment del termini atorgat per al compliment de l'ordre -arran d'un expedient obert per una reclamació de Cs-, el president va presentar un escrit interessant una reconsideració de l'acord.


A ulls del fiscal, la reconsideració era "improcedent en tractar-se d'una resolució administrativa ferma", però així i tot la JEC la va admetre atorgant-li naturalesa de recurs de reposició, anunciant la decisió per a una reunió del 18 de març.


Després d'aquest anunci de la JEC, Torra, en una compareixença a Tarragona el 14 de març, "va manifestar la seva negativa a retirar la simbologia alludida per la JEC".


El 18 de març, la JEC va acordar reiterar al president de la Generalitat el requeriment de retirar els llaços en el termini de 24 hores, adscrivint-li de les responsabilitats administratives i, si escau, penals, si persistia a desobeir, i va requerir a la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, perquè informés de si Torra finalment complia.


PRETEXT


L'endemà, Torra, malgrat saber que tenia obligació de complir l'ordre, va presentar davant la JEC un nou escrit interessant la suspensió "pretextant una suposada impossibilitat de compliment donada la multitud d'edificis de la Generalitat" i perquè es trobava a l'espera de conèixer l'opinió del Síndic de Greuges.


La Fiscalia té en compte, a més, que des del 15 de març Torra tenia en el seu poder aquest informe del Síndic, que li recomanava atendre el requeriment de la JEC.


El 19 de març, la JEC va contestar a Torra negant la suspensió sollicitada pel president, i no obstant això "va desatendre obertament dita ordre", tal com es desprèn d'unes declaracions de la llavors portaveu del Govern Elsa Artadi i d'una nota de premsa en aquest sentit.


L'endemà passat, segons el relat del Ministeri Públic, "evidenciant el seu menyspreu a acatar l'ordre", va substituir al balcó del Palau de la Generalitat la pancarta amb el llaç groc per una altra idèntica amb el llaç blanc, i no va ser fins al dia 22, després de l'ordre de la JEC al conseller d'Interior, Miquel Buch, perquè els Mossos d'Esquadra retiressin els símbols, quan finalment es va donar compliment a l'ordre.


DECLARACIÓ DE TORRA


En la seva declaració com investigat davant el TSJC per aquests fets, el 15 de maig, Torra va afirmar: "Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans".


Va considerar que l'ordre de la JEC "era una ordre manifestament illegal dictada per un òrgan que no era competent en absolut" i que no era superior a ell.


"Totes les decisions que es van prendre en aquest moment van ser meves. L'última responsabilitat de tot el que va passar va ser meva. El fet de mantenir pancartes en defensa de llibertat d'expressió i dels drets humans va ser meva", va dir Torra.

relacionada Discurs triomfalista de Quim Torra i Joan Canadell: "Catalunya va bé"
relacionada L'abús de poder de Puigdemont i Mas cansen a Torra, que actuarà per lliure

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH