La Comissió Europea denuncia Espanya per la contaminació a Barcelona i la seva àrea metropolitana

 

Finalment la Comissió Europea ha decidit portar Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE per la mala qualitat de l’aire ja que Madrid, Barcelona i la seva àrea metropolitana incompleix els límits de diòxid de nitrogen (NO2).

La decisió d’avui formen part de l’acció reforçada de la Comissió per comprometre’s amb els estats membres per protegir la salut dels ciutadans de la mala qualitat de l’aire tal com va establir la Comissió en la seva comunicació “Una Europa que protegeix: aire net per a tothom” del maig del 2018.

Les noves dades sobre la qualitat de l’aire facilitades per Espanya confirmen l’incompliment sistemàtic de les normes de la UE pel que fa als valors de diòxid de nitrogen (NO2), que des del 2010 són vinculants legalment. 

La Comissió ha decidit dur Espanya davant del Tribunal per la qualitat de l’aire en les zones urbanes del Madrid, Barcelona i del Vallès-Baix Llobregat, on s’han superat de manera persistent els límits de NO2 . Segons l’Agència Europa de Medi Ambient el NO2 provoca gairebé 9.000 morts prematures a Espanya cada any.

Els índexs de contaminació de Madrid, Barcelona y la seva àrea metropolitan  dels últims mesos ha estat la gota que ha fet vessar el vas.

Tal com informava Catalunyapress, Brussel·les va enviar una carta al Ministeri de Transició Energètica a principis de juliol de 2019 en el qual se li constrenyia a prendre mesures contra els alts índexs de contaminació atmosfèrica que es registraven a Barcelona i la seva àrea metropolitana i que ja apareixien en un informe de 2015.

Els municipis que superen els nivells de contaminació són Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent de Llobregat, Sant Joan Despí i Viladecans.

A la carta de principis de juliol, la Comissió Europea constrenyia a Espanya a prendre les mesures necessàries per rebaixar els índexs de contaminació que incomplien la normativa fixada per Europa. Ara, aquesta advertència s'ha convertit en denúncia.

Brussel·les ha anunciat que aquest dijous 25 de juliol té pensat presentar una denúncia davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per la infracció a la directiva de la qualitat de l'aire al Prat, Barcelona i Madrid.

"LÒGIC CÀSTIG", SEGONS ECOLOGISTES

Per la seva banda, des d'Ecologistes en Acció veuen "lògic" el càstig de Brussel·les per la contaminació, ja que "Espanya incompleix des de 2010 la normativa europea de qualitat de l'aire en matèria de diòxid de nitrogen (NO2)".

"La contaminació per diòxid de nitrogen a Barcelona no només té efectes en la salut dels seus habitants -apunten-. Ahir mateix, dimarts 23 de juliol, la Plana de Vic va superar des de les 16:00 hores el llindar d'alerta per ozó, aconseguint ni més ni menys que 243 micrograms d'aquest contaminant per metre cúbic d'aire, a més d'altres nou superacions del llindar d'informació . I tot això sense cap actuació de la Generalitat de Catalunya per reduir amb la necessària antelació el trànsit metropolità de Barcelona, responsable del problema ".

Pel que fa al cas de Barcelona, les superillas que s'han implementat en quatre anys són, segons el parer d'Ecologistes en Acció, "microactuacions de recuperació de l'espai públic amb escassa incidència en la reducció d'emissions. Es tracta de cinc intervencions aïllades i que disten molt del pla original que plantejava actuar sobre tota la malla viària de la ciutat per aconseguir un 13% de reducció de vehicles, amb la implementació de 500 superillas ".

Segons Ecologistes, Barcelona també va plantejar a finals de 2017 una Zona de Baixes Emissions en episodis de contaminació que no s'ha arribat a activar mai. A partir del 2020 serà permanent i limitarà la circulació als vehicles sense etiqueta de la DGT. Però aquesta mesura no resultarà molt eficaç tal com està plantejada, ja que tindrà incidència sobre un percentatge molt reduït de vehicles que a més estarien discriminats en funció de la seva antiguitat i no de les seves emissions reals (molt més grans que les legals, pel frau dels dièsel). Col·lectius i activistes ecologistes reclamen des de fa anys una taxa anticontaminació (peatge urbà) amb excepcions als turismes amb tres o més ocupants i els de persones amb mobilitat reduïda. Una mesura que l'alcaldessa Ada Colau ha afirmat que l'Ajuntament està estudiant. Ecologistes en Acció considera que no hi ha excuses per retardar-la.

Segons el parer d'Ecologistes en Acció, "la salut de la població ha de ser una cosa prioritària. Si es confirma la reactivació del procediment d'infracció només queda treballar políticament per mantenir, ampliar i millorar les mesures que han funcionat, i adoptar moltes altres més ambicioses que no s'han pres. La previsible sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea serà condemnatòria, i en segona volta acabarà en una més que probable multa, que pot arribar als 200 milions d'euros per any d'incompliment ".

Més informació a vilapress.cat.