L'Audiència de Barcelona rebutja investigar a votants de l'1-O de l'IES Pau Claris

 

La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha rebutjat investigar a votants de l'1-O de l'IES Pau Claris per presumptes delictes de desobediència i resistència als agents de l'autoritat, rebutjant així un recurs d'apel·lació del Sindicat Professional de Policia (SPP), al que s'havia adherit l'Advocacia de l'Estat.

El Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona, que porta la causa per les càrregues policials de l'1-O, ja havia rebutjat investigar a aquests ciutadans en un acte de l'1 de febrer al considerar que van ser "víctimes directes de la situació de confrontació generada pels propis poders públics ".

L'Audiència argumenta que aquest dia el propòsit dels votants no era denigrar el principi d'autoritat dels agents, sinó "posar en marxa, com a eina polític social, un moviment de desobediència o resistència civil no violenta que impactés en l'opinió pública, en la recerca d'un canvi sociopolític que facilités la defensa dels fins independentistes ".

S'afirma, d'aquesta manera, que els votants van expressar el seu dret fonamental a la llibertat d'expressió, "a la recerca d'un impacte, si més no simbòlic, en la societat i la política espanyola", pel que creu que cal la seva tolerància com a forma excepcional de participació política.

L'Audiència té en compte que els votants que el sindicat demana investigar "havien acudit al lloc sota la cobertura de l'exercici de drets fonamentals a què van apel·lar les autoritats governatives autonòmiques per a legitimar la demanda col·lectiva a la participació política".

LA POLICIA "infringir" PROTOCOLS, PEL QUE EL PODER HAVER DELICTE

Considera que no poden haver comès un delicte de desobediència perquè no hi va haver ordre expressa i terminant de la Policia dirigida als ciutadans sobre el mandat d'impedir l'1-O i de desallotjar els accessos als centres, de manera que, segons l'Audiència, la policia "va infringir una de les pautes d'actuació que els propis protocols per a l'atenció i el control de multituds imposa, és a dir, esgotar els mitjans no violents".

La policia tenia el deure de complir les ordres judicials però que "seguia obligada a respectar els drets fonamentals de les persones, més quan la mateixa resolució judicial li advertia això, introduint a manera de condició l'exigència de no alterar la convivència pacífica".

Sobre el delicte de resistència passiva, ja que segons el sindicat policial els ciutadans van fer de 'taps humans', l'Audiència considera que el precepte penal "ha d'exigir objectivament alguna cosa més que un comportament limitat a suportar, aguantar, patir la força física exercida en contra seu ".

Afirma que els ciutadans concentrats davant l'institut estaven asseguts en els accessos i van intentar obstaculitzar l'entrada dels agents de policia, corejant consignes pacífiques, amb les mans aixecades "proclamant la seva pretès dret a votar i ometent el comportament suposadament requerit pels agents", tot i que no considera que el seu comportament pugui considerar delictiu.