dissabte, 4 de juliol de 2020

Borrell no explicarà en el Ple del Congrés si es va espiar les 'ambaixades' catalanes

|

Diputación Permanente en la que se debate sobre las peticiones de comparecencia del presidente del Gobierno en funciones para explicar los motivos por los que el Ministro del Interior en funciones no ha sido cesado tras las manifestaciones vertidas contra


El ministre d'Afers Estrangers, UE i Cooperació en funcions, Josep Borrell, no haurà de comparèixer davant un ple extraordinari del Congrés per explicar si el Servei Exterior va espiar les delegacions de la Generalitat a l'estranger, ja que els vots de PSOE, PP, ciutadans i Vox han estat més que suficients per derrotar la petició presentada per JxCat i ERC davant la Diputació Permanent.

No obstant això, la decisió d'aquest dimarts no impedeix que els grups tornin a reclamar la seva compareixença a la Comissió d'Exteriors una vegada que comenci el període ordinari de sessions. De fet, aquesta ha estat la posició del Grup Confederal de Unides Podem, que s'ha abstingut perquè creu que el ministre "ha de tenir l'oportunitat d'explicar-" però en la seva Comissió, no en un ple extraordinari, en paraules del diputat Joan Mena.

Bildu i el PNB han votat a favor i el resultat ha estat de sis vots a favor de la compareixença extraordinària (nacionalistes bascos i catalans), 55 en contra (PSOE, PP, Ciutadans, Vox i CC) i vuit abstencions (les del Grup Confederal).

L'origen de la petició és la documentació que l'Advocacia de l'Estat ha aportat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar que es paralitzi cautelarment l'activitat de les delegacions de la Generalitat a Berlín, Londres i Ginebra i que, segons 'eldiario.es' i TV3, incloïa informació reservada i comunicacions entre la Generalitat les seves delegacions.

En el debat a la Diputació Permanent PSOE, PP, Ciutadans i Vox han coincidit a carregar durament contra l'activitat de les delegacions catalanes, per considerar que estan dedicades a danyar la imatge d'Espanya ia promoure el secessionisme, però 'populars' i 'taronges 'han llançat advertiments al Govern.

Des de Ciutadans, Edmundo Bal li ha advertit que la Generalitat no hauria pogut reobrir les seves delegacions si s'hagués aplicat l'article de la Constitució 155 o s'haguessin mantingut els controls financers a la Generalitat, que aquest Executiu va aixecar. També ha emplaçat Borrell a denunciar pel penal si creu que la Generalitat ha comès delicte de malversació en els seus 'ambaixades' en comptes d'acontentar-se un recurs contenciós-administratiu.

"Davant la inacció o l'acció tardana del Govern, sol·licitem una acció contundent per defensar els interessos d'Espanya per mitjans legítims", ha dit el popular José Ignacio Echániz.

Cs: "ESPIONATGE ÉS EL QUE FA LA GENERALITAT A LES ESCOLES"


A més, PP i Ciutadans creuen que qui espia és la Generalitat: Echániz ha assenyalat que el que ha d'explicar-són "els greus informes del Consell General del Poder Judicial" segons els quals hi ha hagut accés indeguts a ordinadors als jutjats i el "espionatge a SCC ". "Espionatge és el que fan vostès als nens a les escoles", ha deixat anar també Bal.

Tot això en un debat en el qual la diputada d'JxCat Laura Borràs volia que Borrell expliqués si les comunicacions es van intervenir amb ordre judicial o si Exteriors "va actuar pel seu compte des de la il·legalitat", per quin motiu, quant de temps i amb quin cost.

També si en aquest "espionatge" hi ha informació de trucades a ciutadans estrangers, en particular a càrrecs electes, i si els serveis d'intel·ligència dels països on estan situades aquestes oficines estaven al corrent del que es feia i havien donat la seva autorització.

JxCAT: "GAIREBÉ DE VERGONYA" QUE BORRELL VAGI A LA UE


Per Borràs, "el ministre català del PSOE Josep Borrell s'assembla molt al ministre català del PP Jorge Fernández Díaz que al seu dia va posar en marxa l' 'operació Catalunya' des de les clavegueres de l'Estat". Segons la seva opinió, el que ha anomenat "Borrellgate" és "un capítol més del serial de les seves actuacions en el seu" boicot a Catalunya "i per això considera" gairebé de vergonya "que el Govern espanyol li hagi proposat per liderar la diplomàcia europea.

Les seves paraules han estat secundades per Mertxe Aizpurua, de Bildu, que ha acusat l'Estat d'haver fet servir les mateixes pràctiques contra el "independentisme basc", i per Carolina Telechea, d'ERC, que ha advertit al Govern que el que està fent és danyar la imatge exterior d'Espanya. "Si rebutgen la seva compareixença -ha dit als diputats- és perquè comparteixen la seva paradoxal visió de la democràcia que està acceptat espiar i silenciar a qui no pensa igual".

Des del PNB, Aitor Esteban ha criticat al Govern que les seves úniques explicacions hagin estat "fugir d'estudi" i ha advertit que "no tot s'hi val, per molta raó d'Estat que alguns vulguin exhibir". El seu grup ha donat suport a la petició afirmant que pot pensar que "qualsevol administració autonòmica pot estar sotmesa a espionatge per part de l'Estat".

Borràs creu que el rebuig del TSJC a paralitzar aquestes oficines "demostra que hi ha intencionalitat política en aquesta petició" i que les oficines "són legítimes, necessàries i imprescindibles per a la projecció exterior de Catalunya". Des del PSOE, Ana Belén Fernández li ha respost que el rebuig ha estat per un motiu de procediment i tant ella com la resta de partits no nacionalistes han carregat contra l'activitat de les delegacions.

"El Ministeri d'Exteriors no té espies, té personal diplomàtic, funcionari i laboral, el que ha fet és exercir la seva comesa de vigilància i seguiment de qualsevol activitat que pretengui menyscabar la imatge d'Espanya, l'actuació del Ministeri no és censurable", ha dit la socialista Ana Belén Fernández.

Per Vox ha intervingut Javier Ortega Smith, que ha retret als independentistes que pretenguessin convèncer-los "del bon fer de les ambaixades catalanes" quan, en realitat, les proves del judici del 'procès' van demostrar que "en el millor dels casos" es dediquen "al desprestigi exterior d'Espanya, amb mentides i falsedats" i en altres "directament amb accions delictives".

"No estem a l'espera d'una sentència del Tribunal Suprem per haver votat", ha dit, sinó per una presumpta comissió de delictes greus. "Deixin el rotllo ja que no van poder votar", ha prosseguit. Per Ortega Smith, és "lògic" que els independentistes no vulguin ser investigats, perquè en aquestes investigacions es basen les proves del judici.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH