Un bacteri superresistent als antibiòtics en els hospitals d'Europa

 

Una mena de bacteri molt resistent als antibiòtics s'està desenvolupant i estenent en els hospitals de tot Europa, segons un estudi publicat el dilluns a la 'BBC'.

És la 'Klebsiella pneumoniae', un bacteri que es fixa en els intestins i pot causar pneumònia o meningitis.

Les morts causades per 'Klebsiella pneumoniae' han augmentat considerablement a Europa en els últims anys. El 2007, hi va haver 341 morts causades per Klebsiella pneumoniae. Aquest nombre va augmentar a 2.094 el 2015.

L'estudi mostra que els bacteris poden seguir desenvolupant la seva resistència o fins i tot transmetre-la a altres espècies.

"L'alarma és que aquest bacteri és resistent a un antibiòtic fonamental (carbapenema). Les infeccions s'associen amb una alta taxa de mortalitat i, si no es fa res, aquestes xifres seguiran augmentant", diu Sophia David, de l'Institut Sanger, a la 'BBC'.

L'estudi, publicat a 'Nature Microbiology', es va basar en informació recollida en 244 hospitals de 32 països d'Europa. Els científics van analitzar l'ADN dels bacteris, a partir de mostres preses de persones afectades. La resistència d'aquest patogen es deu a l'expansió d'un petit nombre de clons de l'espècie.

"Les nostres troballes mostren que els hospitals són el principal transmissor i que els bacteris s'estan propagant entre les persones, especialment dins dels hospitals", explica Sophia David.

La 'Klebsiella pneumoniae' pot seguir reforçant la seva resistència o, a través de la reproducció, transmetre-la a altres espècies.

Els investigadors diuen que la higiene hospitalària és el primer pas per combatre aquestes infeccions. El passat 12 de juliol, la revista 'Applied and Environmental Microbiology' de l'American Society of Microbiology, publicava un estudi sobre un altre bacteri, la 'Clostridium difficile', que sobreviu en un ambient hospitalari, fins i tot en la roba quirúrgica i en el material d'acer inoxidable després d'haver estat tractada amb el desinfectant recomanat.

"Creiem que amb una bona higiene -que inclou la identificació primerenca i l'aïllament dels pacients afectats- podem retardar la propagació d'aquests patògens i controlar-los", diu Hajo Grundmann, de la Universitat de Friburg.