Detecten 358 pisos de protecció oficial amb mal ús a Barcelona

 

El pla d'inspecció d'habitatges de protecció oficial situades a Barcelona ha comprovat l'estat de 2.679 pisos, i s'han detectat indicis de mal ús en 358 d'ells -un 9% del total-, la majoria per estar buits o llogats sense autorització i per sobre del preu corresponent.

Ho ha explicat en roda de premsa aquest dijous la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, que ha destacat que gairebé la meitat dels casos de mal ús (173) són per lloguers sense autorització i que 32 pisos estan buits (un 1%), mentre que la resta són per casos variats que inclouen des de l'ús de l'habitatge com a despatx o pis turístic a la cessió a un familiar.

La directora tècnica de la Unitat de Disciplina de l'Habitatge, Fuensanta Alcalá, ha detallat que els casos són molt diversos, i ha explicat que han trobat lloguers sense permís que cobraven fins el triple del corresponent per ser habitatge protegit.

Aquest pla de control de l'ús dels 16.000 pisos protegits a la ciutat, creat el 2017 i pioner a Espanya, ha començat pels pisos que perden la qualificació durant els propers anys, i ha trobat indicis de mal ús en diversos barris, entre ells la Barceloneta, el Clot, Poble Sec i Vallbona.

Amb el pla, s'ha aconseguit la cessió de sis pisos buits a la Borsa d'Habitatge de Lloguer, i s'han produït 11 regularitzacions de les famílies que estaven en lloguer en casos no autoritzats, rebaixant el preu de mercat que pagaven al que estableix la llei per un habitatge protegit.

De moment s'han incoat 60 expedients per irregularitats, que estan en diverses fases de tramitació, i 12 propietaris ja han abonat els imports de les sancions corresponents, que oscil·len entre els 4.000 i els 45.000 euros.

Martín ha explicat que les sancions són més elevades però que es rebaixen si es corregeix la situació i es modulen en funció de l'incompliment -la llei preveu sancions de 90.000 a 500.000 euros-, i ha remarcat que l'objectiu del pla d'inspecció no és sancionar , sinó garantir que els pisos protegits es facin servir com a tal.

La llei catalana pel Dret a l'Habitatge estableix que les de protecció oficial s'han de destinar al domicili habitual i permanent, tot i que es poden posar en lloguer amb una autorització que estableix un preu màxim: si no es compleixen aquestes condicions, l'administració poden sancionar i fins i tot expropiar l'habitatge.