No hi ha relació entre gens i comportament sexual

 

Un estudi d'associació de genoma complet (GWAS, per les sigles en anglès) sobre més de 470.000 persones ha revelat que les variants genètiques d'una persona no prediuen de manera significativa si es tindrà en un comportament sexual orientat cap a persones del mateix sexe.

Les investigacions, publicades a la revista 'Science', suggereixen que el comportament sexual entre persones del mateix sexe està influenciat per una combinació complexa d'influències genètiques i ambientals, similar al que s'observa per a la majoria dels altres trets humans.

No existeix per tant un únic 'gen gai', diuen els autors de l'estudi, i en canvi hi ha milers de variants genètiques vinculades al tret, cadascuna amb petits efectes.

La investigadora Andrea Ganna, de l'Hospital General de Massachusetts a Boston, i científics de nombrosos països d'Europa, Estats Units i Austràlia, van examinar la genètica de persones que van informar sobre si mai havien tingut un comportament sexual entre persones del mateix sexe.

Els autors van analitzar les respostes de l'enquesta i van realitzar estudis d'associació de genoma complet (GWAS) en dades de més de 470.000 persones del Biobanc del Regne Unit i l'empresa nord-americana 23andMe i no van poder trobar cap patró entre les variants genètiques que puguin usar-se per predir o identificar significativament el comportament sexual d'una persona, diuen.

"Molts loci (una posició fixa sobre un cromosoma) amb petits efectes individuals contribueixen de manera addicional a les diferències individuals en la predisposició al comportament sexual entre persones del mateix sexe", escriuen els autors, que descriuen patrons genètics consistents amb molts trets de personalitat, comportament i físics.

En el seu estudi, només cinc variants genètiques es van associar "significativament" amb el comportament cap a ell mateix sexe, i milers més semblen estar involucrades, però en conjunt, aquestes variants només van tenir petits efectes i estan lluny de ser predictives, puntualitzen els autors.

Així mateix, assenyalen que algunes d'aquestes variants estan vinculades a les vies biològiques per a les hormones sexuals i l'olfacte, proporcionant pistes sobre els mecanismes que influeixen en el comportament del mateix sexe.

"Les nostres troballes brinden informació sobre els fonaments biològics del comportament sexual entre persones del mateix sexe -expressa Ganna-, però també subratllen la importància de resistir-se a les conclusions simplistes perquè els fenotips conductuals són complexos, perquè les nostres idees genètiques són rudimentàries i perquè hi ha una llarga història de mal ús dels resultats genètics amb fins socials".