El jutge sosté que Esperanza Aguirre "va supervisar" tota la corrupció de la Púnica

 

La resolució del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón que imputa fins a tres expresidents de la Comunitat de Madrid i investiga, entre d'altres, presumptes delictes de malversació, suborn, frau, falsedat electoral i prevaricació dibuixa un "pla preconcebut" pel qual a cop de licitacions 'a dit' en contractes d'imatge i publicitat, sobrecostos en contractes públics i factures falses, els dirigents de la formació i de l'Executiu madrileny haurien estat des de 2003 i fins a almenys 2011 utilitzant fons públics per pagar deutes, sufragar actes de campanya i engreixar una suposada 'caixa B'.

En concret, "s'investiga el desviament de cabals públics per finançar campanyes electorals, així com el lliurament de comissions i donacions promeses a una xarxa d'empreses de confiança, les quals no van ser satisfetes a costa dels seus marges comercials, sinó, indiciàriament, a càrrec dels contractes públics de diversos ens públics a què giren factures que no es corresponen amb treballs reals per reformats i treballs complementaris o confecciona sota nom suposat dictàmens superflus i de favor".

El punt de partida està en la campanya de 2003, en què el PP va accedir al Govern de Madrid. En aquell moment, els seus dirigents "van fixar una estratègia per obtenir fonts de finançament per al partit, emparant-se en diverses partides del pressupost, en principi amb fins de propaganda institucional o d'altres que van servir de coartada per desviar diners públics des de les licitacions de les Conselleries" , i adjudicar "en connivència amb determinades proveïdors de confiança la licitació de determinats contractes de subministraments".

Allò es va centralitzar, segons l'acte, amb les empreses d'Horacio Mercado --investigat en la causa--. Ell va entrar definitivament en el sistema en 2004, quan en una reunió a la qual es presumeix que va assistir Esperanza Aguirre, va ser introduït a la resta de consellers amb la instrucció que les campanyes de publicitat i comunicació es contractessin amb ell sota "decisió final" del vicepresident, que era llavors Ignacio González i amb "supervisió" de la presidenta, ja que tot "pivotava" entorn d'ella.

Per poder centralitzar aquesta contractació, l'Executiu regional va arribar fins i tot a aprovar una llei per dipositar tota la competència en la Vicepresidència Primera a càrrec d'Ignacio González, que es convertia així en l'òrgan executor del que el jutge defineix com un "pla preconcebut "per" recaptar fons per al PP de la Comunitat de Madrid "que va aconseguir" desviar entre 2006 i 2010 un flux molt important de fons públics".

FONS PÚBLICS, DESPESES PARTICULARS

La investigació llança "indicis racionals de l'existència d'altres plans il·lícits", posteriors a la reunió de l'any 2004, dirigits "al fet que fossin de nou els fons públics els que abonessin despeses particulars del PP de Madrid, dels seus dirigents i una altra part de les despeses electorals "de les campanyes autonòmiques dels anys 2007 i 2011 i a les eleccions generals de l'any 2008.

Ho van fer, d'acord al relat dels fets que recull el jutge, utilitzant com a eines la fundació FUNDESCAM --mitjançant subvenciones-- i les empreses públiques Agència d'Informàtica i Comunicació (ICM) i Canal d'Isabel II, "a través de l'adjudicació de contractes amb la prestació simulada o sobrevalorada ", així com la Direcció General de Mitjans que depenia de Vicepresidència.

El 'modus operandi' era el mateix en totes les conselleries involucrades. D'una banda, es manipulava l'adjudicació de contractes públics de publicitat i informació, sense concurs ni concurrència a empreses de Horacio Mercado des de qualsevol organisme. Els serveis només es prestaven a vegades i només en part "per dissimular el veritable objecte de la licitació de cobertura, que no era altre que recaptar, il·lícitament, fons públics per al PP".

Amb aquesta "cobertura", l'empresari confeccionava les factures, ja fos recollint serveis no prestats o inflant el preu. Aquest seria el cas de les Conselleries de Presidència, Dona, Economia, Medi Ambient, Hisenda, Economia i Innovació Tecnològica, l'Institut Madrileny de Desenvolupament (IMADE), Gestió de Desenvolupament del Medi Ambient (GEDESMA), Àrees de Promoció Empresarial (ARPEGIO) i Campus de la Justícia.

MÉS DE 5 MILIONS DESVIATS DE LES ARQUES PÚBLIQUES

Una altra via era l'anomenada clàusula de l'1%, creada per la Comissió Delegada d'Assumptes Econòmics de la Comunitat, de la qual formaven part Esperanza Aguirre, Ignacio González, Francisco González i Manuel Lamela, entre d'altres, i que obligava a les adjudicatàries a assumir un sobrecost per finançar la publicitat de l'obra a concurs, encarint al final.

"Tots ells coneixien que era una clàusula nul·la que incrementava el preu de cada un dels contractes en el percentatge de l'1% del pressupost d'execució material, amb la finalitat de pagar unes prestacions (despeses de publicitat i informació) alienes a l'objecte del contracte", subratlla el jutge, que situa el dany per a les arques públiques en més de cinc milions d'euros només entre 2006 i 2008.

ELS DINERS NO ANAVA A COMPTES ELECTORALS

D'acord a l'escrit del jutge, el pla "gestat pels alts càrrecs" de la Presidència de la Comunitat de Madrid va desviar entre 2005 i 2010 "importants quantitats" de les Conselleries i entitats públiques implicades als comptes bancaris d'Horacio Mercado, però " la investigació ha pogut constatar que els diners desviat no seria ingressat en els comptes de funcionament del PP de Madrid, ni tampoc en els comptes electorals" i diu que "podria tenir" diverses destinacions.

Refereix en concret la 'caixa B' del partit, amb què el PP de Madrid "va venir realitzant pagaments en efectiu que pagaven actes privats d'aquesta força política i altres despeses que no han pogut ser determinats" així com "va atendre subreptíciament" part del cost de les campanyes a les eleccions autonòmiques dels anys 2007 i 2011 i a les generals de l'any 2008.

Planteja així mateix que aquests diners va poder pagar "encobertament els serveis electorals prestats" per Mercado o "enriquiria il·lícitament a alguna de les persones que es van situar darrere de les adjudicacions".

FALSEDAT ELECTORAL

Pel que fa al finançament de campanyes, diu el jutge, el PP de Madrid no només va recórrer a fons il·lícitament obtinguts, sinó que va ignorar el límit legal establert per a despeses electorals. "Malgrat conèixer les quantitats actualitzades del límit de despeses de les eleccions de l'any 2007 i 2011 a l'Assemblea de Madrid i a les eleccions generals de l'any 2008, no van ajustar amb els empresaris ni el cost total dels serveis contractats per a la celebració dels actes, ni van reparar en la despesa de la contractació de publicitat exterior, ni limitar la compra de propaganda en mitjans, ni van restringir la contractació dels mitjans de divulgació de la campanya, sinó molt al contrari, van concertar i van dissenyar amb ells la millor campanya i la seva gran difusió pública i la forma d'ocultar la despesa per ajustar-lo al límit legal", explica l'acte.

Així, els proveïdors facturaven a qui se'ls indicava des de la Gerència del partit, "desglossant els imports" en factures falses "perquè part de la facturació fos pel circuit declarat a la Cambra o al Tribunal de Comptes i una altra part fora opaca".

Segons la investigació, hi ha "indicis racionals" que Aguirre "va idear la recerca de recursos, que financessin les campanyes que ella mateixa seleccionava, i la supervisora última de les sinergies entre els seus consellers de confiança, que va impulsar amb aquesta finalitat". "Les campanyes anaven dirigides fonamentalment a enfortir i vigoritzar la seva figura política i consolidar-la com a presidenta", diu l'acte.