La Fiscalia va temptejar acusar de conspiració els líders del procés

La Fiscalia del Tribunal Suprem que exerceix l'acusació en el judici dels líders del procés independentista català van temptejar incloure en l'escrit de conclusions el delicte de conspiració per a la rebel·lió, que està penat amb penes menys severes que la rebel·lió.

Va ser Javier Zaragoza qui va desfer l'empat i va imposar el seu criteri, segons fonts coneixedores, per la qual cosa se'ls acusa de rebel·lió.

En funció de la responsabilitat de cadascú, les penes de presó van dels cinc als 25 anys, així com la inhabilitació pel mateix temps.

Segons la Fiscalia, els fets de Catalunya a la tardor de 2017 encaixen en el delicte de rebel·lió del Codi Penal, que en el seu article 472 fa referència a aquelles persones que "s'alcin violentament i públicament" per tal de "declarar la independència d'una part del territori nacional".

Els fiscals consideren que això és el que va passar amb l'aprovació de les lleis de desconnexió, la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i la declaració unilateral d'independència.

Així, per al Ministeri Públic, es van donar els ingredients per considera els fets com un cop d'Estat, en el sentit que es va voler substituir un ordre jurídic per mètodes il·legals.

El judici contra els 12 dirigents independentistes va quedar vist per a sentència el 12 de juny, després de més de cinquanta sessions des del 12 de febrer.

El tribunal presidit per Manuel Marchena preveu fer pública la sentència a mitjans d'octubre.