La sentència del Suprem sobre l'exhumació de Franco podria fixar ja on es torna a enterrar

Sis magistrats del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem es reuneixen a este 24 de setembre per deliberar i votar si la decisió del Govern de treure les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos i la seva posterior inhumació al cementiri del Pardo-Mingorrubio es s'ajusta o no a dret.

El tribunal està citat a les 10.00 hores per a votació i fallada, si bé fonts jurídiques han assenyalat a Europa Press que tot i que la previsió inicial és aconseguir demà un resultat, tampoc es pot descartar que les deliberacions prossegueixin el dimarts 24 i fins i tot el proper dimecres 25 de setembre.

Durant la deliberació dels magistrats més de 100 organitzacions de la Memòria Històrica han convocat demà a les mateixes portes de l'alt tribunal, sota el lema #NiValleNiAlmudena, mentre que l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) ha emès un comunicat en el qual adverteix que procedirà contra l'Estat si les restes del dictador continuen en sòl públic, ja sigui aquest el Valle de los Caídos o en Mingorrubio.

A més de l'exhumació en si, que podria obtenir l'aval més o menys unànime de la Sala, segons les mateixes fonts, el tema del lloc de repòs de les restes és l'aspecte de la demanda que concentra major complexitat jurídica, i de fet la seva resolució ve dividint el tribunal durant les deliberacions que s'han realitzat els últims dies.

L'escull té a veure la possible vulneració del dret dels familiars a triar el lloc en el qual han de reposar les restes de Franco, per als quals aquesta part va oferir la cripta de la Catedral de l'Almudena.

Des del Govern es va rebutjar aquesta possibilitat, tot i que fonts jurídiques apunten la dificultat que comporta justificar que una família no tingui el control últim sobre el lloc en el qual han de reposar definitivament les restes d'un familiar.

LA DIFÍCIL UNANIMITAT

La negativa de la família a l'exhumació i posterior enterrament de les restes en Mingorrubio apareix detalladament argumentat en la demanda i previsiblement, llevat que se superin finalment totes les diferències de criteri, és molt probable que la resolució que finalment s'adopti no sigui unànime.

El tribunal està presidit per Jorge Rodríguez Zapata i l'integren també els magistrats Celsa Pico, José Luis Requero, Pilar Teso, Segon Sanz i Pablo Lucas. El ponent de la resolució serà aquest últim.

El Suprem va paralitzar l'exhumació acordada pel Govern per al passat 10 de juny i ho va justificar en la necessitat d'evitar el perjudici que, d'una altra manera, es causaria als recurrents -la família Franco i altres tres col·lectius- i, especialment, a els interessos públics encarnats en l'Estat i en les seves institucions constitucionals, "els quals es veurien greument afectats si, exhumats aquestes restes, s'estimés el recurs i calgués tornar-los al lloc en què es troben".

En aquest assumpte estan personats, a més de la família Franco, La Fundació Francisco Franco, la comunitat Benedictina a Cuelgamuros i l'Associació de Defensa de la Vall dels Caiguts, si bé aquests recursos es resoldran més endavant, i no seran objecte de la deliberació aquest dimarts.

Davant la negativa de la família de renunciar de moment a enterrar Franco a la sepultura que posseeixen a perpetuïtat a la cripta de l'Almudena, un lloc que el Govern considera inadequat per la seva situació tan cèntrica i el seu interès turístic, l'Executiu va aprovar posteriorment , el 15 de març, un altre acord pel qual decidia reinhumar les restes del dictador al cementiri del Pardo-Mingorrubio i fixava pel 10 de juny la data dels treballs d'inhumació.

En les seves al·legacions sobre el fons, la família Franco qualificava de "precipitada" la decisió del Govern de Pedro Sánchez i denunciava que encaixava en una voluntat "electoralista" sense justificació.

Per la seva banda, l'Advocacia de l'Estat assenyalava que totes les decisions de l'Executiu encaixen en la legalitat i no vulneren drets de la família del dictador, pel que han de complir-se en compliment de la Llei de Memòria Històrica.