El Govern central porta al Constitucional les resolucions del Parlament

 

Luis Planas, Isabel Celaá i Nadia Calviño / EP

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres 4 d'octubre demanar al Tribunal Constitucional que adverteixi a la Mesa del Parlament de Catalunya que algunes de les resolucions que aprova el legislatiu incompleixen les resolucions del Tribunal.

El Govern reclama la Constitucional que suspengui diversos acords, els declari nuls i s'adverteixi als membres d'aquest òrgan de les responsabilitats en què poden incórrer.

En concret, l'Executiu presenta el que s'anomenen incidents d'execució de sentència contra l'aprovació pel Parlament el passat 25 de juliol d'una resolució contra el Rei i una altra en què es reafirma en la defensa del dret a l'autodeterminació de Catalunya.

Segons ha explicat la ministra portaveu, Isabel Celaá, el Govern entén que s'incompleixen diverses sentències del Tribunal Constitucional amb aquests acords, per la qual cosa demana que siguin anul·lats i suspesos.

Reclama a més al tribunal que adverteixi al president del Parlament, Roger Torrent, i la resta de membres de la Taula de que és la seva obligació de complir les sentències i impedir iniciatives que les ignorin o eludeixin.

LLEI DE SEGURETAT NACIONAL, 155...

L'Executiu ha advertit al Govern dels mecanismes que té al seu abast l'Estat per a respondre a una eventual infracció de la legalitat per part de la Generalitat: "Llei de Seguretat Nacional, 155 i punts suspensius".

Celaá ha avisat que la Generalitat "és l'única institució en aquest moment que té la clau per a obrir la porta de l'excepcionalitat".

Celaá ha recordat que el Govern té l'"obligació constitucional de salvaguardar la llibertat i seguretat de tota la ciutadania", per al que compta amb "tots els mecanismes legítimament democràtics" que li atorga la Constitució i les lleis "dels quals farà ús si hi ha inseguretat o excepcionalitat". "Si no hi ha excepcionalitat no hi ha aplicació excepcional dels mecanismes que té legítimament el Govern al seu abast", ha abundat.

Entre ells, ha citat, la Llei de Seguretat Nacional, que té com a objectiu "salvaguardar el superior interès general" en cas de "emergència o inseguretat" i que permet "coordinar a totes administracions públiques amb la finalitat d'aconseguir un resultat més eficient".

I també s'ha referit a l'article 155, que diu, ha recordat Celaá, que aquella Comunitat Autònoma que no complís les obligacions de la Constitució o que les lleis li encomanen, previ requeriment al president d'aquesta autonomia, el Govern sol·licitarà a través de la majoria absoluta del Senat l'aplicació d'aquest article amb la finalitat de "salvaguardar i garantir l'estabilitat i el compliment de la legalitat".

La portaveu ha recordat que el Tribunal Constitucional, a través de la seva sentència, ofereix un "manual d'instruccions" sobre com s'ha d'aplicar l'article 155 que, diu l'Alt Tribunal, ha de ser "subsidiària, extraordinària i temporal".

Celaá ha confirmat que un Govern en funcions pot sol·licitar l'aplicació de l'article 155 si es produeix un "incompliment de la legalitat". No obstant això, ha afirmat que en l'actualitat no s'està "en el mateix escenari" que en 2017, quan els independentistes van vulnerar la Constitució amb la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i declaració la independència de Catalunya.

EL PARLAMENT PUBLICA LES RESOLUCIONS DEL DPG QUE EL GOVERN IMPUGNARÀ

El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) ha publicat aquest divendres les propostes de resolució aprovades en el Debat de Política General (DPG) de la setmana passada, entre les quals es troben les tres que el Govern ja ha anunciat que impugnarà.

En concret, es tracta de les propostes de resolució que feien referència a l'amnistia dels dirigents empresonats per impulsar el 1-O i a la petició de sortida de la Guàrdia Civil de Catalunya.

La publicació de les resolucions és un requisit necessari perquè el Govern pugui presentar el recurs davant Tribunal Constitucional (TC) contra aquestes.

El dilluns el Parlament havia publicat les resolucions que els grups havien introduït en el Debat i les que havien transaccionat entre les formacions, però no les que s'havien aprovat, un procés que requereix del treball dels tècnics del Parlament que aglutinen les resolucions aprovades en un sol document amb apartats, que són els que poden ser recorreguts.

El primer dels apartats sota el títol 'Defensa de l'Estat de dret i dels drets civils i polítics' recull el punt pel qual el Parlament demana "la retirada de Catalunya dels efectius de la Guàrdia Civil".

"S'ha mostrat obertament com una policia de caràcter polític centrada en perseguir determinats col·lectius polítics i socials, completament redundant a l'hora de garantir la seguretat dels ciutadans", exposa.

Aquesta proposta va tirar endavant en la segona sessió del Debat del passat dijous amb els vots a favor de JxCat, ERC i la CUP, amb l'abstenció dels comuns, i els vots en contra de Cs, PSC i PP.

El quart apartat, amb el títol 'Reconeixement de l'exercici del drets d'autodeterminació i exigència de l'amnistia', constata des de la Cambra catalana que "la construcció de la república independent és un objectiu legítim i desitjat per cada vegada més ciutadans i que és obligació de totes les forces polítiques construir els consensos perquè l'objectiu sigui realitzable en el marc del reconeixement i exercici del dret a l'autodeterminació".

Reconeix que Catalunya va exercir "l'autodeterminació en el referèndum del 1-O, celebrat en un marc d'amenaces i repressió exercides per l'Estat abans, durant i després del referèndum, i constata que va ser violència física, ambiental i jurídica exercida per l'Estat".

Plantegen la cerca de solucions entre les quals inclou l'exercici del dret d'autodeterminació del qual "disposa el poble català i també les vies que ja han exercici de manera legítima".

Aquest punt porta al Parlament a reafirmar-se en la resolució 1/XI de 2016, que "declarava solemnement l'inici del procés de creació d'un estat català independent en forma de república".

Aquesta resolució, suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) per inconstitucional, també declarava que la Cambra catalana i el procés de "desconnexió democràtica de l'Estat espanyol" no s'anaven supeditar a les decisions de les institucions de l'Estat, en particular del Tribunal Constitucional.

DESOBEDIÈNCIA LEGÍTIMA

Aquest mateix punt rebutja "les imposicions antidemocràtiques de les institucions de l'Estat i, especialment del seu Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem".

"Conseqüentment, afirma la legitimitat de les desobediència civil i institucional com a instruments en defensa dels drets civils, polítics i socials que puguin ser lesionats".

AMNISTIA

A més, es recull que la Cambra catalana "reconeix que el dret d'autodeterminació va necessàriament lligat a la defensa i l'exigència d'una amnistia total".

Com a part del reconeixement d'aquest dret, afirma que "l'amnistia ha d'anular totes les causes judicials contra persones que hagin estat processades, jutjades, detingudes o empresonades per defensar els drets polítics, socials o civils des del dret a l'autodeterminació fins al dret a vaga en el marc d'una legislació d'excepció contra els drets civils i polítics".