diumenge, 11 de abril de 2021

Condemnarà el Suprem per sedició i malversació als 9 líders independentistes?

|

Los doce líderes independentistas acusados por el proceso soberanista catalán que derivó en la celebración del 1-O y la declaración unilateral de independencia de Cataluña (DUI), en el banquillo del Tribunal Supremo al inicio del juicio del


La Sala Penal del Tribunal Suprem ha de condemnar, segons han publicat diversos mitjans de comunicació aquest dissabtes, per delictes de sedició i malversació als nou líders independentistes a la presó que van ser jutjats pel 'Procés' independentista a Catalunya.


D'aquesta manera, els set magistrats de forma unànime segons les mateixes informacions opten per la qualificació jurídica que va defensar l'Advocacia de l'Estat. La sedició és un delicte contra l'ordre públic que no requereix l'ús instrumental de la violència per aconseguir els seus fins i està castigat amb penes notablement inferiors a la rebel·lió.


La sentència, però, encara no compta amb la signatura dels set magistrats que han jutjat aquest assumpte, un tràmit que estava previst per dilluns que ve. Fins a aquest moment qualsevol dels magistrats pot anunciar la presentació d'un vot particular, han assenyalat a Europa Press fonts jurídiques.


L'Advocacia de l'Estat va sol·licitar 12 anys de presó per al exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras; 11 per a la resta de exconsellers a la presó, --Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa -; 10 a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i 8 per a líders socials Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium Cultural).


Segons les mateixes informacions, els tres exconsellers en llibertat Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santiago Vila, sobre els quals pesaven acusacions de malversació i desobediència seran absolts de el primer d'aquests delictes, que és el que comporta penes de presó, de manera que únicament seran condemnats a inhabilitació i multa per la segona de les conductes.


La sedició es regula en l'article 544 del Codi Penal, s'aplica als que s'alcin "pública i tumultuàriament" per impedir "per la força o fora de les vies legals" el compliment de les lleis o l'exercici de les funcions a qualsevol autoritat , corporació oficial o funcionari públic.


Aquest article del Codi Penal, recollit en el capítol de delictes contra l'ordre públic, castiga amb penes de presó de vuit a 10 anys als que hagin "induït, sostingut o dirigit" la sedició i amb la de 10 a 15 anys de presó a les persones "constituïdes en autoritat".


En assumir aquesta postura, l'Advocacia de l'Estat va demanar penes rebaixades gairebé a la meitat respecte a les instades en el seu dia pel Ministeri Públic, que arribaven als 25 anys de presó en el cas de Junqueras.

El judici pel procés independentista a Catalunya va quedar vist per a sentència el passat mes de juny, quatre mesos i 52 sessions després de la seva arrencada el 12 de febrer d'aquest mateix any. Des de llavors el tribunal ha estat deliberant i aquest darrer cap de setmana els magistrats fan una darrera lectura del text, que confien en signar dilluns que ve.


Durant els quatre mesos de judici, els set magistrats de l'alt tribunal que han jutjat aquesta causa van escoltar, a més de a dotze acusats, 422 testimonis --entre polítics, membres de forces policials, visitants internacionals, votants i altres membres de la societat civil- - i una dotzena de perits. També han visionat prop de 200 vídeos del que ha passat el 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia a Barcelona i l'1 d'octubre de 2017 -data del referèndum il·legal-, abans d'escoltar els informes finals de totes les parts personades.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH