Totes les claus sobre el règim penitenciari dels condemnats del procés

 

Els Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya tenen la potestat per donar tot tipus de permisos una vegada que els líders del 'procés' compleixin una quarta part de la condemna i la Sala Penal del Tribunal Suprem, que els ha sentenciat per delictes de sedició i malversació, no pot intervenir llevat que hi hagi un recurs d'apel·lació pel que fa a la classificació en tercer grau, han informat fonts jurídiques i penitenciàries.

El Tribunal Suprem només pot acabar pronunciant-se sobre la situació penitenciària dels líders del 'procés' condemnats a entre 9 i 13 anys de presó si la Fiscalia li eleva un recurs d'apel·lació sobre la classificació de grau dels interns --sigui en primer, segon o tercer grau-- que, prèviament, hagi validat mitjançant un acte un jutge de Catalunya.

D'aquesta manera, les decisions sobre permisos o sortides que adoptin els Serveis Penitenciaris de la Generalitat i que siguin recorreguts s'esgotaran davant el jutge de vigilància penitenciària de les tres presons on es troben els nou condemnats i, posteriorment, en les seves respectives audiències provincials. El Suprem ha rebutjat incloure en la sentència la petició de la Fiscalia per aplicar l'article 36.2 del Codi Penal, que exigeix que el tercer grau no es concedeixi fins que l'intern compleixi la meitat de la condemna.

A la mà de les juntes de tractament i de l'Administració catalana està concedir els primers permisos complerta una quarta part de la condemna, de manera que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart poden sol·licitar-ho el proper mes de gener i Oriol Junqueras al gener de 2021.

En paral·lel als permisos, aquests òrgans dependents de la Generalitat s'han de pronunciar sobre la classificació de grau dels líders del 'procés', tenint un límit temporal de dos mesos des del moment que la sentència sigui notificada als centres penitenciaris - després es torna a estudiar de forma automàtica la classificació cada sis mesos com a màxim--.

CLASSIFICATS EN TERCER GRAU

En el cas d'Oriol Junqueras i els altres penats poden ser classificats directament en tercer grau --conegut com a règim obert-- i, posteriorment, també gaudir de les set modalitats de llibertat condicional, que passen des dormir en un centre d'inserció social ( CIS) o estar localitzat en el domicili sota control de polsera telemàtica o per un sistema de control de veu.

Per a la llibertat condicional es requereix estar classificat en tercer grau i, segons el reglament penitenciari, haver complert almenys dues terceres parts de la condemna.

Les citades fonts expliquen que la mateixa Sala penal presidida per Manuel Marchena que ha condemnat per sedició i malversació als nou líders del 'procés' seria la que acabaria resolent per via d'apel·lació sobre la classificació de grau. Això és així sigui la que sigui la decisió, per exemple, també si es combina el segon grau amb un permís flexibilitzat a través de l'article 100.2 del Règim penitenciari--.

DECISIÓ EXECUTIVA MALGRAT EL RECURS

Encara que no té capacitat de dirimir sobre permisos o sortides extraordinàries, la interlocutòria del jutge de vigilància seria susceptible d'acabar a l'alt tribunal per via d'apel·lació perquè es va aplicar juntament amb la classificació de grau. La decisió, en qualsevol cas, és executiva. Si la Generalitat aprova el tercer grau, el fet que es recorri davant del jutge de Barcelona i després davant el Suprem no invalida el seu compliment, que només pot ser revocat una vegada que es pronunciï el tribunal.

Les citades fonts també qualifiquen d'"irreversible" que els líders del 'procés' tornin a presons sota el control de l'Administració General de l'Estat, sent l'única possibilitat - "molt remota" - que sigui requerida la seva presència física pel procediment que obri el Tribunal Comptes, que és qui ha de dirimir sobre la responsabilitat civil dels condemnats per malversació.

EL INDULT PARTICULAR

Presons de Catalunya, a més, pot sol·licitar al Consell de Ministres l'indult, que no requereix el penediment dels condemnats, ja que només s'aplica per delictes de terrorisme. El contempla així l'article 206 del Reglament penitenciari, que faculta les juntes de tractament per elevar al jutge de vigilància penitenciària una proposta d'indult.

Segons les fonts consultades, el jutge de vigilància penitenciària pot tramitar la sol·licitud d'indult directament. Tot i que no és vinculant, en el tràmit pot consultar al Ministeri de Justícia i demanar un informe al tribunal sentenciador --la Sala Penal del Suprem-- abans d'elevar la proposta al Consell de Ministres.

La petició d'indult pot partir de manera directa pel propi pres o per un tercer, incloent una entitat, plataforma o algú del seu entorn. La diferència en aquest cas és que al Consell de Ministres ja arribaria una proposta ferma, individualitzada i "molt motivada" --segons les fonts consultades-- avalada per un jutge en base als informes remesos en origen per les juntes de tractament de les presons catalanes.

Els experts jurídics subratllen que el conegut com indult particular és un recurs "molt poc habitual" i que el seu ús és "bastant llunyà" per a aquest cas concret. Tot i això, en cas que el jutge de vigilància entengués que hi ha raons per a aquest indult, el remetria al Consell de Ministres, fins i tot encara que compti amb el criteri en contra de la Fiscalia.

Els líders del 'procés' es troben en tres presons de Catalunya -que té transferides les competències-- des que va acabar el judici al Tribunal Suprem, que no va posar objeccions al seu trasllat a l'entendre que és Institucions Penitenciàries qui decideix sobre aquesta qüestió i el Ministeri de l'Interior va autoritzar el trasllat des de presons de Madrid.

L'article 206 del Reglament penitenciari recull, de forma literal, que "la junta de tractament, prèvia proposta de l'equip tècnic, pot sol·licitar al jutge de vigilància penitenciària la tramitació d'un indult particular, en la quantia que aconsellin les circumstàncies, per als penats en què concorrin, de manera continuada durant un temps mínim de dos anys i en un grau que es pugui qualificar d'extraordinari".

Per a això s'han de donar "totes i cadascuna de les següents circumstàncies": bona conducta; exercici d'una activitat laboral normal, bé en l'establiment o a l'exterior, que es pugui considerar útil per la seva preparació per a la vida en llibertat; participació en les activitats de reeducació i reinserció social.

La tramitació d'aquesta modalitat d'indult es regula pel que disposa la vigent legislació penitenciària, que és comú per a les presons de l'Administració General i també per a la catalana, sobre l'exercici del dret de gràcia i en les disposicions que la complementen o modifiquen .