El monstre s'ha escapat: 'El jovencito Frankenstein' s'estrena al Tívoli

Em lliuren un diari i llegeixo en la seva capçalera: "La desafortunada fugida del monstre posa en suspens la ciutat". Tal com està Barcelona aquests dies, falta poc perquè em doni un Jamacuco, però em apercibo immediatament que el que tinc entre les mans el 'Transilvanian Post' i que, si bé pels carrers de l'Eixample hi ha molta animació nocturna -i ja saben al que em refereixo-, estic a punt d'entrar al Teatre Tívoli que enguany celebra el seu centenari i ho fa amb l'estrena d'un musical titulat 'El jovencito Frankenstein'. Es tracta de la comèdia musical que Mel Brooks, amb l'experiència de la pel·lícula que va dirigir el 1974, va estrenar a Broadway el 2007 i que dotze anys després travessa l'Atlàntic i arriba a Espanya en adaptació d'Esteve Ferrer i Silvia Montesinos.

Contemplat en la distància, el tema del que inicialment va ser una novel·la escrita per Mary Shelley en 1818 ens convida a pensar que l'autora anglesa va exercir, en alguna mesura, de profeta, tal qual fes així mateix el francès Jules Verne en el sentit que un i altre van aventurar hipòtesis absolutament fantàstiques que el temps ha anat convertint, o pot convertir, en realitat. Bé, no és que ningú hagi aconseguit crear un ésser viu intel·ligent com va pretendre Shelley, però l'avanç en la robòtica està assolint tals nivells que no és arriscat pressuposar que alguns monstres mecànics seran capaços de substituir l'activitat humana en molt diverses activitats, i això per no parlar de la intel·ligència artificial, que està anant molt més enllà que la pròpia intel·ligència humana. Dades esgarrifoses que conviden o bé a posar-se a tremolar, o bé a prendre-s'ho amb bon humor i fins i tot amb romanticisme, com va fer Mel Brooks.

La comèdia musical que es presenta al Teatre Tívoli recull plenament aquest to i es materialitza en un text que serveix per enllaçar 23 cançons. La companyia, dirigida pel mateix Ferrer, està formada per setze artistes, tots ells amb adequades dots interpretatius i, alhora, bona veu i excel·lents condicions coreogràfiques, ingredients que fan que l'espectacle es desenvolupi en dos actes amb descans -dura gairebé dues hores i mitja, una cosa gairebé insòlit en els temps que corren- i discorri notable agilitat. Juliol Awad s'ha responsabilitzat de la direcció musical i Montse Colomé de la coreografia.

En una obra com aquesta adquireix especial significació el vestuari i, sobretot, la caracterització. Cal veure el miracle que ha aconseguit Olaya Brandón, responsable de maquillatge, caracterització i perruqueria, per convertir a Albert Gràcia en el monstre, en un procés que, segons ens han explicat, exigeix dedicar força temps abans de cada funció. D'altra banda, Felype de Lima ha creat una escenografia complexa que resulta convincent i que, però, permet que els canvis es realitzin sense dificultat en un tres i no res.

Com el nostre llenguatge quotidià s'ha vulgaritzat bastant, és possible que alguns dels termes malsonants utilitzats en la traducció -pocs, és cert- no cridin massa l'atenció, de manera que 'El jovencito Frankenstein' pot ser un entreteniment perfectament adequat per a tota la família.