dijous, 20 de febrer de 2020

Franco torna al Pardo 44 anys després de la seva mort

|

Les restes del dictador Francisco Franco han tornat aquest dijous al districte madrileny de Fuencarral-El Pardo, on va residir sent el cap de l'Estat, 44 anys després de la seva mort. La seva sortida de la Basílica de la Valle de los Caídos, amb els familiars portant a coll el fèretre fins a l'esplanada buida, ha estat diametralment oposada a la seva multitudinari enterrament en aquell matí del 23 de novembre de de 1975.


Franco ha abandonat la Valle de los Caídos, el monument que ell va ordenar construir en honor als caiguts en la "gloriosa creuada" per una "Espanya millor", enmig d'un silenci només trencat per un crit de 'Visca Espanya, Visca Franco 'proferit pels familiars.


De l'escena van ser testimonis els representants del Govern presents, la ministra de Justícia, Dolors Delgado; el secretari general de la Presidència, Félix Bolaños, i el subsecretari del Ministeri de Presidència, Antonio Hidalgo, a qui la família no s'ha acostat a saludar almenys en els moments captats per les càmeres.


Exhumaciu00f3n Francisco Franco Mingorrubio


La família, que des d'un primer moment es va oposar a l'exhumació i va plantejar una batalla judicial que va guanyar el Govern al setembre passat al Tribunal Suprem, ha portat el seu enfrontament fins al final, convertint la retransmissió televisada de la sortida de Franco del Valle en una guerra de símbols.


L'Executiu va prohibir a la família cobrir el taüt amb una bandera d'Espanya, com van demanar, i també va rebutjar la seva pretensió que Franco fos acomiadat del Valle amb honors militars, com els que va tenir en el seu funeral al Palau Reial d'Orient.


LA BANDERA PRECONSTITUCIONAL


Malgrat aquesta prohibició, un dels néts del general, Francis Franco, va accedir a l'interior de la Basílica del Valle de los Caídos amb una bandera preconstitucional a la mà que va haver de deixar a la mateixa entrada a petició de l'Executiu, que no permetia cap símbol d'exaltació de la dictadura en el moment de l'exhumació, no així en la inhumació en el panteó, en circumscriure aquest espai a l'àmbit familiar.


De fet, agents de l'autoritat van transportar la bandera preconstitucional a un dels cotxes que traslladarien posteriorment als familiars a Mingorrubio.


Finalment el fèretre va sortir de la Basílica adornat amb un estendard amb l'escut del Ducat dels Franco que inclou la Creu Llorejada de Sant Ferran, la màxima condecoració militar atorgada al dictador el 1939.


Francis Franco amb banderes pre-constitucional


Sobre l'estendard, sí que es va permetre a la família dipositar una corona de llorer adornada amb una banda amb la inscripció 'La teva família' com a única dedicatòria i amb dos llaços en forma de flor amb els colors de l'ensenya nacional. Al costat de la corona, un ram de flors decorat amb llaços en forma de flor, també amb els colors de l'ensenya nacional, que emulaven les cinc roses de les que parla l'himne de la Falange, el 'Cara al Sol', segons ha explicat el lletrat de la família.


SENSE IMATGES DE LA EXHUMACIÓ


Més enllà dels símbols que la família ha volgut introduir en l'acte desafiant les condicions imposades per l'Executiu, els treballs d'exhumació es van completar en menys de dues hores, si bé aquesta fase del procés no va ser retransmesa per televisió ja que el Govern va prohibir que es poguessin gravar imatges o so.


Per garantir el compliment d'aquesta norma el Govern va instal·lar a l'interior de la Basílica un detector de metalls i un escàner pels que van haver de passar tots els que van accedir al temple juntament amb les seves pertinences.


Les precaucions preses pel Govern van ser tals que ni tan sols tots els familiars presents van poder veure l'extracció del fèretre de la tomba, ja que sobre aquesta es va col·locar una carpa i amb parets a què només van accedir dos dels néts del general, Cristóbal i Merry Martínez Bordiú, els operaris, un metge forense i els representants governamentals.


Tot i els danys que presentava el fèretre original en què es va enterrar a Franco --les imatges han permès veure que almenys tenia un tall en el seu base-- la família va decidir conservar-lo i traslladar-lo així a Mingorrubio i va demanar que el prior de la Basílica, Santiago Pedrera, oficiés un breu respons abans que les restes del dictador abandonessin el temple.


El cos de Franco es conserva en una caixa de zinc segellada a l'interior del taüt original de fusta i que el Govern no tenia intenció d'obrir en cas que presentés una bona estat, atès que en 1975, el llavors ministre de Justícia, José María Sánchez-Ventura, va donar fe que el cos introduït al seu interior era el de Franco.


Tant en el moment d'extreure el fèretre de la tomba del Valle com en el moment de treure-ho del helicòpter que el va traslladar a Mingorrubio ha estat necessari assegurar-ho per evitar desplaçaments col·locant una taula de fusta sota la seva base.


Helicòpter per traslladar la tomba de Franco


Lluny de la desfilada militar presidit pel Rei Joan Carles i el llarg seguici per carretera que va acompanyar el fèretre de Franco el 1975 des de la Plaça d'Orient al Valle, escortat per agents a cavall i motoristes, el trasllat de les restes del dictador s'ha substanciat en un curt tornat aeri de 16 minuts.


Això sí, el fèretre ha viatjat en un helicòpter Cougar de l'Exèrcit de l'Aire reservat al trasllat d'autoritats i personalitats, normalment membres de la Casa Reial i del Govern. Dins de l'aeronau van compartir espai els representants del Govern al costat de Francis Franco i el lletrat de la família, Luis Felipe Utrera-Molina, a qui es va veure discutir mentre esperaven a pujar a l'helicòpter amb Félix Bolaños.


ESPERANT EL GENERAL


En Mingorrubio esperaven l'arribada de les restes del dictador diversos centenars de nostàlgics del règim, als quals no es va permetre acostar-se al panteó, on el Govern havia previst que les restes de Franco fossin reinhumats en la més estricta intimitat.


El prior Pedrera, acompanyat del sacerdot Ramón Tejero, fill del militar colpista del 23F, Antonio Tejero, que també s'ha acostat al cementiri escortat per la policia, van oficiar una breu cerimònia religiosa en la qual, aquesta vegada sí, l'Executiu va permetre a la família exhibir tot tipus de símbols, per considerar que en aquest cas l'acte d'inhumació es circumscrivia a un àmbit familiar, malgrat que el panteó és propietat en l'actualitat de Patrimoni de l'Estat.


La ministra de Justícia, que com notària major del Regne també ha estat present en el moment de la inhumació al panteó, abandonava el cementiri passades les 15.30 hores. Poc després s'aixecava el cordó policial i s'ha permès l'entrada del públic al cementiri.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH