Institucions Penitenciàries està preocupada per la radicalització islamista a les presons

 

Institucions Penitenciàries manté en el Fitxer d'Interns d'Especial Seguiment (FIES) a un total de 265 reclusos per radicalisme islàmic o indicis de radicalització, segons dades facilitades durant el 7è Fòrum Elcano sobre Terrorisme Global.

D'ells, un total de 140 estan en el grup A, condemnats o amb ordre de processament per delictes de terrorisme islàmic; 49 en el grup B, per la seva actitud proselitista i 76 al C, per tenir indicis de radicalització o ser vulnerables a ella.

"Les presons poden ser focus de radicalització, les circumstàncies d'un centre penitenciari són propícies perquè persones vulnerables es converteixin en terrorista", ha dit el secretari general d'Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz, que ha clausurat el fòrum.

El coordinador de programes de control i seguiment, Carlos Javier Lanza, ha detallat que, d'aquests 265 presos, 13 són dones. Per nacionalitats, la majoria són marroquins, amb 118 interns --51 en el grup A i 30 al B-- seguits dels espanyols que són 88 --67 en el grup A, 5 al B i 16 al C- -.

Centre penitenciari Madrid III

Retornats de zones de conflicte hi ha un total de 12 reclusos, dels quals dos són dones --dos vídues de combatientes--. Entre ells hi ha espanyols --Ceuta, Àlaba, Barcelona-- però també d'altres països com Luxemburg o Dinamarca.

També ha detallat, que, com a norma general, als condemnats per terrorisme se'ls manté en règim restrictiu i que es distribueix en diferents presons als membres de les cèl·lules desarticulades.

A més, les autoritats penitenciàries són competents per decidir si intervenen les seves comunicacions i vigilen qui els ingressa diners. Des 2014, les pregàries dirigits han d'estar a càrrec d'un imant autoritzat.

Des 2016, l'administració penitenciària està a càrrec d'un programa de reeducació que és voluntari i en el qual participen 46 interns en vuit centres. No es tracta de convèncer a ningú que adopti un "islam moderat", ha assenyalat, sinó que comprenguin que "per les conviccions religioses no es pot matar ningú".