Teatre Akadèmia: inici d'un cicle Shakespeare amb 'Hamlet'

 

Quan els diversos teatres de Barcelona van presentar, el passat setembre, la seva programació, observem amb satisfacció la presència d'algunes obres dels grans autors clàssics i, entre elles, diverses de Shakespeare. És aquest un fenomen molt encoratjador que ens fa oblidar, tan sols es temporalment, l'omnipresència de comèdies de mig to i escassa originalitat que, després d'algunes dècades d'obsessió pels temes aparentment transcendents, envaeixen ara mateix els nostres escenaris.

Amb els clàssics tornen els temes veritablement importants, que solen ser universals i intemporals, i els personatges posseeixen forts trets que constitueixen tot un repte actoral. Això sí, les característiques de les produccions contemporànies imposen servituds i limitacions. La primera i principal, de caràcter econòmic. Excepte els teatres nacionals o institucionals, els altres s'han d'ajustar a uns pressupostos molt ajustats, el que imposa una estricta austeritat en les despeses de producció i de personal.

Hi ha, per tant, de renunciar a posades en escena amb els tropecientos personatges amb què els autors del segle XVI concebien les seves obres i cal optar per circumscriure als principals papers, desdoblant fins i tot, quan es pot en un mateix actor o actriu l'execució de dos o més d'ells.

Amb aquests elements el Projecte Ingenu treballa des d'algun temps amb els materials de l'autor de Stratford-upon-Avon i aconsegueix resultats sorprenents. Inicia ara amb 'Hamlet' una trilogia que es completarà amb 'Romeu i Julieta' i culminarà amb 'Vaig ser Pròsper'. El debut ha estat, doncs amb la tragèdia del príncep de Dinamarca que s'ha traduït Joan Sellent i adaptat per a sis únics personatges i dirigit per Raimon Molins i Marc Chornet qui, al seu torn, han ideat l'escenografia i el disseny videogràfic. Aquest últim element adquireix singular relleu ja que en determinats moments de l'obra un dels intèrprets pren amb una càmera portàtil el desenvolupament de l'acció dramàtica, imatge que es projecta sobre la paret i crea en l'espectador dues imatges diferents.

Lluny de la nostra intenció comentar aspectes que són àmpliament conegudes, com la trama dramàtica que Shakespeare va concebre al voltant del jove príncep que tracta de venjar tant la mort del seu pare, de la qual sembla responsable el seu oncle, com per la traïció de la seva pròpia mare , que no triga a trencar la seva viduïtat casant-se amb qui havia estat el seu cunyat i presumpte parricida. Tot això crea un endimoniat calidoscopi d'amors, gelosia, traïcions, venjances i tota mena d'interessos bastards que obliga a un exercici actoral compromès i esforçat del qual els components de Projecte Ingenu surten molt ben parats.

Perquè en el desenvolupament de la seva interpretació hi ha de tot: ira i odi, però també tendresa, sensualitat, picardia i, en no poques ocasions, ironia, tot això amanit amb una dosi mus apreciable de poesia i materialitzat davant del públic, sense cap frontera , amb vestuari plenament actual i sense més elements decoratius que algunes copes amb aigua --que en el moment de més dramatisme es llancen els uns als altres-- i dues taules baixes d'aplicació múltiple, a més d'una luminotècnia molt ben aconseguida.