Eduardo Mendoza sobre Catalunya: "No sé si es pot resoldre però caldria abordar-ho"

 

L'escriptor barceloní Eduardo Mendoza, que publicarà aquest dimarts la novel·la 'El negociat del yin i el yang' (Seix Barral) --segona entrega d'una trilogia flexible--, ha dit sobre la situació política a Catalunya: "No sé si es pot resoldre però sí caldria abordar-ho".

En roda de premsa, ha afirmat: "Com veig la situació actual? Mal. No veig cap a on pot conduir el que està passant, que és negatiu per a tothom, és una 'no win situation', com els que parlen del Brexit".

L'autor ha considerat que "no sembla que hi hagi solució a la vista d'alguna cosa que està causant un perjudici durador, econòmic, d'imatge i social gran per no abordar el problema".

"No sé si es pot resoldre però sí caldria abordar-lo. No sé si té solució però crec que sí que hi ha solucions", ha dit Mendoza, que ha afegit que com tots els que escriuen ficció, està més en altres mons que en aquest, i que a sobre viu a l'estranger.

Vaig escriure aquest llibre que es titula 'Què està passant a Catalunya' per donar elements de judici a persones que estaven opinant sense saber molt bé, sobretot persones de fora de Catalunya i d'Espanya, però ha afegit: "No tinc una opinió fundada ni unes idees que tinguin cap utilitat. Em costa dir coses que després van a sortir publicades, i mal explicades, per això vaig escriure un llibre, perquè el que surti, ho decideixi jo".

A propòsit de la novel·la, que transcorre amb la Transició de fons, ha dit que a mesura que escrivia es va adonar que aquest episodi està molt present en la mentalitat col·lectiva, fins i tot per part d'aquells que no havien nascut, i ha destacat la necessitat d'"incidir en la importància que va tenir la mort de Franco".

"Sembla un fet sense importància: es va produir sense intervenció de tercers, però els que van viure aquest episodi amb una edat jove o adulta ja s'adonaven que estava passant alguna cosa que no han acabat d'entendre", ha dit Mendoza, considerant que és un fet històric fruit de decisions conjunturals, oportunistes i pragmàtiques.

FRANCO, PERSONATGE "RIDÍCUL"

Ha destacat que Franco era un personatge que tenia la qualitat de ser ridícul, i ha afegit: "Era un senyor sense cap aparença de terrible, que passava desapercebut, que no sabia parlar i no tenia capacitat d'oratòria".

Subratllant que l'exhumació de Franco era una cosa que s'havia de fer, ha afegit que com la seva desaparició deixa a una generació desvalguda: "Ens hem quedat sense passat".

Ha considerat que la Transició és una cosa que existeix quan es mira cap enrere: "Li dono una nota molt alta a la Transició", quan hi va haver un brou de cultiu de violència i ambient de preguerra civil, amb enfrontaments terribles, una gran inseguretat i incertesa .

"COSES MOLT SORPRENENTS"

Mendoza ha assenyalat que d'aquell episodi també van sorgir "coses molt sorprenents" i curioses més enllà del que més visible, com les fuites de capital i les ganes de tots d'evadir impostos.

Precisament, la seva novel·la repassa moments sorprenents des de 1975, quan el seu personatge --alter ego de Mendoza-- Rufo Batalla, planeja el seu retorn a Barcelona i quan està a punt d'abandonar Nova York (Estats Units) rep una suggerent proposta del príncep Tadeusz Maria Clementij Tukuulo relacionada amb el seu absurd pla de reconquesta del tron de Livornia, país inexistent.

En aquest transcurs d'episodis sorprenents, la seva història recala al sud-est asiàtic dels anys 70, del que semblava impossible que es importés al món coses com el menjar asiàtica, el manga, els tatuatges, la meditació, la cultura zen i uns cotxes "barats i lletjos".

"El que em porta a escriure és recordar com es veien alguns fenòmens socials, culturals i polítics d'un moment determinat i com després van resultar el que semblaven o tot el contrari", ha sintetitzat, posant com a exemple l'exportació mundial del menjar japonès a la qual els crítics de Nova York vaticinaven un escàs recorregut.

Sobre la seva escriptura, ha dit que els seus inicis van ser d'escriptura barroca i complicada, mentre que ara es troba en el terreny de la simplicitat i les frases curtes: "La propera (novel·la) serà tot emoticones", ha fet broma Mendoza, que ha començat la tercera part d'aquesta trilogia, tot i que l'està deixant reposar en una breu desintoxicació.