Més de 800 professors demanen a les universitats catalanes retirar els manifestos contra la sentència del procés

Més de 800 professors i catedràtics de tot Espanya han reclamat en una carta oberta als rectors de les sis universitats públiques catalanes que retirin els manifestos gairebé "idèntics" contra la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés, en els que reclamen en dret d'autodeterminació i la llibertat dels "presos polítics", així com condemnen "la repressió i violència policial".

En el seu 'Carta oberta als rectors de les universitats públiques de Catalunya: En defensa de la llibertat ideològica', publicada al perfil de Twitter de Fòrum Professors, centenars de docents universitaris de tot Espanya, també catalans, assenyalen que el contingut d'aquests textos és "aberrant" i d'"extraordinària gravetat".

"Instem els rectors a adoptar les mesures necessàries per a retirar aquests manifestos que tant danyen la imatge de les nostres universitats i tan lesius resulten amb el dret fonamental a la llibertat ideològica dels discrepants", assenyalen en aquesta missiva dirigida als rectors de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Defensen que els òrgans de govern de les universitats estan conformats per professors, estudiants i personal d'administració i serveis, que "de cap manera han estat triats per les seves idees polítiques" i que "manquen de legitimitat moral" per a pronunciar-se sobre qüestions d'ordre polític en nom de les persones a les quals representen.

Aquests professors i catedràtics recorden als rectors catalans que les universitats "no tenen drets sinó potestats" i que la llibertat d'expressió és un dret fonamental que correspon "exclusivament" a les persones.

A més, subratllen que el fet que la universitat s'expressi en nom de tots els seus membres "implica una evident agressió" al dret fonamental de la llibertat ideològica.

Indiquen que és "incompatible" amb la missió de la Universitat "tractar de contribuir a dibuixar en l'esfera pública un pensament únic" sobre qualsevol tema, i sobretot en assumptes que generen una "forta controvèrsia social".