El Banc d'Espanya avisa que la tensió als carrers a Catalunya pot fer descarrilar l'economia espanyola

 

El Banc d'Espanya preveu una continuació de la fase expansiva a mitjà termini, tot i que a ritmes "més moderats i amb riscos a la baixa", com un Brexit sense acord, que podria restar set dècimes al PIB en cinc anys, o les tensions comercials, al mateix temps que adverteix que la incertesa sobre la política econòmica i els darrers esdeveniments a Catalunya també "poden afectar l'evolució del producte".

Així es desprèn de l''Informe d'estabilitat financera' de tardor, que ha elaborat l'organisme supervisor, en el qual assenyala que les últimes projeccions macroeconòmiques apunten cap a una continuació del cicle alcista al llarg del període 2019-2021.

No obstant això, matisa que, en aquest escenari central, el ritme d'avanç del PIB seria una mica més lent que el d'anys previs, d'acord amb la persistència d'incerteses vinculades principalment al context exterior. De fet, al setembre ja va reduir quatre dècimes el pronòstic de PIB per a aquest any, fins al 2%, en dues dècimes pel 2020, fins a l'1,7%, i en una altra dècima pel 2021, fins a l'1,6%.

A més, adverteix que aquest sender central estaria subjecte a riscos a la baixa, associats a una potencial intensificació de les tensions comercials i a la materialització de determinats riscos geopolítics, com ara un Brexit sense acord, cosa que donaria lloc al fet que el creixement de l'economia espanyola fos inferior al previst.

LA SITUACIÓ A CATALUNYA POT AFECTAR

En l'àmbit intern, avisa que "no es pot descartar que la persistència de la incertesa sobre la marxa futura de les polítiques econòmiques i els esdeveniments recents a Catalunya puguin afectar l'evolució del producte".

Així mateix, assenyala que a Espanya "no s'ha pogut formar un nou govern després de les darreres eleccions, fet pel qual se n'han convocat unes de noves pel 10 de novembre, i allarga la incertesa sobre l'evolució de la política econòmica, a la qual s'afegeix l'impacte dels darrers desenvolupaments a Catalunya".

Fonts de la direcció general d'estabilitat financera, regulació i resolució del Banc d'Espanya han puntualitzat que no té encara cap estimació de potencial impacte que pugui haver tingut des de principis d'octubre el procés ja que és "molt ràpid", si bé matisen que la situació és "significativament diferent de la del 2017", on hi havia una valoració quantitativa.

Per això, consideren que l'impacte dependrà de la persistència dels esdeveniments i caldrà "bastant més temps" per poder valorar-lo rigorosament.

A més, adverteixen que la incertesa "no sol ser bona per a l'economia" i consideren que la preocupació actual més gran és sobre la política econòmica, en una proporció més gran que sobre les eleccions.

LA VULNERABILITAT QUE SUPOSA EL DEUTE PÚBLIC

L'organisme supervisor posa l'accent també en la "important font de vulnerabilitat" que suposa l'elevat endeutament del sector públic per a l'economia espanyola, tot i que el dèficit públic s'ha reduït en els últims anys, gràcies a la reactivació econòmica, va tancar 2018 en el 2,5% del PIB, el segon més elevat de l'Eurozona.

A més, la ràtio de deute públic se situava al juny en el 98,9% del PIB, 13 punts percentuals superior a la mitjana de l'àrea de l'euro.

"Tot i que aquest elevat nivell d'endeutament no es tradueix en una càrrega del deute engruixat a causa dels costos reduïts de finançament, suposa un important element de vulnerabilitat per a l'economia espanyola davant possibles augments del cost de finançament als mercats o a una deterioració macroeconòmica", recalca.

IMPACTE DEL BREXIT

Pel que fa a la sortida del Regne Unit de la UE, el Banc d'Espanya, fonts de l'organisme supervisor consideren que la pròrroga de la UE pel Brexit hauria de donar temps al Parlament britànic per acabar de tancar un acord i, en tot cas, valoren que s'hagi guanyat flexibilitat i s'hagi reduït en cera manera la incertesa.

No obstant això, l'informe apunta que continua la incertesa en relació amb les modalitats i el moment del Brexit i constata que el "llarg període d'incertesa" des de la celebració del referèndum el 2016 ha afectat a l'economia britànica, que ha patit un "notable empitjorament en els darrers mesos".

En el cas de l'economia espanyola, subratlla que l'exposició al Regne Unit és "significativa", per la qual cosa adverteix que una sortida sense acord podria tenir "conseqüències notables". Referent a això, afirma que el comerç de béns amb el Regne Unit, que es veuria afectat negativament per l'increment dels aranzels fins als nivells vigents amb tercers països, no és particularment elevat, però sí "significatiu".

Detalladament, explica que les exportacions de béns espanyoles al Regne Unit suposen un 1,7% del PIB, percentatge inferior al de la mitjana de l'àrea de l'euro (2,6%), si bé l'exposició del sector agroalimentari és més elevada. En serveis, l'exposició de l'economia espanyola al Regne Unit (1,6% del PIB) sí resulta més elevada.

En aquest cas, creu que alguns àmbits concrets, com el sector turístic, podrien veure's especialment afectats, ja que el Regne Unit constitueix el principal país d'afluència de turistes cap a Espanya, representant vora del 20% de les entrades de turistes i de la despesa total. A això s'afegeix l'exposició de les empreses exportadores de serveis financers i de telecomunicacions.

En conjunt, el Banc d'Espanya estima que el cost a través d'aquests canals d'una sortida desordenada del Regne Unit per a l'economia espanyola pot ser "notable", situant-se entorn de set desenes del PIB en cinc anys.

Sobre l'exposició del sector bancari avisa que els bancs estrangers que major pes tenen en el sistema financer britànic són els espanyols, nord-americans, alemanys i francesos. En conjunt superen el 50% de les exposicions dels bancs estrangers en el Regne Unit, segons les dades publicades pel Banc de Pagaments Internacionals (BIS, per les seves sigles en anglès) corresponents a juny de 2019 (últims disponibles). Espanya és el país amb una exposició més gran (16,1 %), seguit dels Estats Units (15,9%).