Què serà d'Izquiera Unida després de les eleccions generals del 10-N?

 

En Izquierda Unida hi ha un soroll de fons que per a molts esclatarà després de les eleccions del 10 de novembre. Serà a partir d'aquesta data que es veurà clarament la divisió estratègica entre el coordinador general d'IU, Alberto Garzón -candidat de Unides Podem per Màlaga- i el secretari general del PCE, Enrique Santiago, a les llistes d'UP per Madrid.

El clima és diferent al de 2014-2015, en un moment en el partit de Pablo Iglesias estava en voga i els de Garzón es van fer amb el control d'IU enfront dels de l'alcalde de Zamora, Paco Guarido, que defensava mantenir l'autonomia de la formació i no acostar-se tant a Podem.

Va ser el moment en què la federació d'IU Izquierda Unida Comunitat de Madrid va ser expulsada i refundada per la negativa de la direcció regional a depurar responsabilitats polítiques per l'escàndol de les targetes black, de Caja Madrid.

Va ser un moment en què Pablo Iglesias carregava dur contra els que considerava exponents de la vella esquerra: "Que es quedin amb la bandera vermella i ens deixin en pau. Jo vull guanyar". Així s'expressava en una entrevista a 'Público' al juny de 2015. "No vull que malastrucs polítics, que en 25 anys han estat incapaços de fer res, no vull que dirigents polítics d'Esquerra Unida".

Han passat uns quants anys i les experiències amb Iglesias han estat diverses. En el si d'IU hi ha diversitat d'opinions. Però alguns opinen que hi ha una tensió interna que tindrà un cim després de les eleccions del 10-N.

DUES VISIONS

En els últims temps a Garzón se'l sent parlar d'una "coalició" en què IU i tothom tindria el seu grau d'independència. Un "bloc històric" en què estiguin Íñigo Errejón, Pablo Iglesias, Compromís, Ada Colau i Izquierda Unida. El que es tradueix en una reconciliació de l'esquerra del PSOE.

Per la seva banda, Enrique Santiago, segueix apostant per seguir els passos de Podem. El divendres 26 de juliol IU ha informat en un comunicat que havia demanat a Unides Podem acceptés un acord programàtic amb el PSOE encara que no s'arribés a un Govern de coalició. Dies després Santiago va marcar subtilment el seu desacord en una entrevista : "Que ningú esperi que IU trenqui la unitat d'acció en UP". A partir d'agost, es va veure un major protagonisme del líder del PCE en detriment de Garzón.

De moment no es reivindica l'autonomia d'IU i ni molts menys acudir a uns comicis estatals. Seran els resultats de les eleccions generals del 10-N les que marcaran el futur de la federació. Després d'aquests comicis se celebrarà un Congrés del PCE i una Assemblea Federal d'Izquierda Unida. Serà llavors quan es vegin les cares les dues tendències a IU i hi haurà una crisi interna, si aquesta arriba.