Nou rècord de partits representats al Senat

 

El nou Congrés sorgit de les eleccions d'aquest diumenge, que es constitueix el proper 3 de desembre, és el que compta amb més grups parlamentaris des de 1978, inclòs un d'EH Bildu, i va tenir un dels Mixtes més amplis de la democràcia .

Els partits compten amb cinc dies hàbils des de la constitució de les Corts Generals per a crear els seus grups parlamentaris al Congrés i al Senat, és a dir, fins al 12 de desembre, sempre que les meses de les dues cambres no ampliïn aquest termini si ho consideren oportú.

El Reglament estableix que tots els partits que tinguin 15 o més escons podran constituir grup parlamentari, requisit que compleixen PSOE, PP, Vox i Unides Podem i els seus confluències.

Però hi ha una segona via per constituir grup propi: superar els cinc diputats i el 5% dels vots a tot el país o el 15% en totes les circumscripcions en què es concorre. Aquesta fórmula li val a Ciutadans, que ha aconseguit 10 actes i el 6,79%; a el PNB, amb 7 seients i més de el 15% dels vots en les tres províncies basques i també a Bildu, que depassa aquest llindar a Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra.

També s'asseguren grup amb aquests requisits els independentistes d'Esquerra Republicana, que han sumat 13 escons i estan per sobre d'aquest mínim de l'15% en les quatre províncies catalanes.

No li passa els mateix a Junts, que té 8 seients en la Carrera de San Jerónimo, supera el 15% a Girona i Lleida, però no arriba ni a Barcelona (11,74%) ni a Tarragona (13,35%). Així les coses, tot fa preveure que aquesta formació passarà una tercera legislatura al Mixt, on va recalar a 2016.

El Mixt, on acaben els diputats que no s'adscriuen a cap grup, podria acollir 21 parlamentaris de 12 formacions, tres de les quals han entrat per primera vegada al Palau de la Carrera de San Jerónimo.

En concret, es preveu que agrupi vuit diputats de Junts, dos d'Unió de el Poble Navarro (que s'ha presentat en coalició amb PP i Cs), dos de la CUP, dos d'Més País i un de cada un dels següents partits : Fòrum Astúries (soci electoral de PP), Compromís, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), el Partit Regionalista de Cantàbria i Teruel Existe.

SENAT

A la cambra alta, el Reglament exigeix comptar amb deu senadors per poder formar grup propi i és habitual que els majoritaris prestin senadors als petits per permetre'ls arribar a aquest mínim. Una vegada que arrenca el període de sessions, els parlamentaris cedits tornen al seu grup original.

Així, és segur que el PSOE constituirà grup amb els seus 112 senadors i que el PP tindrà el seu amb 95 (96 si se suma la senadora de Navarra +). El tercer grup serà per a ERC, que tindrà 13 senadors i podria repetir fórmula de grup amb EH Bildu (2). El quart li correspon a el PNB (10).

A partir d'aquí es desconeix el futur de la resta de partits que tenen algun escó i que són 15. Ciutadans té 8 senadors autonòmics i un més amb la senadora de Navarra+, però no arribarà als 10 que exigeix el reglament. La formació taronja és contrària al préstec d'escons entre partits per assolir aquest mínim exigit, així que si manté aquest criteri haurà de acomodar-se al Grup Mixt.

Junts ha tingut grup també propi en la passada legislatura al costat de Coalició Canària i amb ajuda d'altres partits. Té cinc senadors i els canaris un més, així que necessiten que els prestin 4 per repetir fórmula.

Unides Podem (3), Més País-Compromís (2) i MES (1) es queden a quatre senadors dels necessaris per formar grup, el que podrien intentar aliant-se amb altres partits o demanant ajuda. Si no, hauran de passar també a el Grup Mixt.

En aquest grup podrien quedar també els tres senadors de Vox, el de Geroa Bai, el d'UPN (Navarra+), el del PAR, el de Coalició per Melilla i els dos senadors de 'Teruel Existe'.

AVANTATGES POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES

Tenir grup propi suposa grans avantatges polítiques, econòmiques i de mitjans. Qui el constitueix té garantida la seva representació en totes les comissions parlamentàries, a la Diputació Permanent i veu pròpia a la Junta de Portaveus i capacitat per intervenir en tots els debats en igualtat de condicions; mentre que dins de el Grup Mixt cal repartir-temps d'intervenció i seients en les comissions.

A les sessions de control, tenir grup propi possibilita entrar en els contingents de preguntes i interpel·lacions a Govern, així com avantatges a l'hora d'incloure les seves proposicions no de llei en els plens, però en el Grup Mixt tot aquest 'tros de pastís' s'ha de distribuir a parts iguals.

En el pla econòmic, per exemple, durant l'anterior legislatura les forces polítiques que es van constituir en grup van rebre al Congrés una subvenció fixa de 28.597,08 euros mensuals i una altra variable, en funció de nombre de diputats componien el grup, que ascendia a uns 1.645,49 euros mensuals per escó. El sistema al Senat és idèntic, encara que varien les quantitats.

A més, només havent aconseguit grup parlamentari propi es pot accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya. I els avantatges es perllonguen per a les següents eleccions, perquè els que ara ho aconsegueixin tindran opció a presència en els futurs debats electorals i plans de cobertura informativa dels mitjans públics.