El Consell d'Europa adverteix Espanya de les portes giratòries polítiques i de la corrupció policial

 

El Grup d'Estats contra la Corrupció de el Consell d'Europa (GRECO) ha reclamat a Espanya mesures per evitar les portes giratòries de polítics que marxen a grans empreses i la corrupció interna a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Segons GRECO, el cas que s'investiga a l'Audiència Nacional contra el comissari jubilat José Manuel Villarejo demostra que els mecanismes no van funcionar quan van entrar en joc els "interessos partidistes".

En l'informe d'avaluació que s'ha publicat aquest dimecres (informe en anglés) reconeix progrés que ha fet Espanya en la implementació de les seves recomanacions sobre la prevenció de la corrupció pel que fa a parlamentaris, jutges i fiscals, però insta a desenvolupar una estratègia integral contra aquest fenomen, així com millorar el seu marc legal per prevenir-la en les principals funcions i lleis governamentals.

Ja al juny, el GRECO, en la sessió plenària celebrada a Estrasburg entre el 17 i el 21 d'aquest mes, va aprovar l'informe d'avaluació d'aquesta cinquena ronda, en la qual es van analitzar les mesures destinades a prevenir la corrupció i promoure la integritat en governs centrals (altes funcions executives) i Forces i Cossos de Seguretat, en què va acordar treure a Espanya de la llista de països que aplicaven les exigències de forma insatisfactòria.

Aquest grup adscrit a Consell d'Europa porta des de 2005 fent "rondes d'avaluació" a 49 Estats per analitzar la situació dels mateixos pel que fa a la lluita contra la corrupció i el quart examen, amb data de desembre de 2018, que feia referència als parlamentaris, jutges i fiscals, va situar  Espanya entre els 14 països subjectes a procediment d'incompliment.

Tot i això, ja llavors es va reconèixer l'aplicació d'algunes de les recomanacions com la idea de dotar de major autonomia i garantir la independència del Ministeri Públic o la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per atorgar exclusivitat als vocals de Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que es va aprovar fa gairebé any.

Pel que fa a l'última avaluació -la cinquena-, el GRECO explica que a Espanya els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat es constitueixen amb dues autoritats: la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i subratlla que l'Eurobaròmetre de 2017 es refereix a aquesta última com la institució en la qual més es confia per denunciar la corrupció, seguida de el sistema judicial.

Tot i això, apunta que "podria fer-se més per prevenir la corrupció" en ella, fent al·lusió a el conegut cas Villarejo, que s'investiga a l'Audiència Nacional i sobre el qual assegura que "ha suscitat preocupació nacional sobre la politització de la policia" que s'estén "als nivells més alts de la funció pública en general".

Així, el Greco considera que és fonamental que es posin en marxa mesures de control que duguin a terme una avaluació estratègica dels riscos existent en àrees i activitats proclius a la corrupció per tal de contrarestar comportaments o pràctiques indeguts, que, segons indiquen, poden anar des d'un error per la manca de coneixement a veritables pràctiques corruptes.

D'altra banda, el grup d'experts insta Espanya a tenir un "enfocament més transparent" en diversos àmbits relatius a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat com l'accés, els trasllats, les avaluacions, la destinació de personal, així com en l'assignació de primes, medalles i altres prestacions per "infondre més confiança" als agents. Per això, recomana "justificar les decisions preses en matèria de personal de manera més oberta i objectiva".

L'informe postil·la que la "persistència d'aquest sistema" que compta amb 170 d'antiguitat de la Guàrdia Civil és "clarament contrari a el principi d'igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans a l'hora d'accedir a el servei públic i presenta riscos significatius d'amiguisme i nepotisme".

Així mateix, també reclama "més transparència, objectivitat i garanties d'equitat" en relació amb els procediments disciplinaris, especialment, excloent qualsevol possibilitat que un supervisor decideixi sobre aquestes qüestions per si sol.

RECOMANACIONS

El Greco confia que aquesta sèrie de suggeriments que s'inclouen en l'informe serveixin de "full de ruta" per reformar els àmbits que preveu que es poden veure afectats per la corrupció i remarca que podrien posar-se en marxa després de les eleccions generals del 28 de abril d'aquest any, sense tenir coneixement llavors de la repetició electoral de diumenge passat.

Malgrat que en la passada avaluació el grup adscrit al Consell d'Europa 'va aprovar' Espanya, en aquest cinquè examen, el grup del Consell afirma que hi ha "un esforç notable" per modernitzar la política de prevenció de la corrupció per als alts càrrecs.

Tot i això, entén que "queda feina per fer en el control de la seva aplicació pràctica, en particular pel que fa al seu règim d'assessorament, supervisió i execució", ja que veu que en les denominades "portes giratòries" encara no s'ha donat la suficient "intervenció" en la legislació.

En un informe sobre la implementació de recomanacions que ha dut a terme Espanya, que s'ha adjuntat al publicat aquest dimecres, recorda que la "confiança dels ciutadans en les institucions públiques és baixa" i que, al seu dia, la corrupció va arribar a ser "una de les preocupacions més urgents per a la societat, només superada per la desocupació".

En aquesta línia, subratlla que molts dels casos de corrupció s'han emportat davant els tribunals en els últims anys i que fins i tot una sentència -sense esmentar que es tracta de la que va dictar l'Audiència Nacional el maig de 2018 pels primers anys de la trama Gürtel va motivar la primera moció de censura de la democràcia espanyola, que va destituir el Govern de Mariano Rajoy.