Professors catalans demanen al Defensor el Poble que actuï contra la "instrumentalització política" de la universitat

 

Una plataforma de professors universitaris catalans s'ha reunit aquest dijous amb el Defensor del Poble en funcions, Francisco Fernández Marugán, per demanar-li que actuï contra la "instrumentalització política" que, al seu parer, s'està portant a terme en les últimes setmanes i que deixa a aquests centres "al marge de la llei" i de "l'ordre constitucional".

Es tracta d'una plataforma que representa uns 200 docents i que compta amb el suport d'altres universitats del territori nacional i internacionals. Així ho han explicat els seus representants, Isabel Fernández, professora de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Ricardo García Manrique, professor de Filosofia del dret de la Universitat de Barcelona, i Chantal Moll, professora de Dret Civil d'aquest mateix centre.

Tots tres han participat en aquesta trobada en què, segons han explicat, esperen que el Defensor el Poble prengui consciència de la situació que està vivint la universitat en tota aquesta crisi i el perill que, en conseqüència, estan patint el dret de llibertat ideològica i el dret a l'educació.

L'objectiu d'aquesta reunió, ha indicat García Manrique, és que, si ho considera oportú, Fernández Marugán es dirigeixi a autoritats universitaris i els reclami el cessament de la publicació de manifestos en els quals s'expressa una "posició ideològica clara", concretament, la propera a l'independentisme català.

"El fet que els rectors catalans siguin requerits en aquest sentit pel Defensor del Poble crec que és important i que fa visible el problema a nivell nacional. Amb això ens sentiríem satisfets", ha explicat als periodistes el professor.

VULNERACIÓ DE L'ORDRE CONSTITUCIONAL

El que expressen aquests docents és que durant les últimes setmanes, i després de la sentència del procés, els òrgans de govern de les seves universitats han emès comunicats en què s'expressa una "voluntat única" que vulnera el dret a la llibertat ideològica d'aquests centres.

Segons la seva opinió, els claustres no haurien de fer aquest tipus de pronunciaments ja que "no són competents per a això", ja que no són representants polítics, i perquè suplanten la diversitat ideològica del seu personal.

De la mateixa manera, assenyalen que aquests escrits, qüestions ideològiques a part, vulneren els principis bàsics de l'ordre constitucional, ja que demanen al Tribunal Constitucional "la llibertat de presos convictes" i criden a la "ruptura de la ciutadania" defensant l'exercici unilateral del dret a l'autodeterminació. "Aquestes mesures són contràries a la llei i a la separació de poders", han indicat.

Aquests docents s'oposen, així, a la postura dels rectors catalans que han defensat que les universitats puguin manifestar-se d'aquesta manera.

Tampoc estan d'acord amb la decisió de realitzar avaluacions úniques, després de les jornades de vaga convocades després de la sentència, sempre que es converteixin en "un privilegi" per a una de les parts. "Com en algunes universitats s'està fent", han apuntat.

Tot i que cap diu haver sentit coaccions en el seu entorn laboral, sí que es consideren "exclosos" de centre quan s'emeten aquests missatges i reconeixen que hi ha molts professors que "guarden silenci" per por de la situació.