La sentència dels ERO posa punt i final a l'etapa més negra del PSOE andalús

 

Els 21 exalts càrrecs de la Junta d'Andalusia acusats en la causa coneguda com a peça política dels expedients de regulació d'ocupació (ERO), entre els quals es troben els dos expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán, coneixeran la sentència aquest dimarts, a partir de les 12:00 hores, a la mateixa sala judicial, on han estat citats al costat dels seus procuradors, per fer-los entrega d'un 'pen drive' amb la sentència íntegra, composta per uns 1.700 folis, i una còpia de la sentència en paper.

Segons han informat fonts judicials, els tres magistrats que van dirigir el judici, Juan Antonio Calle Peña, Pilar Llorente i Encarnación Gómez, no seran presents, i la sentència els serà lliurada un a un per una funcionària.

En concret a aquests exalts càrrecs la Fiscalia els acusa de defraudar 855 milions d'euros després de la suposada creació d'un sistema d'ajudes públiques "totalment opac" al marge "dels ciutadans" i dels controls establerts per la Intervenció General, un import en principi destinat a la reactivació d'empreses en crisi i ajudar els treballadors.

Aquest 'macrojudici' va quedar vist per a sentència el passat mes de desembre després d'un any i quatre dies i 152 sessions després en una causa composta per 14.276 folis dividits en 38 toms i set toms d'annexos, recollits en vuit discos compactes, i amb tres discos amb les declaracions prestades en la causa durant la instrucció.

Per a la seva elaboració, el jutge Juan Antonio Calle Peña ha treballat amb molta intensitat durant els últims mesos, amb períodes de dedicació exclusiva, i precisament dimecres passat va vèncer l'última pròrroga de 15 dies que la Sala de Govern del TSJA va concedir al president de la sala.

Des dels últims dies d'octubre de l'any passat el judici va viure la seva fase final amb l'exposició de les conclusions definitives i informes finals de les parts, Fiscalia, acusacions del PP-A i Mans Netes i les 21 defenses. Cal recordar que el judici va començar amb 22 acusats però les acusacions van retirar els càrrecs contra l'exsecretari general d'Hisenda Antonio Estepa.

Els 21 exalts càrrecs estan acusats per un delicte continuat de prevaricació i un delicte continuat de malversació. Si bé, alguns d'ells només han estat enjudiciats per prevaricació, com Manuel Chaves, els exconsellers Gaspar Zarrías i Magdalena Álvarez, l'exviceconseller José Salgueiro, l'exdirector general de Pressupostos Antonio Lozano i l'excap de Gabinet Jurídic Francisco del Río, i s'enfronten a deu anys d'inhabilitació.

Per la seva banda, les sol·licituds de pena van des dels sis als vuit anys de presó per als acusats de prevaricació i malversació. En aquest grup es troben José Antonio Griñán, l'exconsellera d'Hisenda Carmen Martínez Aguayo, l'exinterventor general Manuel Gómez, l'exdirector general de l'Institut de Foment d'Andalusia (IFA), posterior Agència d'Innovació i Desenvolupament d'Andalusia (IDEA), Jacinto Cañete, i l'exsecretària general tècnica d'Ocupació Lourdes Medina, enfrontant tots ells a sis anys de presó i a 30 d'inhabilitació.

En aquest sentit, cal recordar que en la fase de conclusions, el Ministeri Públic va rebaixar de vuit a sis anys de presó la sol·licitud de pena per a dos dels encausats, en concret a Cañete i Medina. Si bé, l'acusació del PP-A, que han exercit els advocats Luis García Navarro i Lourdes Fuster, van mantenir la seva petició de vuit anys per a aquests dos exalts càrrecs.

D'altra banda, els acusats que s'enfronten a una petició de vuit anys de presó són els exconsellers Francisco Vallejo, José Antonio Viera i Antonio Fernández; els directors generals de Treball Francisco Javier Guerrero i Juan Márquez; l'exviceconseller d'Ocupació Agustí Barberà i l'exviceconseller d'Innovació Jesús María Rodríguez Román; l'exdirector general d'IFA/IDEA Miquel Àngel Serrano i els exsecretaris generals tècnics Juan Francisco Sánchez i Javier Aguado.

Per la seva banda, l'advocat de Mans Netes, Rafael Prieto, va retirar l'acusació de malversació per a tots els acusats i en la seva totalitat per Chaves, l'exinterventor general Manuel Gómez i excap de gabinet jurídic de la Junta Francisco del Río.

CINC ANYS D'INSTRUCCIÓ

Tot va començar el 19 de gener de 2011 quan la jutge d'Instrucció número 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, va començar a investigar aquest cas, la sentència marcarà el recorregut quan se sotmetin a enjudiciament les prop de 200 peces separades, una per cada ajuda amb càrrec a l'anomenat 'fons de rèptils', de la qual es va esqueixar la causa principal després de la partida de Alaya a l'Audiència i l'arribada de la jutge María Núñez Bolaños.

Cal recordar que la instrucció la va finalitzar en 2016 el jutge de reforç Álvaro Martín, que va elevar les actuacions a l'Audiència de Sevilla després que el cas arribés al Suprem, el magistrat Alberto Jorge Barreiro, va instruir el procediment contra els investigats que gaudien d'aforament en ser diputats a les Corts, com és el cas de Chaves, Griñán, Zarrías i Viera, però la renúncia als seus escons va motivar que les actuacions tornessin al jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla. Tot això després que Barreiro dictés un acte al juny de 2015 en el qual va concloure que els expresidents de la Junta haurien de ser jutjats per prevaricació descartant la malversació.

De fet, l'abril del 2015, el ja expresident de la Junta d'Andalusia i llavors senador socialista, José Antonio Griñán, va manifestar a terme de la seva declaració al Tribunal Suprem pels ERO irregulars a Andalusia aquella famosa declaració que no hi va haver "un gran pla (per defraudar) però sí hi va haver un gran frau "i això vol dir que" algun dels controls va poder fallar".

D'altra banda, aquesta sentència, sigui absolutòria o condemnatòria, acabarà al Tribunal Suprem, el qual haurà de resoldre els recursos de cassació que elevin les parts, una qüestió que "el portarà anys".