El TSJC suspèn la vista de la Mesa de Parlament perquè Nuet estarà al Congrés

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat aquest dimecres suspendre el judici per presumpta desobediència a membres de l'anterior Mesa de Parlament pel procés sobiranista a la vista que Joan Josep Nuet ha estat elegit diputat d'ERC al Congrés a les últimes eleccions generals.

En una providència, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, indica que la Junta Electoral de Barcelona ha notificat aquest dimecres a tribunal l'elecció de Nuet, per la qual "adquirirà previsiblement i en temps breu, de manera sobrevinguda", la condició de aforat al Tribunal Suprem.

Els dies 28 i 29 de novembre, i 3 i 4 de desembre s'havien de seure a la banqueta acusats de presumpta desobediència Nuet, per la seva etapa al Parlament amb SíQueEsPot, i altres exmembres de la Mesa com Anna Simó (ERC), Simona Barrufet, Lluís Corominas, Lluís Guinó (JxSí) i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, però el judici ha quedat suspès.

El TSJC considera que és "materialment impossible resoldre la qüestió de competència" sobre Nuet abans de la setmana que ve, i demana a Fiscalia i la resta de parts que es posicionin, en cinc dies hàbils, sobre el possible aforament del parlamentari republicà.

El tribunal demana a les parts que li traslladin les seves consideracions sobre Nuet i la resta d'acusats, "per al cas d'apreciar l'existència d'una connexitat entre la conducta" de tots que impedeixi separar el judici.

Nuet ja va prendre possessió com a diputat per ERC al Congrés el 21 de maig, però enlloc plantejar al tribunal el seu possible condició d'aforat al Suprem, i el TSJC va fixar la data del judici a l'anterior Mesa el 26 de setembre, l'endemà passat de la dissolució de les Corts Generals, per la qual cosa quan se'l va citar ja no era diputat.

A la vista que la nova constitució de les Corts i presa de possessió de Nuet el 3 de desembre coincidia amb el judici, el TSJC l'ha suspès davant la seva possible aforament.

NORMATIVA CONSTITUCIONAL

L'article 71 de la Constitució preveu, en concret en el punt 3, que de les causes contra diputats i senadors "serà competent la Sala Penal del Tribunal Suprem".

Això podria comportar que Nuet fos jutjat en solitari al Suprem i que la resta d'acusats ho siguin en el TSJC, encara que també podria retornar la causa íntegrament perquè la jutgi el TS, entre altres possibilitats.

Precisament, el cas de l'anterior Mesa es va esqueixar del procés judicial al Suprem contra els líders independentistes que van impulsar l'1-O per una qüestió operativitat davant la "complexitat i durada del judici", que es va allargar quatre mesos amb dotze acusats.