Fiscalia demana anul·lar citacions de periodistes que van informar dels CDR

 

La Fiscalia Provincial de Madrid ha recorregut la interlocutòria per la qual el titular de Jutjat d'Instrucció número 41 de la capital cita per al pròxim dia 29 en qualitat d'investigats en un delicte de revelació de secrets a periodistes de vuit mitjans de comunicació -El Món , El País, ABC, El Confidencial, La Vanguardia, El Español, la Cadena Ser i RTVE- per incloure informació relacionada amb el sumari dels membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts i empresonats per terrorisme per ordre de la audiència Nacional.

Considera que "no sent responsables de la infracció penal que és objecte de la instrucció de la present causa, no es podria dirigir el procediment contra els mateixos en qualitat d'investigats" i les citacions haurien de ser anul·lades.

En el moment d'aquestes revelacions, d'evident interès públic i al·lusives a les actuacions de presó dels CDR investigats per terrorisme, el sumari que instrueix el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón es trobava sota secret.

La investigació als periodistes té el seu origen en una petició realitzada per les defenses dels CDR investigats que el passat 4 d'octubre va rebre l'aval de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que va instar que un jutjat de Madrid i no l'Audiència -per qüestió de competència- indagués una revelació de secrets per la filtració a la premsa del contingut de les actuacions de presó.

El jutjat de García Castellón, el Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, va rebre les denúncies de les defenses dels CDR en què aquests exposaven que, tot i que el procediment havia estat declarat secret, estaven apareixent en els mitjans de comunicació detalls de la manera en què s'havia desenvolupat l'operatiu policial i filtracions de les diligències sumarials, consistents principalment en extractes de les declaracions dels investigats i contingut de les intervencions telefòniques, així com actuacions dictades pel Jutjat, fets que consideraven que podrien ser constitutius tant d'un delicte de revelació de secrets, com d'un delicte contra l'Administració de Justícia.

Van sol·licitar per això la incoació de peça separada encaminada a esbrinar l'autoria de les filtracions denunciades. El jutge, amb el vistiplau del fiscal, va acordar el desglossament dels referits escrits i la seva remissió al Jutjat Degà de Madrid, per si els fets poguessin ser constitutius de delicte.

El coneixement de la causa va correspondre per repartiment a Jutjat d'Instrucció 41 de Madrid que va acordar la incoació de diligències prèvies.

La Fiscalia recorda que en aquesta resolució es recull "únicament" que les actuacions es van iniciar en virtut de denúncia de l'jutjat central d'instrucció 6 "per un possible delicte de revelació de secrets per funcionari", sense especificar els articles concrets de el Codi Penal que considera infringits i en el fonament de dret tercer on es dirigeix el procediment contra Cadena Ser, El País, ABC, El Confidencial Digital SL, El Mundo, La Vanguardia, El Espanyol i RTVE, "sense exposar els motius pels quals considera presumptes autors de els fets als mitjans de comunicació contra els que dirigeix la causa".

El recurs de les Fiscalia afegeix que ja que el fet presumptament delictiu seria la filtració als mitjans de comunicació de dades d'un procediment judicial que està declarat secret, amb independència de la qualificació jurídica dels fets, considera que la possible vulneració el secret sumarial "condueix necessàriament a l'article 466 de el Codi Penal, on es castiga la revelació d'actuacions processals declarades secretes, i poden ser subjectes actius d'aquest delicte advocats, procuradors, jutges o membres d'un tribunal, els fiscals, lletrats de l'Administració de Justícia, funcionaris o particulars que intervinguin en el procés, si bé establint penes diferents depenent de qui sigui l'autor del delicte".

És més, explica que la difusió d'actuacions processals secretes per part dels mitjans de comunicació no pot tenir cabuda en aquest article ja que "no són part en el procediment judicial, donant-se a més la circumstància que els que han estat citades a declarar com a investigades són persones jurídiques, que en cap cas poden cometre aquest delicte ".