El Suprem declara improcedent l'acomiadament d'una netejadora del Clínic que va tenir 242 contractes a 8 anys

 

La Sala del Social de l'Tribunal Suprem ha declarat improcedent l'acomiadament d'una treballadora que en vuit anys va signar 242 contractes d'interinitat per substitució com a netejadora a l'Hospital Clínic de Barcelona, per cobrir vacances, descansos i permisos d'altres empleats de l'empresa.

El tribunal ha condemnat l'empresa a què opti entre la seva readmissió, amb abonament dels salaris de tramitació, i el pagament d'una indemnització de 11.088 euros a l'considerar que en aquest cas ni era vàlida la causa consignada en el contracte, ni concorren les circumstàncies que haurien permès validar una modalitat contractual diferent.

En una sentència donada a conèixer aquest dijous, el Suprem estima el recurs de cassació interposat per la treballadora contra la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va sostenir que és ajustada a Dret la utilització de l'contracte d'interinitat per cobrir supòsits de vacances, descansos o permisos.

La sentència d'instància, dictada pel Jutjat del Social 11 de Barcelona, també va desestimar la demanda de l'empleada i va concloure que, tot i el gran nombre de contractes, tots estaven justificats degudament, per la qual cosa no hi havia frau de llei en la contractació.

La treballadora va signar contractes d'interinitat per substitució com a netejadora de l'Hospital Clínic de Barcelona des de desembre de 2007 fins a gener de 2011, en què va començar a cobrar l'atur.

Al març d'aquest mateix any va tornar a treballar per a la mateixa empresa amb la mateixa modalitat contractual. En total va signar 242 contractes, sempre amb la mateixa categoria de netejadora, en els quals s'indicava el nom de la persona a la qual substituïa i la causa: assumptes propis, dies de conveni, recuperació horària, incapacitat temporal vacances, festa optativa de conveni , absència, permís sindical, malaltia familiar o casament familiar. El 8 de maig de 2015, l'empresa li va notificar l'extinció del contracte.

D'acord amb la seva jurisprudència, la Sala rebutja que la cobertura de les vacances pugui realitzar-se per la via del contracte d'interinitat per substitució.

Aquest contracte --explica el tribunal-- es defineix com aquell contracte de durada determinada que té per objecte substituir un treballador amb dret a reserva de lloc de treball, depenent la seva durada de la reincorporació del substituït per finalitzar el període d'exercici de l'esmentat dret.

La Sala afirma que aquesta definició "no permet la inclusió d'altres circumstàncies en què no hi hagi obligació de prestar serveis que difereixin d'aquelles en què es produeix l'anomenat dret de reserva de lloc de treball".

LES VACANCES, INTERRUPCIÓ ORDINÀRIA DEL SERVEI

Afegeix que "l'absència per vacances no és una situació de suspensió del contracte de treball amb dret a reserva de plaça, sinó una mera interrupció ordinària de la prestació de serveis que no genera vacant reservada pròpiament dita".

La Sala considera que, "si bé un desequilibri genèric del volum de plantilla en circumstàncies com la que concorren en l'administració pública que necessita el seguiment de procediments reglats de creació de places, podria justificar extraordinàriament la contractació temporal," aquesta només seria possible de acreditar la concurrència dels elements que defineixen al contracte regulat en l'article 15.1 b) de l'Estatut dels Treballadors, és a dir, si concorren circumstàncies no previsibles".

Afegeix que l'empresa és "plenament coneixedora que la plantilla amb què compta gaudeix de vacances i descansos amb la regularitat pròpia d'aquestes situacions i, per tant, la resposta al volum d'activitat habitual ha de contemplar les hores d'efectiva prestació".

La sentència, amb ponència de la magistrada Mª Lourdes Arastey, explica que el fet que "els treballadors de la plantilla exercitin els seus drets al descans ia les vacances és una circumstància previsible i, per tant, no és, doncs, ajustada a Dret la cobertura temporal de les seves funcions acudint a la via d'interinitat per substitució.

Tals absències a la feina es produeixen dins del normal desenvolupament del contracte de treball i formen part de la previsió organitzativa que correspon dur a terme a l'ocupador, allunyant-se de l'excepcionalitat que el contracte eventual ve a solucionar".

La Sala afegeix que no es pot oblidar que en el nostre ordenament jurídic "el contracte indefinit constitueix la regla general de la qual s'aparten els supòsits taxats i específicament dissenyats pel legislador, caracteritzats tots ells per la nota de causalitat".

En aquest punt, segons la sentència, "el contracte d'interinitat obeeix a la circumstància extraordinària en què pugui incórrer la plantilla de l'empresa al no concórrer una causa de suspensió de l'contracte. Res d'extraordinari resulta el gaudi dels períodes de descans i vacances, als quals tenen dret tots els treballadors de l'empresa".