Fira 2000 dóna llum verda al macroprojecte de reforma a Gran Via i Montjuïc

 

La junta general d'accionistes de Fira 2000 ha aprovat aquest dijous el projecte financer per fer front a el procés d'ampliació del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona i el de renovació del de Montjuïc, amb un cost estimat de 333.150.000 d'euros .

El projecte estableix els instruments de finançament i els compromisos que assumiran les sis institucions que formen la societat patrimonial Fira 2000, que quedaran reflectits en un pacte accionarial, ha informat en un comunicat la Conselleria d'Empresa i Coneixement de la Generalitat.

Les obres es preveu que acabin en 2024 al recinte de Gran Via a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i en 2029 en el de Montjuïc a la plaça Espanya de Barcelona.

ENDEUTAMENT DE FINS A 350 MILIONS

Fira 2000 recorrerà a l'endeutament per finançar els 333.150.000 d'euros del cost de les obres, i es preveu sol·licitar fins a 350 milions d'euros a la banca.

En concret, s'ha acordat obtenir 175 milions d'euros del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i els 175 milions restants a través d'un préstec sindicat o qualsevol tipus de préstec.

Així mateix, la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona i L'Hospitalet de negociar amb la Unió Europea (UE) la possibilitat d'aconseguir 30 milions d'euros de fons europeus.

APORTACIONS DE LES INSTITUCIONS

Fira 2000 rebrà aportacions per valor de 157.910.000 d'euros entre 2022 i 2026 dels accionistes que configuren la societat patronal, i que són proporcionals a la participació que té cadascuna de les diferents institucions.

La Generalitat aportarà el 55,24%; l'Ajuntament de Barcelona, el 23,47%; la Diputació de Barcelona, el 7,09%, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el 7,09%, l'Ajuntament de L'Hospitalet, el 5,54%, i la Cambra de Comerç de Barcelona, l'1,57%.

Les sis institucions s'han compromès a continuar amb les aportacions amb un total de 576.070.000 d'euros entre els anys 2027 i 2051.

CÀNON ANUAL DE 12 MILIONS

El projecte acordat aquest dijous preveu incrementar el cànon anual que Fira de Barcelona paga a Fira 2000 en concepte de cessió d'ús de les instal·lacions firals, amb l'objectiu de fer front a la tornada de la càrrega financera associada als préstecs.

Dels vuit milions d'euros anuals que actualment aporta Fira de Barcelona a Fira 200 es passarà a un total de 12 milions d'euros --10 milions de fix i dos milions en variable--.

S'arribarà així a un total de 60 milions d'euros en cinc anys i, després, l'import del cànon anirà augmentant gradualment, de quinquenni en quinquenni, fins arribar als 116.700.000 d'euros entre 2047 i 2051 --23,3 milions d'euros fixos i 20 milions de variable--.

OBRES

L'ampliació del recinte de Gran Via permetrà arribar fins als 300.000 metres quadrats de superfície bruta expositiva, enfront dels 240.000 actuals, i el creixement es durà a terme en uns terrenys confrontants de 40.000 metres quadrats, en els quals hi ha dues edificacions i terrenys no ocupats.

En aquest espai, es construirà un edifici de dues plantes de 60.000 metres quadrats i una edificació per a oficines i serveis, i s'enllaçarà el Pavelló 1 i el hall Europa mitjançant un pas elevat.

El recinte de Plaça Espanya es renovarà per adaptar-se a les actuals necessitats firals --va ser construït el 1929-- i es preveu enerar, entre altres qüestions, noves zones per a l'exposició d'empreses, l'emprenedoria i el cotreball, i recuperar espais per a usos ciutadans.

PRESENTACIÓ DE LES OBRES

El Pla d'Infraestructures firals es va presentar al febrer pel president de la Generalitat, Quim Torra; les alcaldesses de Barcelona i L'Hospitalet, Ada Colau i Núria Marín, i el president del consell d'administració de Fira de Barcelona, Pau Relat.

La Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i L'Hospitalet, l'AMB, la Diputació de Barcelona, Fira de Barcelona, la Cambra de Barcelona i Fira 2000 van ser les institucions que van signar el protocol per impulsar aquest pla.

A la presentació també hi era present la consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón; l'expresident de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, mort al setembre, i el president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells.