Pablo Iglesias i Miquel Iceta comparteixen el mateix somni d'un "Tripartit" a Espanya, Catalunya i Barcelona

Pablo Iglesias comparteix el somni de Miquel Iceta que a nivell nacional, català i local de Barcelona encaixin totes les peces favorablement per al PSOE, Podem i ERC. Un tripartit que passaria de la Moncloa a la Generalitat, i que permetria a Iglesias fer-se amb la vicepresidència de govern; a Pere Aragonès convertir-se en president de la Generalitat, i consolidar a l'alcaldia de Barcelona a Ada Colau.

A ERC li interessa evitar que el PP i Ciutadans siguin els aliats de Sánchez al govern nacional per fer-se amb el govern català. I ja ha posat en marxa la seva maquinària per aconseguir-ho. El seu primer pas en ferm és permetre amb la seva abstenció els nous comptes d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona.

El segon previsiblement serà atorgar la investidura a Pedro Sánchez, a canvi que en el cas que s'avancin les eleccions autonòmiques a Catalunya els Comuns i el PSOE donin suport a ERC.

Aquesta partida d'escacs a tres bandes és la que més agrada a la direcció de Podem del carrer Princesa, i ningú qüestiona aquest pacte a tres, perquè estan disposats a tot per aconseguir l'Executiu i cogobernar amb el PSOE, com ja ho fan en l'Ajuntament de Barcelona.

ERC no es fia de Carles Puigdemont i tem que Quim Torra aparti a Aragonès de l'executiu català si ERC pacta amb el PSOE i que d'aquesta crisi es surti amb noves eleccions.

Mentrestant, Iglesias ja ha avançat la seva obertura a parlar d'un govern d'ERC a la Generalitat. I és que Pablo no veu inconvenients en que ERC es faci amb el poder a Catalunya i de fet el PSOE ha remenat aquesta opció. Fins i tot amb negociacions encobertes entre dirigents socialistes catalans i membres d'ERC des de finals de novembre.

Així el repartiment de poder es donaria a nivell nacional, local i municipal de Barcelona una realitat que tant per al PSOE com per Podem és una via acceptable. Per a ERC, a més, arribar a la Generalitat permetria convertir-se en la nova convergència i el Procés conclouria amb ERC i Junqueras com a guanyadors i Carles Puigdemont, com a perdedor.

PSOE, PODEM I ERC ASPIREN A LA QUADRATURA DEL CERCLE DEL PODER

El PSC d'Iceta coneix el que és governar amb ERC perquè va reeditar fins a dues vegades un tripartit a Catalunya. I les variants d'aquests tripartits a tres nivells semblen més que factibles perquè en el repartiment tots guanyen. El PSOE ostentaria la governabilitat d'Espanya reforçat per Podem que aconseguiria el poder a prop de 5 ministeris i amb ERC permetent la conformació d'un govern progressista. El PSC seguiria governant a la capital catalana amb els comuns, amb Ada Colau d'Alcaldessa, recolzats puntualment per ERC. Mentre que ERC després d'un més que probable avançament electoral, rebria els vots de PSC i dels Comuns per fer-se amb el comandament de el govern de la Generalitat. Cal recordar a més que PSC governa a les diputacions de tot Catalunya cosa que li permet mantenir una quota de poder local molt significativa.

El líder de PSC, Miquel Iceta, recentment revalidat en el seu càrrec, per unanimitat, en l'últim congrés dels socialistes catalans no cap en la seva alegria amb aquest pla. Mentre Iglesias espera impacient el moment de ser investit Ministre amb la seva parella, Irene Montero, en una fita de nepotisme a cara descoberta i públic desconegut a Espanya però sí molt replicat en governs llatinoamericans. I Ada Colau com a alcaldessa de la totpoderosa Barcelona manté la seva quota de poder i visibilitat mundial fins que arribi el moment del seu assalt nacional que és el seu objectiu a llarg termini. Els d'ERC mentre amb Pere Aragonès com a líder visible encara no elegit per les seves bases assembleàries, mentre tramita, pas a pas, la seva polèmica llei que privatitzarà el màxim de serveis públics catalans possibles. Aquí la ideologia se l'han deixat tots per als seus votants romàntics, perquè el que compta per als socialistes Pedro Sánchez i Miquel Iceta SA, al costat dels Podemitas, Pablo Iglesias i Irene Montero SL, els comuns d'Ada Colau SCP i ERC amb Pere Aragonès com SLU és arribar al Poder, és a dir, manar. I un cop tots manin i tots ocupin el seu lloc ben col·locats a Espanya, Catalunya i Barcelona veurem en la seva màxima expressió i realitat del que és capaç de fer l'autodenominada "esquerra progressista".