El nomenament d'Escrivá i González Laya reforça a Calviño però molesta Iglesias i a Garzón

 

El Govern de PSOE i Unides Podem serà focus de tensions internes el que dura la legislatura. Com intentar barrejar aigua i oli, les dues formacions hauran d'unir forces i s'han de cuidar de no airejar pugnes internes i donar una imatge coherent.

En els dies de filtracions i comunicacions oficials de nomenaments de l'equip de govern, es van dibuixant no només les cares més visibles del nou executiu, sinó també tot l'entramat de contrapesos que, pensats per a compensar les divergències entre PSOE i Unides Podem, també podrien generar friccions en els ministeris i en el funcionament de Govern.

Aquest és el cas dels nomenaments Arancha González Laya com a ministra d'Afers Exteriors i de José Luis Escrivá com a ministre de Seguretat Social. Són un missatge clar de Pedro Sánchez a Brusselles i als mercats com a compromís d'una bona gestió del Pressupost, d'acord amb les directrius d'Europa.

Escrivà va treballar al Banc Central Europeu i González Laya a l'ONU, per la qual cosa tots dos són perfils tècnics molt a gust d'Europa; professionals que gaudeixen del respecte de tots els partits i en la línia de l'ortodòxia econòmica. Però hauran de lluitar amb altres ministres amb ideologia molt allunyada, com Pablo Iglesias o Alberto Garzón.

El nomenament de González Laya i d'Escrivá ve a reforçar la imatge econòmica del Govern espanyol, que fins ara estava representat pel perfil tècnic i solvent de la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño, principal enllaç amb la Comissió Europea, l'OCDE o l'FMI.

Calviño tindrà com a aliats a aquests dos nous ministres en el compromís amb les normes fiscals dictades per Europa, com la reducció del dèficit públic i del nivell de deute públic sobre PIB.

GEST A BRUSSEL·LES

Aquests dos nomenaments fets per Pedro Sánchez no només representen un enorme contrapès a la presència de ministres d'Unides Podem en el nou Executiu, sinó que a més són una mostra del compromís de president i de Govern espanyol amb Brussel·les.

José Luis Escrivá, fins ara president de l'Autoritat Independent de Reponsabilitat fiscal (AIReF), serà un dels membres independents del nou Gabinet i tindrà entre els seus reptes la derogació de la reforma de pensions del 2013, l'augment dels ingressos del sistema de seguretat Social, i la coordinació d'una fórmula que garanteixi la sostenibilitat de les pensions a futur.

El gran repte d'Escrivà en aquesta legislatura serà la reforma de les pensions. El Pacte de Toledo, després de mesos de negociació, es va dissoldre el febrer de 2019 sense arribar a cap acord i és previsible que torni a constituir-se en aquesta legislatura per reprendre la discussió sobre el futur del sistema.

Per la seva banda, amb el nomenament d'Arancha González Laya, fins ara directora executiva del Centre de Comerç Internacional -una agència conjunta de les Nacions Unides i l'Organització Mundial de Comerç- es posa de manifest la intenció anunciada pel Govern de donar a la cartera d'Exteriors un perfil que doni prioritat a la diplomàcia econòmica.