Carolina Darias, nova ministra de Política Territorial i Funció Pública

 

La consellera canària socialista Carolina Darias, nova ministra de Política Territorial i Funció Pública. Darias és l'actual responsable d'Economia, Coneixement i Ocupació del Govern de Canàries.

La futura ministra de Política Territorial, funcionària de carrera en Cos Superior d'Administradors Generals de l'Administració Pública de Canàries, porta anys en la primera línia política de la comunitat.

Amb aquest fitxatge, l'Executiu de Sánchez suma un altre perfil més enfocat a l'economia, en la línia dels nomenaments d'Arancha González Laya com a ministra d'Afers Exteriors i de José Luis Escrivá com a ministre de Seguretat Social.

Darias será la encargada de asumir una cartera muy sensible, la que hasta mayo ocupó la actual presidenta del Congreso, la catalana Meritxell Batet. Ella se encargará de retomar lo diálogo cono Cataluña (y cono lo resto de comunidades autónomas), en un momento en el que lo Gabinete de coalición dependerá de los independentistas.

INTERLOCUCIÓ AMB LES AUTONOMIES I LA PUJADA SALARIAL DELS FUNCIONARIS

La nova ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, serà la responsable de les administracions de l'Estat i, especialment, de les relacions amb les comunitats autònomes, i haurà de fer efectiva la pujada del salari dels empleats públics pendent d'aprovació per a l'any 2020.

El seu departament ha d'afrontar la interlocució amb les comunitats autònomes en un moment en què molts governs regionals miren amb sospita les negociacions que iniciarà Pedro Sánchez amb la Generalitat de Catalunya i la creació d'una taula entre tots dos executius, pactada pel PSOE i ERC.

El nou Executiu recalca que vol "deixar enrere la judicialització" i portar a la via política el problema català, per la qual cosa ha emprès aquesta via bilateral. Però el pacte de govern entre el PSOE i Podem aposta també per reforçar la relació amb totes les autonomies i treballar amb elles per a "aclarir", diu aquest acord, el repartiment de competències entre administracions.

Per a això, el Govern s'ha compromès a institucionalitzar la Conferència de Presidents de manera que el seu treball tingui continuïtat, es reuneixi una vegada a l'any i normalitzi la collaboració entre governs. Està per veure si Catalunya i el País Basc tornaran a aquest fòrum perquè no van voler participar en l'última reunió de 2017, encara que Euskadi sí que va acudir a una reunió preparatòria convocada en 2018 per la llavors ministra Meritxell Batet.

Totes les parts volen que la Conferència es reuneixi aviat, encara que l'agenda catalana pot condicionar tant la seva celebració com el seu contingut. La gran qüestió pendent entre el Govern i les comunitats autònomes és el finançament, assumpte que haurà de negociar aquest ministeri al costat del d'Hisenda, que és el que finalment tancarà el pacte i el traduirà en una llei per a la seva aprovació en el Congrés.

El sistema continua vigent amb la fórmula de repartiment de recursos aprovada en 2009 i que degué renovar-se en 2014, perquè és una norma pensada per a la seva actualització cada cinc anys. Aquesta llei de fa onze anys segueix en vigor i les xifres s'actualitzen any rere any, però només una reforma en les Corts permet decidir un canvi en el repartiment dels diners, a través de quins fons, amb quins criteris i en quina quantia.

El Govern vol també impulsar totes les comissions i conferències sectorials que comparteix amb els executius autonòmics, en les quals es prenen decisions sobre competències compartides i transferides com a educació o sanitat, o assumptes europeus com el repartiment de fons com la PAC, entre moltes altres qüestions.

El pacte PSOE-Unides Podemos preveu reforçar aquestes comissions i crear "nous mecanismes intergovernamentals en els quals les comunitats autònomes puguin intercanviar informació i parers respecte a competències de titularitat estatal".

PUJADA SALARIAL DELS FUNCIONARIS

En matèria de Funció Pública, la comesa sobre el qual haurà de treballar amb major promptitud la nova titular serà la pujada del salari dels empleats públics pendent d'aprovació per a l'any 2020.

En concret, haurà de treballar perquè vegi la llum una alça del 2% dels salaris dels funcionaris, al qual podria sumar-se un altre 0,3% de fons addicionals, la qual cosa comportarà un cost de 3.264 milions d'euros. Aquest increment s'aplicarà amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener, segons han confirmat a Europa Press en fonts governamentals.

Es tracta d'un dels escenaris recollits en l'II Acord per a la millora de l'ocupació pública acordada entre el Ministeri de Funció Pública i els principals sindicats de la funció públic (CSIF, CC.OO. i UGT) en 2018, amb el Govern de Mariano Rajoy, que recollia un increment del salari de funcionaris de l'1,7% per a 2018, del 2,25% per a 2019 i del 2% per a 2020, al que es podia afegir un altre alça en funció del creixement i fons addicionals.

35 HORES I REJOVENIMENT DE PLANTILLES

En la nova legislatura també s'haurà d'abordar la negociació per a la implantació de la jornada de 35 hores o aspectes reclamats pels sindicats (CCOO, UGT i CSIF) com un pla de recursos humans davant l'envelliment de les plantilles; l'homologació salarial entre administracions; un nou pacte salarial que permeti recuperar l'estructura salarial prèvia a la retallada de 2010, agilitar les ofertes d'ocupació pública i els processos d'estabilització, entre altres.

Els funcionaris dels Cossos Superiors de l'Administració (Fedeca) demanen un acord per a la separació de l'àmbit polític i l'administratiu, el desenvolupament de l'Estatut del Directiu Públic; l'establiment de sistemes seriosos d'avaluació d'acompliment, la limitació dels càrrecs de lliure designació o l'adequació de les retribucions dels alts funcionaris a la labor que exerceixen.

El Ministeri ha anat canviant de rang i denominació al llarg dels anys. Els governs socialistes de Zapatero i Sánchez han optat per aquest nom de Política Territorial. La cartera va tenir un rang major tant amb Rodríguez Zapatero com en l'última etapa de Mariano Rajoy, quan tots dos presidents van donar la competència a un vicepresident per a subratllar la importància de l'assumpte. En tots dos casos, amb Catalunya com a protagonista.

CARRERA A CANÀRIES

La nova ministra va ser delegada del Govern a Canàries entre 2008 i 2011, any en què va ser elegida consellera i portaveu del Cabildo de Gran Canària.

L'any 2015 va assumir la presidència del Parlament de Canàries durant la IX Legislatura i des de juliol de 2019 és consellera d'Economia, Coneixement i Ús del Govern de Canàries.

Darias, nascuda a Las Palmas de Gran Canaria l'any 1965, és llicenciada en Dret per la Universitat de la Llacuna i pertany al Cos Superior d'Administradors Generals de l'Administració Pública de Canàries.

L'any 1999 va ser triada regidora de l'Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria; i des de 2004 al 2008 va ser subdelegada del Govern a Las Palmas, per a posteriorment ser elegida diputada del Parlament de Canàries per a la VII Legislatura, en la qual va ocupar el Càrrec de portaveu de Sanitat del Grup Socialista, fins que va exercir el lloc de directora d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Habitatge de l'Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria.