Astrid Barrio: "L'ideari del catalanisme no està mort, segueix plenament vigent"

 

La politòloga Astrid Barrio és la cara visible de la Lliga Democràtica, un partit que es presentarà en societat de forma imminent per donar veu al catalanisme moderat. Barrio dóna classes a la Universitat de València, és experta en Convergència i Unió (tot i que es manifesta desorientada amb la seva deriva actual), col·labora amb diversos mitjans de comunicació i encara té temps d'editar la revista Política i Prosa. Parlem amb ella sobre el 'procés', el 'procés', el 'procés'... però també d'altres temes que espera que passin a ocupar l'agenda pública ben aviat.

Pactisme, catalanisme moderat, respecte a la llei... quines són les idees que defensa la Lliga Democràtica?

Nosaltres adoptem la decisió de constituir un partit per reivindicar bona part de l'ideari del catalanisme, com la defensa de la identitat de Catalunya o la voluntat d'exercir l'autogovern, però també la voluntat d'incidir en la política espanyola. I potser anant més enllà del que el catalanisme ha fet des de la Transició: comportar-se com un partit de pressió, però no pas com un partit de govern. Hauríem de superar aquesta barrera per ser percebuts com una força que no només defensa Catalunya, sinó que des de Catalunya pot contribuir molt en les polítiques del conjunt d'Espanya. L'ideari del catalanisme, que molts donen per mort, segueix plenament vigent.

Per què han calgut set anys de 'procés' per cristal·litzar un projecte així?

En un moment en que la situació està extremadament polaritzada és molt difícil crear les condicions perquè l'oferta qualli. També ha pesat molt l'experiència d'Unió Democràtica, que va presentar-se a les eleccions en solitari després del trencament de CiU i no va aconseguir representació. A més, per posar en marxa qualsevol projecte polític fa falta recursos econòmics. I quan bona part del sector empresarial ha mirat cap una altra banda o s'ha aliniat amb el 'procés'... és complicat. Després de 2017, quan s'ha vist quin era el recorregut de l'independentisme, serà més fàcil trobar complicitats en els sectors que han d'ajudar a construir aquest projecte.

Efectivament, a Catalunya el debat polític s'ha polaritzat entorn del binomi independentisme sí/independentisme no. Però poc a poc va ressorgint l'eix esquerra/dreta. On s'ubica la Lliga en aquest context?

Un dels objectius de la Lliga és recuperar la normalitat: cal centrar el debat polític no només en l'eix nacional, sinó també en la recuperació de les iniciatives polítiques. Nosaltres ens situarem en la defensa de l'àmbit econòmic, tenint en compte el teixit associatiu, la petita i la mitjana empresa i els autònoms; en l'agenda feminista, en la política mediambiental... Volem defensar la necessitat d'exercir l'autogovern.

EL MODEL ADMINISTRATIU, A DEBAT

Espanya és una anomalia, com afirma l'independentisme?

Espanya, com tots els països, és fruit dels seus conflictes històrics. No és cap anomalia. Sí es veritat que Espanya presenta una fractura nacional des del sorgiment de l'Estat lliberal que encara segueix vigent. El procés de construcció de l'Estat-nació potser no va ser tan exitós com a altres llocs perquè la perifèria no es va sentir prou integrada. A d'altres països on el centre polític aconsegueix integrar la perifèria, aquestes no es senten excloses. Una de les particularitats de Catalunya és que sempre hi ha hagut reivindicacions amb diferents plantejaments polítics, des del regionalisme fins al nacionalisme o el federalisme.

S'ha de ser flexible: tenir posicions maximalistes ha estat un

dels grans errors del catalanisme.

Però aquesta visió no hauria de ser de doble direcció: si a Espanya hi ha "nació catalana", a Catalunya hi ha "nació espanyola"?

En el fons hauríem de superar els debats nominals sobre que és una nació i què implica això en termes polítics. De fet a les enquestes la gent respon que té identitats duals. Si el que es vol són identitats de tipus excloent perquè això serveixi d'argument per crear comunitats estanques, estem davant un risc de "belgització" [conversió al model belga de dues comunitats identitàries separades].

Sobre el model administratiu: creus que caldria replantejar a fons el repartiment competencial del títol vuitè de la Constitució?

S'arriba a la Constitució de 1978 per mirar de resoldre un conflicte històric, però es deixa un sistema molt obert i força indefinit, que no prefigura quin és el final del model. Penso que difícilment es podria haver fet millor tenint en compte tots els condicionants, però el que es pot fer és racionalitzar les competències.

Posats a examinar competències, si per criteris d'eficiència, transparència o equitat, s'arriba a la conclusió que una competència que tenia fins ara el Govern de Catalunya és millor que retorni al Govern central, què en pensarà la Lliga?

Hi ha un principi on la Lliga es sentirà còmode que és el principi de subsidiarietat, és a dir, com més a prop estiguin les administracions als ciutadans, millor. Però això ha de ser compatible amb el principi d'eficiència. Si hi ha coses que funcionen i que tenen reconeixement, no crec que s'hagin de canviar pel simple fet d'assumir més. S'ha de ser flexible: tenir posicions maximalistes ha estat un dels grans errors del catalanisme.

I sobre estendre concerts econòmics per tota Espanya?

No sóc especialista en qüestions de finançament, però els experts afirmen que aquest sistema és sostenible en comunitats autònomes com la basca o la navarresa que tenen un volum de població limitat. Això seria inassumible a Madrid, Comunitat Valenciana o Catalunya. Però s'ha de recuperar la demanda d'un model de finançament on tingui més pes la capacitat de les comunitats autònomes per recaptar i per distribuir.

Crec que s'ha de donar un marge de confiança a ERC i esperar que l'independentisme, que com tot movimient polític no ha de renunciar als seus objectius, els persegueixi en el marc de la legalitat.

Consideres que hi ha una falta de neutralitat de base en com funcionen les institucions a la societat catalana? Penso en els mitjans de comunicació públics, per exemple.

Un dels problemes fonamentals del 'procés' ha estat la instrumentalització i submissió de les institucions al servei d'un projecte polític. I el que em sembla més perillós és l'intent de penetració d'aquest projecte polític en molts àmbits societals que per pròpia definició han de ser plurals.

'QUO VADIS', INDEPENDENTISME?

Creus que ERC ha fet una reorientació sincera cap a un independentisme pragmàtic?

Històricament ERC no ha optat per aquesta línia, sinó que ha estat el partit que ha tingut una posició més abraonada en l'àmbit nacional. Però crec que s'ha de donar un marge de confiança i esperar que l'independentisme, que com tot movimient polític no ha de renunciar als seus objectius, però ha de perseguir-los en el marc de la legalitat. És més, jo sóc defensora que Espanya no ha de ser una democràcia militant, però alhora tothom ha de ser conscient que no tots els objectius són realitzables. Això requereix un esforç de maduresa que hem d'exigir.

Com penses que evolucionarà l'altre espai majoritari de l'independentisme format per JxCat, el PDeCat, l'entorn de Puigdemont...?

No en tinc ni idea. I això que vaig fer la meva tesi doctoral sobre Convergència i Unió! Aquest espai té el recorregut que vulgui Puigdemont. Quan aclari la seva situació, s'esperonarà la reconfiguració de l'espai i probablement es produirà una divisió entre sectors totalment incompatibles ideològicament.

Nosaltres volem que una part de l'independentisme recuperi el vell catalanisme i que això serveixi com a punt de partida per noves majories al Parlament de Catalunya.

La Lliga té relació amb el grup de Poblet format per persones com Campuzano o Recoder?

L'objectiu de la Lliga és intentar ser un espai de trobada de tots aquests sectors que es reconeixen com catalanistes i que tenen un diagnòstic compartit sobre la situació. La Lliga estableix dos límits fonamentals: respecte a la legalitat i superar l'etapa del referèndum. Hi ha alguns sectors dissidents del món convergent que encara mantenen que un referèndum és la solució, i en aquest sentit hi ha diferències. Però compartim que el manteniment de la polarització i de lògica de blocs porta a una deriva de divisió social que pot ser molt perillosa.

I amb el grup de Manuel Valls què us passa?

El retret més important que fem a Valls és que va venir per unificar l'espai del catalanisme i al final, en comptes de construir ponts, sembla que vulgui cavar trinxeres. El constitucionalisme ni suma, ni sumarà. Nosaltres volem que una part de l'independentisme recuperi el vell catalanisme i que això serveixi com a punt de partida per noves majories al Parlament de Catalunya.