Els comuns i PSC demanen eleccions a Catalunya

 

Els comuns han portat aquest divendres a la reunió de partits amb representació al Parlament una proposta de calendari que planteja tramitar els Pressupostos de la Generalitat entre gener i març, i que es convoquin eleccions entre abril i maig, per articular al juny un Executiu català "per abordar el diàleg de fons", a la qual cosa el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha oposat "taxativament".

Aquesta és la proposta que els comuns han portat a la reunió sense acabar de partits catalans -que ha començat a les 17.10 hores-, convocada pel president de la Generalitat, Quim Torra, encara que no han assistit ni Cs, ni CUP ni PP.

Els comuns sostenen en la proposta que el Govern actual va ser elegit en un context molt diferent a l'actual i que no està en condicions d'abordar un nou escenari de diàleg: "El més adequat seria que el president de la Generalitat convoqués eleccions a Catalunya perquè la ciutadania triés el govern que haurà d'encarar aquesta nova etapa".

"Els catalans hem de poder decidir el nostre futur polític, però per això és també imprescindible que obrim un debat de fons a Catalunya sobre les diferents alternatives", defensen en el document.

A més, CatECP defensa que Catalunya necessita urgentment l'aprovació d'uns Pressupostos per "sortir d'una dècada d'austeritat", pel que han llançat aquesta proposta de calendari a la reunió, per debatre amb la resta de partits que han participat a la taula.

En el document demanen garantir el diàleg entre governs respectant el reconeixement mutu de les parts; el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític; que es pot parlar de tot "sense línies vermelles", i un compromís de que els acords que sorgeixin del diàleg se sotmetin a consulta de la ciutadania de Catalunya, és a dir, respectar les bases de l'acord PSOE-ERC-.

Plantegen un llistat de prioritats per començar a "desbloquejar la situació" i, com a primer punt posen el focus en la llibertat dels empresonats per impulsar l'1-O i en la desjudicialització de la política.

"Sense que els presos i les persones exiliades puguin tornar a casa no tindrem les condicions per al diàleg i la solució la conflicte polític. La llibertat dels condemnats serà un tema clau per poder avançar en el diàleg i, per tant, no cal descartar cap via per aconseguir-ho ", subratllen i fan la seva pròpia proposta, la reforma de el Codi Penal.

La proposta dels comuns defensa també blindar i reforçar l'autogovern desenvolupant totes les eines disponibles, blindant el model d'escola catalana i immersió lingüística; transferir els recursos i inversions pendents, i iniciar la revisió de el sistema de finançament, entre d'altres.

Sobre la proposta de l'avançament electoral, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha dit que consideren que "la legislatura està esgotada amb un Govern que no té l'impuls i l'energia per a governar i que una convocatòria electoral seria favorable", i ha assegurat que estudiaran la proposta del grup encapçalat per Jéssica Albiach.

RESPOSTA DEL GOVERN

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explicat que el president de la Generalitat ha buidat la seva agenda per a atendre la reunió amb el president del Govern, Pedro Sánchez, i ha rebutjat "taxativament" un avançament electoral.

En roda de premsa, Budó ha explicat que Torra ha replicat d'aquesta manera la proposta de fixar un calendari electoral que els comuns han posat sobre la taula de partits amb representació en el Parlament, que s'ha dut a terme en el Palau de la Generalitat i a la qual només han acudit JxCat, ERC, PSC-Units i els comuns.

Budó ha deixat clar que la taula que fixa el posicionament del Govern en la negociació amb el Govern central per desencallar el conflicte polític és la que es va reunir el dimecres i que va congregar als partits independentistes -JxCat, ERC i la CUP- i les entitats Òmnium i ANC.

"Aquesta (la d'aquest divendres) no és la taula de diàleg que fixi les posicions en una taula de negociació amb el Govern. Aquesta es va crear per a facilitar acords sobre grans temes de país", ha dit en referència al fet que va aflorar d'una proposta de resolució presentada pel grup socialista i aprovada pel Parlament amb aquest objectiu.

En aquesta reunió, JxCat ha demanat que la primera reunió entre executius ha de comptar amb garanties i ha plantejat que se substanciïn en la figura d'un mediador, al que Budó ha respost: "Des del Govern volem definir conjuntament amb la resta d'actors els continguts, les condicions i les garanties de la taula de negociació".

Per això, ha avançat que, si entre els partits i les entitats independentistes sorgeix el consens que aquestes garanties hagin de concretar-se en la figura d'un mediador, des del Govern estaran "d'acord".

"Entenem que ha d'haver-hi alguna figura que garanteixi tot el que es produeixi en la taula de negociació", ha afegit, per a un diàleg entre governs que en la seva última temptativa --que va tenir el punt culminant en la declaració de Pedralbes de 2018-- va naufragar precisament per la figura del relator.