El TSJC tomba un article del Reglament de Participació de Barcelona impugnat per la Delegació de Govern
L'impuls de la multiconsulta a Barcelona va costar prop de 3,7 milions d'euros. El recurs de la Delegació de Govern a Catalunya va recórrer l'article pel qual l'alcaldessa, Ada Colau, va forçar la segona votació de la multiconsulta. Ara el TSJC li ha donat la raó a la Delegació de Govern.
L'impuls de la multiconsulta a Barcelona va costar prop de 3,7 milions d'euros. El recurs de la Delegació de Govern a Catalunya va recórrer l'article pel qual l'alcaldessa, Ada Colau, va forçar la segona votació de la multiconsulta. Ara el TSJC li ha donat la raó a la Delegació de Govern.
L'article pel qual la Delegació de Govern va interposar una denúncia per la via contenciosa administrativa contra l'Ajuntament de Barcelona té a veure amb l'article 74.3 del Reglament de Participació del consistori barceloní. En el mateix es diu el següent: "Quan la consulta provingui d'una iniciativa ciutadana de les que preveu l'apartat 2, lletra f), de l'article 9 que hagi recollit les signatures vàlides suficients, el Consell Municipal només pot denegar, per majoria simple , la seva celebració sinó s'adequa a l'ordenament jurídic".
La Delegació de Govern va al·legar que "el precepte infringeix el que disposa l'article 71 de la Llei reguladora de les bases de règim local (LRBRL), en tant que no exigeix majoria absoluta el Ple, ni siqueira l'adopció de cap acord i fa que la iniciativa ciutadana ocupi la competència per convocar i fins i tot sigui de tramitació obligatòria amb la sola excpeción que no s'adeqüi a l'ordenament jurídic". Per tot això demanaven l'anul·lació d'aquest article 74.3 impugnat.
Ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li ha donat la raó a la Delegació de Govern i quedarà sense efecte l'aplicació de l'article 74.3 del Reglament de Participació de Barcelona, àmpliament criticat des de la seva creació i que ja ha patit diverses cleques judicials en els tribunals.
En aquest sentit des del TSJC ha quedat clar que la "ordenació que pugui realitzar-se per les entitats locals en l'exercici de la seva potestat normativa queda d'ordinari subordinada a les normes estatals". A més a imposat el pagament de les costes processals a l'Ajuntament de Barcelona per import de 1.000 euros per tots els conceptes.
D'aquesta manera el TSJC qeuda anul·lat per sentència d'aquest tribunal l'article 74.3 del Reglament de Participació Ciutadans de la ciutat de Barcelona aprovat el 6 d'octubre de 2017 i fet públic al BOPB el 30 d'octubre de 2017.
EL TSJC TAMBÉ VA DONAR LA RAÓ A L'ASSOCIACIÓ ADVOCATS CATALANS PER LA CONSTITUCIÓ
L'Associació Advocats Catalans per la Constitució que també va portar als tribunals a l'Ajuntament de Barcelona per l'aprovació del Reglament de Participació que regula les "multiconsultas" va aconseguir que el TSJC els donés la raó el declarés nul.
Aquesta Associació va analitzar "tot el tràmit que s'havia dut a terme amb el Reglament de Participació ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona i vam trobar defectes tant de forma com de fons. El principal defecte trobat va ser que s'havia aprovat el Reglament sense respectar el procediment legalment establert . Es van introduir modificacions substancials que no van ser sotmeses a informació pública perquè la ciutadania opinés".
I clar "d'un Reglament de Participació Ciutadana, com el de l'Ajuntament de Barcelona, on es persegueix precisament això, la participació ciutadana. Nosaltres vam defensar que si es introducció modificacions substancials haurien de ser consultades a la població i com no es va fer, per això el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha declarat nul tot el Reglament de Participació Ciutadana".
Aquest va ser un dels motius de nul·litat de la mateixa però en paraules de l'lletrat de l'Associació d'Advocats Catalans per la Constitució el "el TSJC dóna un pas més i entra en una qüestió de fons que és que el reglament no respectava la Llei de Bases de règim local. Aquesta és la Llei estatal que permet les consultes ciutadanes, però sempre que, es demani l'autorització a el govern de la nació i en aquest cas no es va regular res d'això. Per aquest motiu el TSJC també afirma que el Reglament és nul perquè no preveu aquesta autorització, es la salta".
Admet Oya que la competència de la participació és "d'àmbit municipal, però s'ha de fer bé, s'ha de regular. Com estableix l'article 71 de la Llei de bases del Règim Local. Cal demanar una autorització a Govern de la nació per fer aquest tipus de consultes".
LA MULTICONSULTA VA COSTAR 3,7 MILIONS D'EUROS
La realització de la multiconsulta, un dels projectes estrella del mandat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja supera els 3,5 milions d'euros.
Inicialment, el govern municipal dirigit per BComú va obrir un concurs públic per adjudicar el "servei de producció i logística per a la Multiconculta", que preveia tres fases de realització, amb un pressupost total de 918.652,16 euros. Però la Delegació de Govern espanyol a Catalunya i la Cambra de Concessionaris i Empreses vinculades al Sector Públic (CCIS) van recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el reglament municipal que regula la multiconsulta, la qual cosa feia trontollar la iniciativa municipal.
L'Ajuntament va haver de paralitzar el concurs després que, a principis de gener, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic admetés un recurs de l'empresa andalusa 3CS Canvis Estratègics SL i suspengués el procés de contractació de tota la logística de la multiconsulta.
Davant el risc que el multirreferèndum embarranqués en els tribunals, Colau va assumir directament el projecte i la comissió de govern del 25 de gener va tirar endavant un crèdit de 1,5 milions d'euros a compte del pressupost prorrogat del 2018. Tot d'una, el pressupost -conocido- del multirreferéndum s'incrementava en 582.000 euros.
El 5 de desembre de 2017, la Gerència de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) havia obert el procés d'adjudicació dels serveis tècnics de participació electoral, que inclou el servei de vot electrònic i el suport tècnic a les votacions presencials, amb un pressupost total de 1.998.194 euros, inclòs l'IVA al 21%, segons consta en el plec de clàusules administratives del contracte.
La suma el crèdit municipal, i el contracte dels serveis informàtics va elevar ja el cost del multirreferéndum a 2.498.194 euros. Però el govern municipal no s'atura. L'Ajuntament també va obrir el procés per adjudicar la impressió i plegat del sobre que contenia el Codi Personal de Votació una targeta censal del multirreferèndum que es va enviar a tots els ciutadans empadronats majors de 16 anys.
POLÈMICA RECOLLIDA DE SIGNATURES DE LA MULTICONSULTA
Aparentment, les plataformes que impulsen la multiconsulta han aconseguit les signatures necessàries per seguir amb el procés. No obstant això, els dubtes sobre com es va dur a terme la recollida de signatures posa en dubte tot el procés. El passat 2 de març, la plataforma Rescatem Barcelona va publicar un vídeo, gravat amb càmera oculta, en què es podia veure com ni tan sols es demanava el DNI per comprovar que la persona que signa és qui diu ser. L'escena més sorprenent de la filmació és quan algú diu si pot signar per la seva mare i, sorprenentment, l'interlocutor responsable de la recollida accedeix a això.
Als nyaps detallades en el vídeo, es van unir altres, com firmes i dades que no complien amb els requisits de manera que un altíssim nombre de signatures van ser invalidades. La major part de les irregularitats detectades van des del fet que el nombre de DNI resulta il·legible, de manera que la signatura s'ha de considerar nul·la, fins que la persona que se suposa que ha avalat amb la seva signatura la pregunta per a la multiconsulta ni tan sols està empadronada a Barcelona ciutat, un altre requisit imprescindible per poder signar.
Escriu el teu comentari