Els negocis de l'Església van proporcionar a la cúria 94 milions d'euros en 2019

 

L'Església va obtenir 94 milions d'euros en 2019 pels seus negocis i inversions a tot el territori espanyol. Els bisbes van recaptar aquesta quantitat a través de les seves inversions financeres, lloguers d'immobles i altres negocis que desenvolupen per garantir la seva base econòmica.

Segons les dades ofertes pel digital 'Moncloa.com', la diòcesi que va aconseguir uns ingressos més alts pels rendiments del seu patrimoni va ser Toledo, que gairebé va arribar als 12 milions d'euros. A Toledo el segueixen Cadis i Còrdova, que van ingressar 5,1 i 4,8 milions d'euros, respectivament. Aquestes capitals es troben per sobre d'altres ciutats més poblades com Barcelona (3,2 milions), Madrid (2,7 milions), Sevilla (2,2 milions) o València (2,1 milions).

Entre les grans diòcesis destaca que la de València ingressa 816.000 euros per lloguers, enfront dels 350.000 de Madrid. No sembla haver-hi una regla clara entre la població i la quantitat de diners obtinguts en rendes de lloguer. Així, Tenerife declara per aquests ingressos gairebé un milió d'euros, concretament 970.000 euros, o Àvila, 789.000 euros. Cada demarcació de l'Església obra d'una manera diferent amb el seu patrimoni traient-li més o menys rendiment.

REVISAR L'IBI I ELS BÉNS IMMATRICULATS

Aquests comptes de la cúria espanyola arriben just quan el Govern vol afrontar amb la Conferència Episcopal dues qüestions espinoses: la revisió de l'IBI i del cens dels béns immatriculats per l'Església.

El patrimoni de l'Església és difícil de valorar perquè molts immobles van ser inscrits en el registre al seu nom per la mera declaració de les autoritats eclesiàstiques, és a dir, sense que hi hagués una escriptura pública de propietat. El que vol el Govern és revisar aquest cens per si hi hagués propietats que correspondria canviar de mans a propietaris privats o a l'Estat.

Pel que fa a l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI), el Govern vol revisar l'exempció de què gaudeix l'Església, a l'igual que altres confessions religioses. En l'episcopat es mostren expectants davant la voluntat final de Govern i temen que la influència de Podem pugui alterar el tracte fiscal que ara mateix reben per part de l'administració.

No obstant això, l'Executiu ha intentat durant aquests anys reduir el conflicte amb els bisbes, per la qual cosa no s'espera que qualsevol reforma de l'IBI alteri de forma greu la càrrega fiscal de l'Església.