El Govern central i la Diputació de Barcelona acorden impulsar les energies renovables
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ha fet una valoració davant els mitjans de comunicació després de la reunió que ha mantingut aquest divendres amb el president de Govern central, Pedro Sánchez en visita institucional a Catalunya.
Marin ha afirmat que ha traslladat al president de Govern "la nostra disposició per liderar un procés de reflexió al voltant dels criteris de sostenibilitat i resiliència que han de regir la planificació i construcció dels passejos marítims".
A més ha incidit la presidenta de la Diputació en què "tenim una proposta que passa per la creació d'una xarxa de Living Labs a tot el territori, amb l'objectiu de garantir l'arribada de la tecnologia 3D a totes les petites i mitjanes empreses de la província de Barcelona".
Marín ha assegurat que "volem impulsar una comissió de treball que integri els diferents agents i administracions, amb l'objectiu d'avançar en un model de Servei Local de Teleassistència 5G que serveixi de referència per al conjunt de l'Estat".
Aquest acord d'intencions per impulsar les energies renovables "s'afegeix a la construcció a 14 municipis de la demarcació de calderes de biomassa i en les plaques fotovoltaiques d'autoconsum que està previst instal·lar a 37 municipis més" ha assenyalat Marin.
EN QUÈ CONSISTEIX L'ACORD ENTRE LA DIPUTACIÓ I EL GOVERN CENTRAL
L'acord signat entre la Diputació i el Govern central estarà dotat amb 11,5 milions d'euros i preveu, fins al 2030, 150 instal·lacions de plaques fotovoltaiques en edificis municipals i 30 més de producció tèrmica a partir de biomassa.
Encara no s'ha concretat els detalls de la comissió que tractarà com afrontar situacions com les provocades pel temporal Gloria però mitjançant una reflexió col·lectiva la presidenta de la Diputació, Núria Marin confia que "poder donar solucions a el món local".
EL QUE DIU L'AVANTPROJECTE DE LLEI DE CANVI CLIMÀTIC
El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica, ha pres nota de l'avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica (LCCTE) que serà el marc normatiu i institucional que faciliti i orienti la descarbonització de l'economia espanyola al 2050, tal com estableix la UE i el compromís adquirit mitjançant la signatura de l'Acord de París.
- Assegura un marc regulador per a adequar la nostra realitat a les exigències climàtiques i articula una transició justa i equitativa a través d'instruments d'acompanyament als col·lectius més vulnerables.
- Facilita l'aprofitament d'oportunitats econòmiques i dóna estabilitat i predictibilitat per promoure l'acció climàtica a les administracions les empreses i els ciutadans.
- Inclou programes de treball quinquennals per anticipar i adaptar els nostres sectors i recursos als efectes del canvi climàtic.
L'avantprojecte compta amb dos grans referències temporals per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH), introduir energies renovables i ser més eficients en l'ús de l'energia: 2030 i 2050.
Així, per al 2030 la meta és reduir les emissions de GEH en al menys un 20% respecte al 1990; generar el 70% de l'electricitat amb renovables; assegurar que al menys el 35% del consum final d'energia prové de renovables; i millorar l'eficiència energètica en al menys un 35% respecte a un escenari tendencial.
L'esforç de reducció d'emissions que ha de fer Espanya en la pròxima dècada, per situar-se en camí d'assolir la neutralitat en carboni compromesa el 2050, és molt important, ja que en els últims quatre anys ha estat el país de la UE on més han augmentat les emissions. El 2017, per exemple, les emissions van ser un 17,5% superiors a les del 1990. Una reducció del 20% respecte al 1990 a 2030 equival a eliminar del nostre compte d'emissions una de cada tres tones de diòxid de carboni (CO2) .
ESTRATÈGIA DE L'AGENDA URBANA
L'Agenda Urbana és un document estratègic, sense caràcter normatiu, que s'alinea amb els compromisos internacionals assumits per Espanya a través de l'Agenda 2030, la nova Agenda Urbana de les Nacions Unides, i l'Agenda Urbana per a la Unió Europea.
L'Agenda Urbana està emmarcada en un procés internacional l'origen del qual es troba en l'aprovació de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible a setembre de 2015. Amb ella es vol donar resposta als reptes i necessitats que el món d'avui ens planteja.
D'aquesta manera, els països adherits, els representats a les Nacions Unides, es van comprometre a un total de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Un dels ODS, concretament l'onzè, exhorta a la comunitat internacional a aconseguir unes ciutats més sostenibles, inclusives, segures i resilients.
DECÀLEG D'OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE L'AGENDA URBANA
L'agenda urbana és un document que busca inspirar i informar els encarregats de prendre decisions des d'una àmplia visió que inclou a tots els pobles i ciutats amb independència de la seva grandària i població, i sota el triple prisma de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.
1. Ordenar el territori i fer un ús racional de terra, conservar-lo i protegir-lo.
2.Evitar la dispersió urbana i revitalitzar la ciutat existent.
3.Prevenir i reduir els impactes del canvi climàtic i millorar la resiliència.
4.Fer una gestió sostenible dels recursos i afavorir l'economia circular.
5.Afavorir la proximitat i la mobilitat sostenible.
6.Fomentar la cohesió social i buscar l'equitat.
7.Impulsar i afavorir l'economia urbana.
8.Garantir l'accés a l'habitatge.
9.Liderar i fomentar la innovació digital.
10.Millorar els instruments d'intervenció i la governança.
Escriu el teu comentari