Felipe González presenta la seva fundació amb crítiques indirectes a la deriva del PSOE

L'expresident de Govern Felipe González ha presentat aquest dimecres la fundació que porta el seu nom a Sevilla, en un acte en què ha fet un repàs per alguns aspectes de la història recent d'Espanya i de la seva etapa democràtica per defensar que "hem tornat a l'anormalitat històrica" del país, després de viure "35 anys d'estabilitat".

Després al·ludir a la "inquietud" de la gent davant de la "inestabilitat" que es viu a Espanya, Felipe González ha argumentat que la "situació d'inestabilitat" que hi ha "des de 2015" no és "una anomalia". "L'anomalia són 35 anys d'estabilitat, i la normalitat és el que estem vivint", ha resumit.

"Hem tornat a la nostra anormalitat històrica", ha incidit el també ex secretari general del PSOE en un acte a la Casa de la Província de Sevilla a què han assistit, entre altres, els expresidents socialistes de la Junta d'Andalusia José Rodríguez de la Borbolla, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, i l'exministra Magdalena Álvarez.

A més, l'acte ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Sevilla i la Federació Andalusa de Municipis i Províncies (FAMP), Fernando Rodríguez Villalobos (PSOE), que ha presentat l'acte, destacant que sigui el primer que celebra la Fundació Felipe González fora de Madrid, així com amb la projecció d'un vídeo de l'alcalde de Sevilla, Juan Espadas, absent en trobar-se a Brussel·les.

UNA CONSTITUCIÓ "NO MILITANT"

En la seva intervenció, en què ha estat acompanyat també per la directora de la Fundació, Rocío Martínez-Sampere, i pel fotògraf Pablo Juliá, autor de l'exposició 'Otros tiempos' que es pot veure a la Casa de la Província, Felipe González ha subratllat que Espanya "sempre ha estat un riu brau amb tendència a sortir-se de la seva llera històricament", i "ara tenim de nou els riscos de desbordament", a el temps que ha defensat el caràcter "no militant" i "incloent" de la Constitució espanyola de 1978.

Ha cridat l'atenció sobre el fet que a l'actual "inestabilitat" s'ha arribat al voltant de 40 anys després que els partits es posessin d'acord al voltant dels Pactes de la Moncloa i, seguidament, sobre el "pacte constitucional", i posteriorment s'arribés a "un acord unànime" per negociar la incorporació d'Espanya a la Unió Europea, la qual cosa va ser "l'excepció" a l'absència de la "èpica de la reforma" de la qual ha patit el país.

"Ara tenim de nou els riscos de desbordament", ha advertit González, per a qui cal saber ara "què cal fer per tenir per davant altres 30 anys més de previsibilitat canalitzada cap al progrés, la lluita contra la desigualtat, l'ampliació de les llibertats i l'eliminació de tota temptació nacionalista i excloent".

Ha reivindicat el seu paper en l'origen de la Constitució de 1978 per defensar les raons per les que "vam fer" una Carta Magna "no militant i molt més inclusiva" i "incloent" que "la que era la nostra referència des del punt de vista jurídic constitucional més immediata, que era l'alemanya".

Després de subratllar, en tot cas, que "el compromís per ser representant dels ciutadans és respectar la Constitució", i pensar que "els que més respecte exigeixen són els que menys respecte tenen per les institucions, l'ordenament jurídic o la divisió de poders", ha argumentat que, "com veníem d'una llarga" dictadura, tot l'"afany" dels impulsors de l'actual Carta Magna era que "fos el més garantista possible".

"A vegades ens excedimos al garantisme", ha dit l'expresident, per afegir que "a vegades tinc dubtes en algunes declaracions que veig, en gent molt notable en el sector judicial, que es respecti la presumpció d'innocència, i ho puc criticar" --ha afegit--, "perquè volíem una Constitució, però ser garantista significa també ser-ho per jutjar els enemics de la Constitució".

L'expresident ha al·ludit també a les fórmules d'acatament de la Constitució "per imperatiu legal", amb "un discurs quilomètric explicant que el que havien dit no servia per a res", a les quals es van acollir determinats diputats en la conformació de les actuals Corts Generals, explicant que, quan les va escoltar, va pensar que ell, si hagués hagut de prometre en aquestes circumstàncies, "hagués hagut de dir que sí, prometo complir i fer complir la Constitució fins i tot per reformar-la i defensar-la contra tots els seus enemics que acaben de parlar aquí".

"Però llavors l'hauria convertit en militant, i m'hauria semblat a ells", ha conclós González, qui, a el fil, ha demanat "molta prudència quan es diu que en el Codi Penal cal condemnar l'exaltació del franquisme", perquè "algunes vegades ho demanen gent que han trencat el perímetre de la Constitució i estan justificant que altres ho trenquin per l'altra part".

Ha afegit que, "sobre aquells principis que avui veig que no es defensen entre els que reparteixen carnets de constitucionalistes, m'agradaria que es reflexionés per saber si són capaços de fer un projecte previsible del nostre futur per als propers 30 anys", perquè, "si no, acabarem de desfer el que tenim sense fer res alternatiu", ha advertit.

González ha llançat "un senyal d'alarma per a aquesta part de món encara minoritària que viu en democràcia, i que té bastants atacs perillosos", subratllant que "tenim molts problemes de desigualtats generats per la crisi i amenaces de noves desigualtats", així com "desafiaments gegantins", i "la nostra guia segueix sent la de lluitar contra les desigualtats des de la defensa de la democràcia".

A el fil, ha sostingut que, "per a la nostra supervivència com a projecte polític de lluita contra les desigualtats des de la defensa de les llibertats, la democràcia és l'oxigen amb el qual podem viure, i en la mesura que es malinterpreten les bases de la convivència democràtica, nosaltres som les principals víctimes", ha dit González, que ha confessat que "en l'única cosa en el que m'he tornat radical és en la defensa dels valors de la democràcia".

Això "de vegades em crea problemes, perquè no m'agrada que Evo Morales falsegi les eleccions, com tampoc em va agradar que ho fes Alberto Fujimori" a Perú, ha reflexionat.

També ha cridat a "respectar les institucions", punt en què ha indicat que "mai he estat monàrquic, ia hores d'ara de la vida ja no em dóna temps a ser-ho, però prefereixo una monarquia republicana com la que tenim, que una republiqueta com les que ens proposen".

UNA FUNDACIÓ PER A "APRENDRE DEL PASSAT"

Per la seva banda, la directora de la Fundació, Rocío Martínez-Sampere, ha explicat les "certes reticències" que l'expresident va traslladar a del principi a la conformació d'una fundació amb el seu nom, tot i que finalment va acceptar a la creació d'aquesta entitat que aspira a què es pugui "aprendre del passat posant a disposició" dels ciutadans "la memòria cívica, el llegat documental" de l'històric socialista.

Ha destacat que aquesta fundació ha realitzat "una cosa única, inèdit i extraordinari" a Espanya, en permetre a qualsevol ciutadà accedir "amb un sol clic" a aquest llegat, al "nostre passat per aprendre d'ell", així com ha reconegut el " valor documental "de" cartes que manaven ciutadans "que no eren dirigents polítics i que han estat incorporades a aquest patrimoni.

La directora ha esmentat també l'"honor" i la "responsabilitat" que han contret després que Pilar Goya, la vídua del també ex secretari general del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba, hagi decidit que el "llegat" del seu marit també formi part de la Fundació, amb la qual "volem construir la memòria d'una època fonamental per a la nostra època recent", segons ha resumit.