dilluns, 6 de desembre de 2021

El ciclisme, el running i el futbol són els esports amb més risc de mort sobtada

|

Els esports amb més demanda energètica com el ciclisme, el 'running' o el futbol es troben entre els esports que presenten més risc de mort sobtada en pacients amb miocardiopaties o canalopaties; per contra, els esports menys associats són aquells amb baixa càrrega estàtica i dinàmica, com el golf, el ioga o el criquet, segons ha manifestat la cardiòloga Esther Zorio.


futbolistes


Algunes malalties cardiovasculars com les miocardiopaties (aquelles que afecten el múscul cardíac) o les canalopaties (alteracions elèctriques de cor) comporten un major risc d'aparició d'arítmies ventriculars (malignes) i de mort sobtada. "Tant les miocardiopaties com les canalopaties són malalties genètiques i en pacients per sota de 30 anys són la primera causa de mort sobtada en l'esport", ha explicat l'experta.


La cardiòloga aclareix que, per sobre dels 30 anys, "la cardiopatia isquèmica, és a dir, la malaltia coronària que es manifesta fonamentalment com un infart agut de miocardi o una angina de pit, se situa com la primera causa de mort sobtada associada a l'esport".


Tal com indica l'experta, l'esport pot desencadenar arítmies i incrementar el risc de mort sobtada si es pateix alguna de les patologies esmentades. Amb tot, la incidència de mort sobtada en l'esport és poc comú, ocorrent en només un o dos casos per cada 100.000 esportistes a l'any.


Així, la intensitat de l'esport determina el risc de mort sobtada: aquells esports amb baixa càrrega estàtica i dinàmica presenten menys risc, mentre que els que requereixen més demanda energètica són més perillosos si es pateix algunes d'aquestes patologies. La cardiòloga assegura que "el risc és similar tant si parlem d'esport competitiu com recreacional", de manera que les recomanacions són les mateixes.


Per la seva banda, la cardiòloga de la Secció d'Arítmies de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona, Begoña Benito, ha afirmat que la miocardiopatia aritmogènica, un tipus de miocardiopatia que, sense ser la més freqüent, si pot ser causa important de mort sobtada en l'esport.


"En la seva modalitat més típica, aquesta malaltia es produeix per mutacions en els discos intercalars, és a dir, en les estructures que uneixen unes cèl·lules amb altres. Això comporta que es perdi l'arquitectura normal del múscul cardíac arribant a aparèixer fibrosi o dipòsits grassos preferencialment en el ventricle dret", explica la Dra. Benet. Aquest teixit anormal és la font d'arítmies.


Entre els 20 i els 40 anys, la malaltia pot manifestar-se en forma d'arítmies malignes, especialment durant la pràctica esportiva. "Aquesta etapa és perillosa perquè parlem de pacients joves que, en moltes ocasions, no són conscients que tenen aquesta cardiopatia de base i en els que l'esport suposa un risc per a presentar arítmies greus".


A partir dels 50-60 anys, si la malaltia ha progressat, a més de les arítmies pot produir insuficiència cardíaca per una pèrdua més extensa del teixit cardíac normal.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH