El Suprem comença a revisar les condemnes de Bárcenas, els capitostos de Gürtel i el PP

 

El Tribunal Suprem deliberarà a porta tancada a partir d'aquest dimarts els recursos de cassació presentada pels capitostos de la Gürtel, --Francisco Correa i Pablo Crespo-- l'extresorer popular Luis Bárcenas i el PP com a persona jurídica contra la sentència dictada per l'Audiència Nacional el maig de 2018 que els va condemnar per la primera època d'activitats de la xarxa corrupta. La formació política va ser considerada partícip a títol lucratiu i l'escàndol va acabar propiciant la moció de censura que va expulsar Mariano Rajoy de Govern.

Segons han informat fonts jurídiques, el ponent fa setmanes que estudiant el més de 400 motius exposats en els 42 recursos dels condemnats --tant persones físiques com jurídicas-- i la Fiscalia.

Serà aquest dimarts quan el tribunal integrat pel magistrat Juan Ramón Berdugo, que és el president i ponent de la sentència; Antonio del Moral, Andrés Palomo, Susana Pol i Eduardo de Porres, se senten, a porta tancada i en principi sense celebrar una vista, per deliberar sobre els escrits. Les fonts consultades apunten que serà poc probable que aquest mateix dia es conegui la sentència donada l'extensió de les al·legacions.

L'Audiència Nacional va dictar sentència el 17 de maig de 2018 a la qual va afirmar que en el judici, que es va celebrar durant una mica més d'un any, va quedar acreditat que entre 1999 i 2005 (primera època de Gürtel) es va teixir entre el grup de Correa i el PP una estructura de col·laboració estable i consistent.

Una xarxa que va consistir en la prestació de múltiples i continus serveis relatius a viatges, organització d'esdeveniments, dins de la normal activitat de l'esmentat partit polític a les comunitats de Madrid i Castella i Lleó, l'ajuntament de la capital i dels municipis madrilenys de Majadahonda i Pozuelo d'Alarcón ia la localitat malaguenya d'Estepona.

LA COMPTABILITAT OPACA DEL PP

La resolució de l'Audiència Nacional també va definir la suposada comptabilitat opaca de PP com "una estructura financera i comptable paral·lela a l'oficial al menys des de 1989, les partides de les quals s'anotaven informalment, en ocasions en simples fulls manuscrits com les corresponents a Luis Bárcenas, en les que es feien constar ingressos i despeses del partit o en altres casos quantitats lliurades a persones membres rellevants del partit".

Per tot això, la Secció Segona de la sala penal de l'Audiència Nacional va condemnar a 29 dels 37 acusats en el judici, entre ells, al 'capitost' de la trama Gürtel, Francisco Correa, a 51 anys i 11 mesos de presó i al que va ser el seu número dos, Pablo Crespo, a 37 anys i mig de presó.

També Bárcenas --en presó provisional-- a 33 anys i 4 mesos, i a una multa de 44 milions d'euros; al mateix temps que va considerar que el PP s'havia lucrat dels actes electorals de 2003 que van sufragar les empreses del grup Correa a Majadahonda i Pozuelo d'Alarcón, on es presentaven els exalcaldes Guillermo Ortega i Jesús Sepúlveda (també condemnats), de manera que li obligar a pagar una multa de 245.000 euros com a partícip a títol lucratiu.

A la llista de condemnats es troben la dona de l'extresorer popular, Rosalía Iglesias, penada amb 15 anys i un mes de presó, i l'exministra de Sanitat i ex-dona de Sepúlveda, Ana Mato, que va ser multada amb 27.857 en la mateixa condició que el PP per beneficiar-se de regals, viatges i l'organització d'esdeveniments familiars com aniversaris i comunions dels seus fills per part de les empreses de Correa.

Mentrestant, entre els absolts, figura el que va ser responsable de la xarxa a València, Álvaro Pérez 'El Bigotes', que sí que està a la presó, al costat dels altres dos líders de la Gürtel, per condemnes en altres peces d'aquesta macrocausa.

La primera època de la trama Gürtel és la segona peça que el Tribunal Suprem estudia sobre aquest cas. Uns dies abans de conèixer-se la sentència de l'Audiència Nacional, l'alt tribunal va confirmar les condemnes imposades pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana per arreglar els contractes de l'estand institucional per a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) a les cinc edicions que van des de 2005 a 2009 i per les quals els 'capitostos' de la xarxa es troben complint presó.

SENTÈNCIA DE MÉS DE 1.000 PÀGINES I 400 MOTIUS D'IMPUGNACIÓ

Ara, els cinc magistrats del Suprem tenen sobre la taula la primera sentència que ha dictat l'Audiència Nacional sobre el cas Gürtel, una resolució de 1.687 folis. També els nombrosos recursos, que entre tots ells sumen més de 400 al·legacions --segons apunten fonts de l'alt tribunal--, com el del PP, que demana la seva absolució perquè en aquesta sentència es va donar per acreditat l'existència d'una 'caixa B' que encara està sent investigada per l'Audiència Nacional, una afirmació que va portar a la moció de censura de Rajoy.

De manera alternativa, els advocats del partit suggereixen la repetició del judici però amb diferents magistrats, ja que retreuen que el tribunal que va jutjar la Gürtel no tenia "aparença de parcialitat", ja que, segons diuen, un dels jutges, José Ricardo de Prada , ha "coadjuvat" per al canvi de Govern a favor del PSOE.

Afegeixen que la imparcialitat d'aquest magistrat va ser qüestionada amb anterioritat per la seva "coneguda amistat" amb l'ex jutge Baltasar Garzón, primer instructor de la trama Gürtel, l'actuació del qual també va ser posada en dubte per diversos dels acusats.

La defensa de Bárcenas també ha utilitzat aquest argument, doncs, a l'igual que la formació política, va remetre un escrit a l'alt tribunal per destacar que aquest magistrat va ser apartat del tribunal que jutjarà la presumpta existència de la 'caixa B', assenyalant-li com a autor de les manifestacions de la sentència que al·ludien a la comptabilitat paral·lela, cosa que, segons destaquen, no formava part de l'estricte objecte del procés, de manera que no eren "absolutament necessàries".

L'actuació en el judici d'un altre dels magistrats també ha servit a altres defenses per intentar anul·lar la condemna dels seus clients, com la del que va ser secretari d'Organització del PP a Galícia Pablo Crespo, que recentment va enviar un escrit a la Sala instant a que tingui en compte la investigació que el Consell General de Poder Judicial (CGPJ) va realitzar en el seu dia al magistrat juliol de Diego per adormir-se durant el judici, encara que finalment va acordar no sancionar-lo.