El sector sanitari planta cara al coronavirus: com afrontar una pandèmia

 

"Estem al davant d'una situació excepcional que requereix mesures excepcionals dirigides a trencar la transmissió de virus. És aquest aspecte hem de ser responsables tots, tant el personal sanitari com els ciutadans", explica un portaveu de Metges de Catalunya a CatalunyaPress.

Des del sindicat demanen mesures extraordinàries i col·laboració en tots els àmbits, ja que "quan es doni el major impacte del coronavirus, el sistema sanitari serà incapaç de donar una resposta". Per aquest motiu demanen un pla B, per aconseguir que la corba de contagis no sigui tan pronunciada i evitar col·lapsar el sistema. 

Aquest pla contempla mesures com que els professionals jubilats en els últims dos anys es reincorporen al sistema sanitari "per donar suport als seus companys i poder mitigar les baixes que hi ha a primera línia de foc", asseguren des del sindicat. La veritat és que un dels col·lectius professionals amb més risc d'infecció són els professionals sanitaris, per la seva proximitat amb els malalts, el que provoca la baixa de molts.

Així mateix, proposen que se suspenguin les intervencions quirúrgiques no urgents i les visites de control programades per poder disposar de més recursos en cas d'un repunt descontrolat.

Des del sindicat també han alertat sobre el col·lapse dels telèfons d'emergència 112 i 061, que fins i tot arriba als professionals sanitaris.

"Hem detectat casos de professionals que van a atendre una emergència sanitària (no relacionada amb el Covid-19), necessiten activar el protocol i no poden perquè el telèfon comunica". En aquest sentit, demanen que s'habilitin línies d'emergència per atendre urgències d'altres àmbits sanitaris.

Finalment, demanen que el Departament de Salut segueixi substituint els equips de protecció individual com ho han fet fins ara per garantir la seguretat dels professionals sanitaris, a més de contemplar la possibilitat d'obrir hospitals de campanya on s'atenguin als pacients amb una simptomatologia més lleu.

SENSE ALARMES ALS AMBULATORIS

"Tranquil·litat, però molta precaució". Així mateix valora una metge de Barcelona la situació als Centres d'Atenció Primària (CAP), assegurant que en els ambulatoris, en aquest moment "només s'atenen urgències".

"Tot el que es pugui fer per telèfon, es fa per telèfon". La facultativa d'atenció primària explica a que l'afluència als centres s'ha reduït significativament, ja que "només s'atenen urgències".

A més, confirma que de moment, en la primera etapa de l'atenció sanitària, no hi ha problemes de subministrament ni una situació de col·lapse: "Fins ara tenim els suficients recursos, estem visitant amb mascareta i guants i tenim gels desinfectants per tots els costats", assegura.

A L'ESPERA D'UN ANTIVIRAL O VACUNA

La solució al virus és una vacuna que ajudi a prevenir més infeccions o un antiviral que combati la malaltia en usuaris ja infectats. "La vacuna podria trigar, sent optimistes, al voltant d'any, any i mig", afirma Eduardo Mariño, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), especialitzat en l'àrea de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica.

En el cas de l'antiviral, tot depèn de la "sort". "Normalment un medicament, perquè curi, triga a sortir al mercat entre tretze i quinze anys, amb un cost al voltant de 1.500 milions d'euros", assegura Mariño. "Hi ha un ventall de possibilitats infinit, es pot trobar en un dia o que mai s'arribi a trobar una cura".

Mariño lamenta la lentitud de les institucions per respondre a un desafiament d'aquesta envergadura: "Veient el que ha passat a Itàlia i a la Xina, que no són més ximples ni més llestos que nosaltres, el que no pot passar és que comencin a faltar mitjans tècnics als hospitals. La Xina va construir en deu dies un hospital de campanya amb mil llits, i tenen en marxa un segon, i aquí sembla que ens pensem que el virus s'ha de comportar d'una manera diferent. S'ha banalitzat l'abast de la malaltia, i això dóna lloc a una falta de previsió", sentencia.