Mor l'escultor Josep Ricart i Maimir

 

Josep Ricart i Maimir ha mort la matinada del 29 de març a Barcelona, ciutat on residia des de fa dècades. L'escultor, de 94 anys, es va fer famós per ser l'autor de diferents monuments a la seva ciutat, Taradell. Entre les obres més reconegudes de l'artista, destaquen el monument  de l'Atlàntida (1978), el monolit a Francesc de Camprodón (1967), el monument Exaltació a la vida i la pau (1976) o el monument a Pau Casals (1977), entre d'altres. 

Fora de Taradell, també es autor del grup d'escultures de la Cooperativa Montseny (Barcelona), el de Tona Ciutat Pubilla, el monument a l'Home del Mar (Torrevella)  o el monument al Doctor Trueta a Barcelona. 

Però les seves obres han creuat fronteres, presents a exposicions de Mèxic, els Estats Units, França, Holanda, les Filipines o Veneçuela. Josep Ricart i Maimir es definía com un artista social de poble, amb una obra dirigida a explicar situacions tan habituals com la injusticia, el dolor, la fam, la pau, el diàleg, la pobresa i la religió. De la mateixa manera, va destacar pel com esculpia les mans, tant per la bellessa de les seves obres com pel simbolisme que desprenia en cada treball. 

La seva vocació per l'escultura va començar quan tot just tenia set anys, creant objectes artístics amb fang. Va ser en plena Guerra Civil quan va conèixer al seu primer mestre, amb 11 anys, que li va veure "qualitats artístiques"  en l'artista i li va "obrir les portes". Vivint una infància difícil, Josep Ricart i Maimir va estudiar a Vic en un taller d'escultura, compaginant-ho amb els seus estudis a l'escola d'Arts d'Oficis. Maimir solia dir que: "L'escultura era un plaer, l'altre un martiri".