Moncloa segueix amb el seu format de rodes de premsa perquè no veu alternativa de consens

 

La Secretaria d'Estat de Comunicació (SEC) ha mantingut aquest dijous el seu format de roda de premsa telemàtica inalterat malgrat les crítiques que ha generat entre més de 300 periodistes signants de el manifest 'La llibertat de preguntar', que van protestar per un sistema que inclou la selecció prèvia de les preguntes que es formulen als membres de Govern per part del propi Executiu i plantejaven substituir-lo per una trucada de vídeo en la qual poder preguntar directament.

Després de les queixes dels professionals, la SEC que dirigeix el periodista Miguel Ángel Oliver es va obrir a estudiar un altre model de roda de premsa que li fessin arribar les professionals i les associacions de la premsa, sempre que fossin viables i permetessin la màxima participació.

L'Associació de la Premsa de Madrid (APM) i la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) van fer arribar el dimecres a la SEC una fórmula mixta que apostava per combinar el sistema actual amb la participació per videoconferència d'un nombre concret de periodistes , entre els quals hi hauria professionals que cobreixen de manera habitual la informació de Govern. D'aquesta manera es permetrien preguntes directes formulades pels propis periodistes, sense filtres.

Fonts de la SEC assenyalen que la proposta d'aquestes associacions "no aparenta tenir un consens important" i insisteixen en instar els professionals a presentar una idea "més plural, no més restrictiva".

Davant la impossibilitat, per motius sanitaris, que les compareixences es facin amb presència física dels periodistes, el passat 14 de març es va habilitar un xat específic perquè els mitjans de comunicació poguessin escriure-hi les seves preguntes. En un primer moment en aquest xat es va incloure a 64 mitjans de comunicació, tant nacionals i autonòmics com internacionals, seleccionats sota el criteri d'assistència habitual a les compareixences de Govern, i es va afegir a diversos corresponsals internacionals.

De manera progressiva i després de les queixes dels mitjans que se sentien exclosos, aquest xat es va anar ampliant fins a representar a un centenar de mitjans de comunicació i és el canal a través del qual poder preguntar a qualsevol de les compareixences de Govern, ja intervingui el cap de l'Executiu o es tracti de la roda de premsa diària dels membres de comitè de gestió de la crisi del coronavirus.

Davant les nombroses preguntes que es traslladen al xat, és el mateix Oliver qui les selecciona i les formula, un filtre que els signants del manifest consideren una "nova forma de censura" en un moment en què el control a Govern, amb poders reforçats sota l'estat d'alarma, es fa més necessari tenint en compte també l'activitat limitada de Parlament.

Aquest dijous, en canvi, la roda de premsa que han ofert els ministres de Treball, Yolanda Díaz, i Seguretat Social, José Luis Escrivá, es va restringir als periodistes econòmics que, també a través d'Internet, van fer arribar les seves preguntes. La diferència amb la resta de compareixences de Govern que hi ha hagut fins ara és que en aquesta ocasió es van formular totes les preguntes que els periodistes van fer, per tractar-se d'un nombre més limitat de persones.